Carles Campuzano, nº 4 de CIU per Barcelona

- Als teus 43 anys, quina és la teva professió?
- En aquests moments, fer de polític. Perquè porto des del 1992, que era quan vaig entrar al Parlament de Catalunya, fins ara, fent de polític.

- No et costa explicar això, tenint en compte la reputació que avui dia té la classe política?
- Home! Tinc la convicció que les coses que faig com a polític les intento fer de la millor manera possible. I per tant em sento molt orgullós de la feina que faig. És més, crec que és un privilegi poder tenir aquesta feina.

És cert que vivim en un moment en què bona part dels malestars de la societat es canalitzen cap a la política. I és cert que la política ha de ser d'una altra manera des de molts punts de vista.

Però continuo creient que la política és el millor instrument que tenen les societats democràtiques per resoldre els seus conflictes interns i per impulsar les transformacions necessàries per avançar. La no política és que els conflictes es resolguin per la via de la violència.

- I el concepte "política crispada" què et suggereix?
- Em suggereix una cosa que és terriblement avorrida per la gent, que provoca desafecció, llunyania i que sobretot no és útil per resoldre els problemes que té la societat.

Entre d'altres coses, perquè la política també ha de voler dir pacte: quan gent que té interessos i valors diferents són capaços, davant una situació, de buscar solucions que permetin avançar. I la crispació no ajuda.

Per exemple, en aquesta legislatura hem vist la utilització que ha fet el Partit Popular del procés de pau al País Basc com a element de desgast contra el Govern. Això fa molt difícil que qualsevol govern pugui resoldre un problema tan dramàtic com el del terrorisme.

- I la política sectarista?
- És la política que només és capaç de tenir en compte els valors i els interessos d'una part de la societat, i sovint una part de la societat molt petita.

- Hi ha algun partit que estigui lliure d'aquest pecat?
- Els partits representen valors i interessos. Vivim en societats plurals i aquests interessos i valors s'organitzen en base de partits. I els partits fan bé defensant els interessos i valor de la gent que diuen representar.

El que passa és que la política vol dir tenir quelcom més: saber que hi ha d'altres persones que representen d'altres interessos i el joc democràtic exigeix buscar-hi solucions que responguin a una certa idea de l'interès general.

- Si en una democràcia s'instal.la la política sectarista, això com pot acabar perjudicant al ciutadà del carrer?
- La gent té la sensació que si la política només és la lluita dels partits pel poder, si la política no té relació amb resoldre els problemes i reptes de la societat, es quedarà a casa, se sentirà poc implicada. A la llarga la política sectarista fa que el sistema no funcioni.

- Així doncs, com ens afecta aquesta mala pràctica de la política en el dia a dia, pots posar algun exemple?
- Pensem en les pensions. L'any 1993, en un moment en què el sistema de pensions espanyol tenia el risc de fer fallida, per part d'en Miquel Roca es posa damunt de la taula la proposta següent: els partits s'han de reunir, estudiar el tema i preparar un full de ruta per reformar el sistema de pensions. Així va néixer el Pacte de Toledo.

Des del 1995, quan es firma aquest pacte, fins al 2008, els diferents governs de PSOE i PP, amb el suport dels altres partits, han aprovat una sèrie de mesures que no ho han resolt tot, però que van permetre que el sistema de pensions avui dia tingui superàvit de 55.000 milions d'euros.

No han resolt, per exemple, que hi hagi encara quatre milions de pensionistes amb ingressos inferiors als 500 euros. Ara gràcies al superávit podem abordar el problema de les pensions més baixes.

Si aquesta política la fas sectària -només defensant els teus interessos- difícilment pots, durant tants anys, mantenir una política que sigui compartida per tothom.

- Des del punt de vista econòmic, m'imagino que et defineixes com a liberal.
- No m'entusiasma l'adjectiu liberal… Em sembla que avui ningú discuteix que el millor sistema econòmic per generar prosperitat i riquesa és el mercat. Però crec que no podem deixar els individus sols davant els riscos de la vida.

Per tant, sóc partidari del mercat, de la iniciativa privada i de la competència, però també sóc partidari que els riscos no es poden abordar de manera individual, sinó que és molt més equitatiu abordar-los de manera solidària.

