Morir al nostre país

El 23 d’agost va morir la Montse, amb qui he compartit amor i vida durant 40 anys. Primer que res, vull agrair de tot cor a totes les persones que ens van donar el seu suport i escalfor amb la seva companyía. Una abraçada a totes elles.

Logicament vam necessitar utilizar els serveis funeraris.

Necessito explicar el següent:

1. Degut a que la mort de la Montse dissortadament no fou cap sorpresa, la família tenia molt clar què volíem: volíem, simplement, que tot plegat  fos auster, bonic i digne.

2. En la visita a la Funerària, on vam  ser atesos amb molta correcció i amabilitat, vam demanar l’anomenat “servei bàsic”.

Em varen donar un full explicatiu i els meus ulls se’n van anar rapidament al final: Total servei bàsic: 2.080,11 €.

- Encara! Vaig  pensar.

Ens van anar explicant què incloïa aquest servei bàsic:

*fèretre (el més barat)………………………….……553,21€

*personal organització………………………….…….245,87€

*servei recollida: personal,materials, ambulància…308,57€

*servei d’acondicionament i enferetrament……….…368,81€

*vestició amb roba………………..…………………….81,14€

*certificat defunció, impresos varis…..………………62,71€

*tramitació inhumació o incineració…………………62,70€

*cotxe fúnebre………………………….………………210,23€

3. La meva sorpresa va ser veure que en l’anomenat “servei bàsic” no s’hi  incloïa la sala de vetlla.

      -No, això va a part. Val 679,84€.

      - Si no volem pagar això, on hem de fer la vetlla?

4.  -Volem fer incineració. 

     - Clar, això va a part. Són  626,42€.

5.  -Cal també una urna per les cendres…

     - La volem biodegradable. La més barata: 241,67€

6.   -Recordatoris?

     - Gràcies, ja ens els fem.

      - Ornamentació del taut?

      - No gràcies, no en volem cap.

      - Flors? 

      - Gràcies, només en posarem una i la portarem nosaltres.

      - Música? 

     - Sí, però vindran una cantant i una pianista.

      - Pastes a la sala de vetlla? No, gràcies.

7.  - Volem fer la cerimònia a l’oratori del Tanatori…

     - Cap problema, però val 135,23€.

8.   Resumint: Teníem clarament la intenció de “gastar el mínim” per fer un enterrament digne.   

El resultat final va ser de: 3.600,85 euros. I això fent només el que nosaltres consideravem el mínim digne. Recordo que en l’anomenat  erroniament “servei bàsic” eren 2.080,11€

Vull remarcar publicament dues coses:

       a/ l’amabilitat i correcció de la noia que ens va atendre.

       b/ l’immensa pressió emocional a què qualsevol  persona que estimi el difunt se sotmet en el moment de decidir sobre aquestes qüestions.

És molt dur decidir que “no vols” que “arreglin i maquillin” la persona que has estimat durant quaranta anys. (Apart de no tenir sentit ja que volíem la caixa tancada, valia 242,13 euros).

És molt dur dir que vols el fèretre més barat. (Es notarà que és barat?...  què dirà la gent?…que no ens l’estimàvem…). Tot i tenir-ho molt clar, en aquell moment, quan només feia 3 hores que la Montse havia mort, ens va costar molt, molt de decidir. M’imagino que qui no ho té molt clar, cau.

Preguntes que inevitablement se m’han plantejat:

- Tothom té dret a un enterrament digne?

- Qui no pot pagar 679,84 euros no té dret a fer una vetlla digna i adeqüada en un local públic?

- Tanta feina deu comportar el “servei d’acondicionament i enferetrament” per valdre 368,81euros? Vestir una persona morta pot valdre  81,14 euros? No deu ser el mateix que “acondicionament i enferetrament”?

- Voler incinerar un familiar és un luxe? S’han de tenir uns mínims diners ja que el servei i l’urna més barata valen 868,09euros.

- És just que segurament  hi hagi famílies que hagin de demanar un préstec per poder enterrar dignament un familiar?

- L’estat ha de clavar el 21% d’IVA  al servei per on  passarà tothom algun dia?

- Tots som iguals davant la mort ?

- No hauria de ser el Servei Funerari un servei públic digne i de qualitat al servei de tots els ciutadans i ciutadanes com ho són, sortosament, la sanitat i l’educació ?

- Té sentit que siguin empreses privades qui ho gestionin sense haver-hi una alternativa pública ?

- Per què tant de luxe superflu en els edificis d’Altima a Vilafranca i a Sitges –on es fan les incineracions-? Per justificar uns preus abusius i sense alternativa?

Amb aquest escrit he volgut explicar un cas absolutament real i recent. La meva esperança és que animi a altres persones a denunciar-ho també i a les forces polítiques d’aquest nostre País a plantejar molt seriosament el tema i a posar-hi remei a curt i llarg plaç. 

**Vull afegir que, després de dubtes, també vaig contractar  el servei de gestió de tota la paperassa relacionada amb la mort, anomenat “Gestión legal plus” per 284,35 euros. Res a dir, me’l van oferir i jo el vaig aceptar lliurement. Però vull constatar que ni el meu cos ni la meva ment tenien ja esma per consultar altres preus més barats que hi poguessin haver en altres gestories.