La pandèmia com a oportunitat de millora

Des de Vilafranca en Comú pensem que l'impacte de la primera onada de la pandèmia al nostre Centre Sociosanitari -i a tot el sector en general- exigeix  un exercici d'autocrítica. No per buscar culpables, sinó per  delimitar el més acuradament possible el marge de millora  i  dissenyar un nou funcionament del centre, de cara a la propera onada de la pandèmia i de cara al futur.

Uns factors bàsics hi han contribuït en gran mesura: la precarietat laboral; l'elevada càrrega de treball -tenim unes ràtios treballadores/usuaris de les més baixes de tota la UE-; i la baixa ràtio infermeres/auxiliars-gerocultores -manca de personal qualificat per dissenyar circuits i mesures de seguretat adequats a tot tipus de situacions-.

El pes d'aquests factors en l'escenari resultant ha estat molt gran. Però no ho diem només nosaltres. Alguns experts ja van assenyalar, en plena pandèmia, que el fet que gran part de les treballadores de residència es vegin obligades a treballar en 2 o 3 residències al mateix temps, per arribar a una jornada mensual que els permeti pagar les factures, va ser un factor cabdal per l'entrada de manera massiva del Coronavirus a totes les residències.

Aquests experts també van assenyalar que l'elevada càrrega de treball és font d'errors en qualsevol àmbit. I sota condicions d'estrès afegit, més.

Aquests factors, però, no assenyalen de cap manera les professionals. Assenyalen el sistema, com a responsable dels dèficits estructurals.

Des de Vilafranca en Comú ja veníem expressant, abans de la pandèmia, la necessitat de canviar aquestes condicions estructurals del nostre centre, per dignificar la professió de cura i les seves treballadores, i per dignificar els receptors d'aquestes cures.

Ara més que mai creiem que aquests canvis són necessaris.

I ara més que mai, cal plantejar-nos un altre model d'atenció a les persones grans.

Un model que retardi el màxim possible l'ingrés en una residència, oferint suport a la pròpia llar, en habitatges assistits, en petites llars-residència, etc.

Centres com el nostre sempre faran falta, quan la dependència ho demani. Però la pandèmia que estem travessant ens demana per a aquests centres, un nou disseny funcional, amb grans espais oberts  i zones ajardinades que permetin als usuaris recuperar la relació amb els familiars, amb els amics i amb l'entorn.

L'amenaça que representa ara mateix aquesta pandèmia ha de ser alhora l'oportunitat per fer un món millor, per a tothom i especialment per a les més vulnerables.

Montse Romagosa
Vilafranca en Comú