I a més a més, hi ha determinats serveis bàsics per garantir la igualtat d'oportunitats de les persones, on l'Estat té la funció de garantir un accés igualitari a tots els ciutadans.

- Per tot Europa existeixen partits que porten el nom "liberal". Però potser a Espanya s'ha fet un ús abusiu d'aquest terme. Com podríem diferencia un liberal estàndard europeu d'un fals liberal? Tens algun exemple?
- Bé, al Partit Popular sovint li encanta definir-se com un partit liberal i en canvi en qüestions de moral manté posicions extremadament conservadores, més pròpies de partits molt confessionals.

El PP també ha tingut decisions molt intervencionistes en matèria econòmica, molt poc liberals. Per exemple, durant les etapes de Rodrigo Rato, quan el Govern va impedir els intents de fusió entre Iberdrola i Gas Natural.

Per tant, el PP seria l'exemple d'un partit que predica la liberalitat però que en la pràctica no és així.

- Els joves, segons diuen les enquestes, de grans prefereixen ser funcionaris a empresaris. Què et sembla aquesta tendència?
- Si els joves volen ser funcionaris, no és l'exponent d'una societat que aposta pel risc, la iniciativa, el sentit emprenedor. Justament, si Catalunya ha tingut èxit com a societat, ha estat per aquests valors.

Com donar el tomb a aquesta tendència? Hem de crear un clima i unes polítiques que afavoreixin que la gent amb idees trobi la manera de fer-les possibles. Això té a veure amb les facilitats administratives per a la creació d'empreses, les polítiques fiscals durant els primers anys d'activitat, l'impuls a modalitats d'inversió privada tipus capital risc, etc.

Els països que avui van millor a Europa són aquells que alliberen energies de la societat, on la iniciativa la pren la gent.

- Al teu blog has fet referències a la responsabilitat social de les empreses. Algú et podria dir: "No miri, la funció de les empreses és guanyar diners". Què li respondries?
- Efectivament, la principal responsabilitat d'una empresa és guanyar diners, generar llocs de treball, pagar impostos, oferir bens i productes o serveis… Ara bé, una empresa perquè tingui èxit a llarg termini necessita estar en un entorn d'èxit.

Això implica que l'empresa ha de ser conscient també dels impactes que la seva activitat genera i ser capaços de gestionar-los.

Avui les grans empreses, poc o molt, estan anant en aquesta direcció. Iberdrola, per exemple, ha decidit establir horari intensiu, de 8 del matí a 3 de la tarda, com una aposta per la conciliació de la vida familiar i laboral dels seus treballadors.

La pregunta és: com poden les petites i mitjanes empreses emprendre aquest procés? Sense traslladar-lis una pressió, una angoixa. Per exemple, resoldre els problemes de la conciliació permetrà a una empresa ser més competitiva.

Gent del món empresarial m'explica que, per guanyar determinats concursos als EEUU o a Europa, el fet de ser mediambientalment molt potents els hi dóna un avantatge competitiu.

- Durant la legislatura 2004-2008, com a diputat de CiU al Congrés, has treballat en la reforma del sistema dels autònoms. Jo en sóc un. Això com em beneficiarà durant els propers anys?
- Per exemple, cotitzaràs un pél més però si et poses malalt tindràs una determinada cobertura.

- Perdó, has dit que pagaré més?
- Pagaràs més, sí, sí. El sistema que tens està basat en què reps unes prestacions en funció de les contribucions que fas. I en aquests moments, s'ha ampliat la cobertura d'IT per als treballadors autònoms.

- IT?
- Incapacitat temporal. Quan et poses malalt, a partir del quart dia cobres una prestació econòmica que compensa la teva inactivitat laboral. Per això ara pagues una mica més.

D'altra banda, fins ara si un autònom volia contractar un fill, no ho podia fer pel règim general. A partir d'ara sí.

Abans, si el teu negoci no anava bé, et podien embargar l'habitatge amb molta facilitat. Ara tindràs mecanismes que dificultaran això.

En aquesta propera legislatura, si treballes a temps parcial, podràs pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social en determinades professions. A més es regularà la jubilació anticipada dels autònoms i s'haurà de regular també que si perds la feina puguis cobrar una prestació de l'atur.

