En Jaume Casanovas tenia raó

L’últim acte polític on estava anunciada la intervenció d’en Jaume Casanovas va ser la presentació a Vilafranca del Penedès el passat dia 18 de Juny del llibre “Missió Federal. Cap a una solució compartida a Catalunya”. Un contratemps de salut (que després se sabria que era la malaltia que acabaria amb la seva vida ben aviat) li va impedir a darrera hora acompanyar-nos, i va ser substituït pel seu amic, el filòsof Ramón Sánchez.

En Jaume és un dels protagonistes del llibre que anava a presentar, perquè va dedicar bona part dels darrers anys de la seva vida a promoure l’associació Federalistes d’Esquerres: “Antics alcaldes o regidors veterans com Jaume Casanovas, Marcel Gabarró, Manel Mas o Josep Quintanas (junt amb moltes altres persones de la seva generació) s’han bolcat en el projecte sense demanar mai res a canvi, només pel plaer d’avançar junts, com crec que no es bolcaven en res des dels temps de la transició. El seu exemple ha estat un testimoni molt inspirador per a la resta de l’associació”. I perquè vam mantenir un diàleg constant sobre el que estava passant a Catalunya: “El 2-O vaig rebre una trucada de Jaume Casanovas, una de les persones a qui més havia recomanat calma en els darrers temps: “però no deies que no passaria res?” De fet, no havia passat res des del punt de vista legal. És a dir, Catalunya no estava més a prop, sinó més lluny, d’una suposada independència. Però el Jaume tenia raó en que sí que havia passat quelcom des del punt de vista emocional i de la convivència.

Aquesta era una constant del “procés”: un fracàs legal i institucional total i absolut, i un gran èxit de mobilització. Amb això també s’assembla al pujolisme: cap èxit institucional per a la col·lectivitat, grans èxits polítics per al moviment”.

En Jaume va copsar millor que ningú el sentit del federalisme que volíem promoure. Ho va fer per exemple organitzant amb altres un acte sobre l’organització econòmica local, amb la participació del promotor de la moneda vilanovina la Turuta. O amb un acte de debat sobre “el llenguatge del Procés” amb la participació del filòsol i actual president del Senat (i primer president de Federalistes d’Esquerres), Manuel Cruz, i el traductor Adan Kovacsics. Va entendre la dimensió local, global, social i moral del federalisme que defensàvem, molt allunyat d’una mera proposta “territorial” per resoldre un problema puntual. Ho va entendre, i per això parlava obsessivament del federalisme com a part d’un nou contracte social, o per això denunciava fins a l’afonia els valors associats al “nosaltres sols”.

Devia ser l’any 2013 quan en Jaume Casanovas em va demanar que anés a Vilanova a tenir una xerrada amb un grup de reflexió del qual formava part. Els vaig proposar que el seu grup fos l’embrió de Federalistes al Penedès-Garraf i així va ser. No crec que cap dels participants en aquella trobada se n’hagi penedit.

En Jaume va ser el primer alcalde democràtic de Vilanova i la Geltrú després de la dictadura franquista, i per tant va formar part de la generació de líders locals que van transformar la fesomia urbana i social de Catalunya, deixant ells i elles sí, un llegat profund de beneficis col·lectius que no està tacat per nissagues corruptes, ni salts a la legalitat que ens hem donat a nosaltres mateixos. També va ser governador civil de Lleida i Barcelona. Altres persones més autoritzades parlaran d’aquestes vessants de la seva fértil trajectòria, però estic segur que coincidiran amb mi que no va estar mai de pas enlloc, i que sempre va deixar una empremta profunda.

A Federalistes d’Esquerres, no va demanar mai estar a la Junta ni tenir cap protagonisme especial, però n’ha estat una de les persones més importants. Ens va ensenyar que el somriure pot estar molt a prop de la indignació, igual que la lucidesa. Gràcies, Jaume: en això, també tenies raó.

Francesc Trillas i Jané, és professor de la UAB i un dels fundadors de Federalistes d’Esquerres.