Frontissa o trava?

Quina casualitat que tots ells amaguen la ideologia  darrere de sigles amb 3 lletres: digui-se’n CUP, VOX, ECP o C’S.  Gent que es veu que ha nascut per a tocar el nas. Com “el gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar”. Ningú no sap en quina lliga  juguen. Tan sols es dediquen a emmerdar la troca i eternitzar la  resolució dels problemes… Fins al punt que, dins les pròpies  formacions, tenen votants disgustats amb la indefinició permanent.  Un cop van contra el capitalisme, el sistema financer, la U.E., la  policia, el masclisme, l'Església, les elits, la unitat de la pàtria, la  manca de futur o qualsevol altre “parida”. 

Si els demanes alguna proposta amb cara i ulls, sempre se'n van  pels degotalls. Mantenen -per qüestió de disciplina o sectarisme-  que es regeixen per assemblees. Tot s'ho han de consultar. Creuen  que ens han de donar lliçons morals a tothom. Suposadament, miren pel bé del poble i la resta va en contra. Òbviament, el que se'n deriva  passa per la indefinició, el recargolament i l’eternització dels temes. 

Potser peco d’injust en ficar-los dins del mateix sac. Si més no,  atenent que alguna formació és a l’extrem dretà del panorama i altres mantenen un perfil anàrquic o de fer bullir l'olla sense més ni més. La  contradicció permanent els fa al·ludir a la corrupció, a nacionalitzar-ho tot, a emprar els nouvinguts com a “arma” llancívola. Alguns passen de condemnar els aldarulls o la violència.

Per què serà que, massa sovint, quan s'ofereixen com a frontissa ho és per a restar… en lloc de sumar? A partir d’aquesta percepció, qui més pateix aquest “impasse” és el col·lectiu dels més vulnerables. En el cas català, concretament, citaria el tema de l’ingrés mínim vital, sense anar més lluny. Per contra, anant a la comunitat de Madrid, ja veurem què surt als comicis del 4 de maig. Sense voler cridar el mal temps, les enquestes -depenent d'on vénen- poden derivar en un empat entre la suma de dretes i la d'esquerres. Aleshores, la solució els hi va brodada: segueixen bufant cullera, cobrant de les arques publiques i tenint el desvergonyiment de recolzar noves eleccions. 

Veig arribat el moment de reformar la llei electoral en profunditat. En tot un seguit de vessants… Com ara que al eliminar la fórmula d’una
nova consulta. Pel que fa a “empats” tècnics o no-entesa de grups a l’hora de triar president d'una cambra, sembla prou evident que  divagar i allargar “agonies” no augura res de bo. Hi ha d'haver altres vies més àgils i expeditives, orientades a fer funcionar un país.

La combinació “contra natura” de frontissa i entrebanc desemboca en un “menú” basat en la malaptesa. Certament, no puc pas excloure ningú a l’hora de presentar-se en cap llista. En tot cas, la direcció de cada formació hauria de prendre el trill per a desgranar el personal més ben preparat del qui s'hi acobla per a poc menys que vegetar. En una situació econòmica i laboral complicada, amb més motiu. La llum dels qui aporten bon bagatge acadèmic i de coneixements garanteix reeixir abans i millor. No essent així, bona nit i tapa't!