Si ets un treballador que depens d'un sol empresari, tindràs més garanties respecte a les vacances, la interrupció de la teva jornada…

En qualsevol cas, per a la propera legislatura el gran tema a plantejar, en matèria d'autònoms, serà la reforma de la fiscalitat. Una part dels autònoms paguen impostos per mòduls o estimació objectiva. Hem d'abordar a fons com fem que la fiscalitat de l'autònom, de la microempresa, estimuli l'activitat econòmica.

- Si voleu posar en pràctiques aquestes i d'altres idees, de quins partits espereu rebre suport a la propera legislatura?
- A veure, la nostra experiència en la política espanyola ens diu que allò rellevant perquè les nostres idees tinguin èxit és que: qui governi a Madrid no tingui la majoria absoluta.

Quan a Madrid hi ha majories absolutes, a les nostres idees els hi costa avançar.

En aquesta legislatura en concret, nosaltres és evident que no podem pactar amb el Partit Popular. A part de que perdrà les eleccions, no hi podem pactar perquè el seu programa polític -en allò que és essencial per a CiU: la construcció nacional de Catalunya- està a les antípodes d'allò que nosaltres defensem.

- I no ho estava l'any 1996?
- L'any 1996 el PP no havia presentat un recurs al Tribunal Constitucional; no havia obert la guerra de la immersió lingüística com ho ha fet en aquesta campanya electoral; no s'havia passat quatre anys atiant l'anticatalanisme com ho ha fet aquests darrers quatre anys.

Ara bé, amb el PSOE és fàcil que hi ens entenguem? Nooo. El PSOE sovint té una visió excessivament intervencionista, desconfiada de la iniciativa empresarial…

- Mmmm…
- Sí, sí. Però vaja, el que és important per a nosaltres és que el PSOE guanyi però que tant com per tenir la majoria absoluta, i que per tant a l'hora de prendre decisions hagi de comptar amb els vots de CiU.

- Una parella d'amics meus van comprar-se un pis amb la seva xicota fa quatre anys, en ple boom dels preus. Arran de la pujada dels tipus d'interès, ara està pagant prop de 1.100 euros al mes per la seva hipoteca. Tots dos treballen, però es pregunten què passaria si un d'ells perd la feina… Com està l'economia?
- Cal fugir de qualsevol tremendisme. Les dades grosses no indiquen que la situació sigui tremenda, però sí que estan passant coses. Al febrer ha pujat molt l'atur, s'han encarit les hipoteques, la cistella de la compra, es genera una certa incertesa que afecta els comportaments de compra de la gent… Per tant no podem dir que no passa res.

A més tenim un problema des de fa molts anys: la productivitat de l'economia espanyola creix molt poc. Això a llarg termini és molt perillós per garantir la teva capacitat de ser competitiu, i per tant la teva capacitat per mantenir una societat pròspera.

Quines mesures podem prendre a curt termini? A finals de desembre, en Duran i Lleida ja va demanar al Govern que baixés les retencions i l'IVA aplicat a serveis bàsics com aigua, llum i gas, per donar marge econòmic a la gent.

I després hem d'abordar la gran qüestió de la productivitat: com ho fem per produir més amb el mateix nombre de treballadors i hores. Això té a veure amb la innovació, les infraestructures, la millor formació, l'acompanyament de les iniciatives empresarials que necessitin més capital tecnològic… Aquesta política no es fa d'un dia per l'altre.

En aquesta legislatura aquestes qüestions no s'han acabat d'abordar. Ens hem refiat molt d'una inèrcia vinculada a la demografia, el fenomen de la inmigració, la necessitat d'habitatge, etc. Això ens ha anat bé, però globalment la nostra productivitat no ens garanteix la prosperitat a mig i llarg termini.

-

Obrim un parèntesi. Com veus l'evolució econòmica de la comarca del Garraf i de Vilanova i la Geltrú en particular?
- Tinc la sensació que ha faltat, des de fa anys, una política molt activa i molt compromesa d'anar a buscar empreses. En general, sembla que hem volgut donar per perduda la batalla de la indústria.

I malgrat que avui la indústria està sotmesa a un procés de competència global, els països continuen necessitant indústries, per moltes coses. I a Vilanova i la Geltrú no sé si hem tingut una política de sòl industrial suficientment atractiva i potent per captar empreses.

Hem sabut treballar i defensar prou bé la importància de tenir aquí un centre universitari i intentar que la ciutat fos un punt de referència en algun tipus d'activitat amb més valor afegit?

A la nostra comarca, aquesta evolució econòmica pot ser complicada. No hem viscut encara una taxa d'immigració alta com tenim amb un increment de l'atur. I hem vist que en d'altres llocs d'Europa això ha tendit a una certa complicació social.

Hem preparat els nostres serveis d'ocupació per fer front a un increment de l'atur de treballadors d'origen estranger? Aquí els serveis públics no estan fent la seva feina. Ara que la situació es complica, aquests tipus de qüestions ja s'haurien d'haver abordat.

D'altra banda, el sistema de finançament de Catalunya està funcionant amb la població del cens de l'any 1999. I des d'aleshores ençà hem crescut en un milió d'habitants. El Govern amic de Catalunya ha plantejat al Govern amic de Madrid l'actualització del sistema de finançament a la població real, i al Govern de Madrid no li va donar la gana.

I això té conseqüències en serveis públics essencials, doncs la sanitat i l'educació pateixen les conseqüències.

Ahir, una senyora de Mataró m'explicava que per obtenir la medicació per a un cas d'Alzheimer en la seva fase inicial -quan una determinada medicació por retardar i millorar la qualitat de vida de la persona afectada- el sistema públic de salut li donava hora per d'aquí a sis mesos… Això no pot ser! Però això té molt a veure amb un sistema de finançament que ens ha ofegat.

On vull anar a parar també? Al final Catalunya ha de tenir instruments, vinculats al finançament, que li permetin generar activitat en el terreny de l'obra pública. En un moment en què ens faran més falta infraestructures ferroviàries, carreteres…

- Parlem doncs, del problema de les balances fiscals. Què vol CiU?
- Volem que es faci públic el que Catalunya paga en impostos i allò que rep en inversions i serveis que l'Estat efectua al nostre territori.

Avui els catalans paguem una quantitat determinada en impostos (IRPF, IVA, Societats…) i acabem rebent unes transferències de l'Estat per a l'educació, la sanitat, les carreteres, d'una desproporció abismal.

És a dir, paguem molt més en impostos del que rebem en serveis. Amb la paradoxa que els nostres diners, que serveixen a la solidaritat del conjunt de l'Estat, estan permetent que territoris amb menys recursos tinguin millors serveis dels que podem donar aquí.

O sigui, la solidaritat ha de tenir un límit. No pot ser que amb els impostos dels catalans acabem finançant prestacions sanitàries a Extremadura que aquí no podem donar perquè no tenim prou diners.

- Això està passant?
- Sí, clar que està passant. Per això demanem que es facin públiques les balances fiscals. Als Estats Units és habitual, estan publicades a la web del Departament del Tresor.

Aquí hi ha una discussió tècnica sobre la metodologia de com es calcula… Doncs que es donin a conèixer les dues versions! Però no ha d'haver-hi por a fer públiques aquest tipus de transferències en un Estat descentralitzat i autonòmic com el nostre. On la despesa està molt descentralitzada, però els ingressos continuen molt centralitzats.

Per tant, conèixer aquests fluxes és bàsic per saber si el sistema està sent prou just o no.

- Imaginem que es fan públiques les balances fiscals, que s'acorda posar fi a aquest desequilibri i que Catalunya pugui rebre més transferències… Tot i que això es fes amb la màxima transparència, no creus que en algunes parts d'Espanya encara s'accentuaria més el discurs del català insolidari?
- Existeix aquest risc. Però el pitjor risc per a nosaltres és quedar-nos com estem ara. I el pitjor risc per a Espanya també és aquest.

O sigui, en el context espanyol, l'economia catalana -amb un teixit industrial immens- continua sent la principal economia exportadora de béns i productes, i això serveix perquè la prosperitat arribi a tot l'Estat.

De fet, un dels grans problemes que té Espanya és la seva balança comercial deficitària. I un factor clau per compensar això és l'economia catalana.

Si a la resta de l'Estat no assumeixen que matar la gallina dels ous d'or és un mal negoci per a ells, doncs el problema també el tindran ells.