Societat

L’extrema dreta ajuda a superar l’eco ansietat

Pancartes pel dret a l'habitatge. ACN / Nia Escolà

Pancartes pel dret a l'habitatge. ACN / Nia Escolà

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Certament. Estic començant a veure el canvi climàtic com una mena de reinici social, una manera dràstica de posar fi a la metàstasi ulcerant de l’extrema dreta. Via llum, foc, destrucció.

Si li posem context al drama, podríem estar d’acord que una manera de puntuar la salut democràtica d’una societat seria mesurar les oportunitats -i les ganes- de la ciutadania d'informar-se, entendre i incidir en la vida pública. Passar de ser un subjecte governat, passiu i submís, a una mena de persona avorridíssima sense tardes lliures, amb un tatuatge de Gramsci o de les xemeneies de la Canadenca al cul...  nooo!, vull dir de  gent sensible, amb ganes de participar, i de fer valer el bé comú per sobre del seu interès personal... Una persona avorridíssima, vaja, que no podria guanyar-se la vida a TikTok precisament. Un antiinfluencer.     

Resulta evident que cap classe dirigent vol un poble ple de gent motivada que discuteixi cada decisió. Us imagineu quin suplici? Argumentar cada pas? Què li passa al teu sofà? No tens cap sèrie pendent?

Per evitar aquest problema, els mitjans de comunicació ens faran odiar constantment a l'oprimida, parlant cada dia de temes estadísticament anecdòtics, com 0,005% de violacions de domicili. A veure, parlo de la famosa iaia víctima d’okupació al tornar de vacances, o fins i tot, en el que triga a comprar el pa!, això és eficiència coi!. I casualment, no explicaran amb profunditat l’horrible angoixa que proporciona la crisi residencial a milers de persones com tu i com jo.

Evidentment, no ens informaran de la diferència entre usurpació i violació de domicili, no fos cas que sortim de l’encanteri IN.FOR.MA.DES!. Més aviat, ens parlaran de les baralles en barris pobres, o del rellotge de 500.000 € robat a una persona rica de cagar, que casualment, serà recuperat immediatament pels Mossos entre desnonament i desnonament, entre redada racista i redada classista.

Sobretot, en cap cas  ens parlaran de la barbàrie que representa la llei d’estrangeria, o la pressió i el dolor INIMAGINABLE de viure al marge del paradís anomenat “vida digna”, on l’exclusió social t’absorbeix a tu i a qui més estimes, afectant la salut física i mental d’una manera inconcebible.  

On queda la denúncia contra la gent que compra habitatges per especular? És més important que ells guanyin més diners que amb les lletres del Tresor que no pas que la població tingui un sostre digne?

Alguna persona sap el motiu perquè cada cop que surt gentalla racista i classista, els mitjans d’informació no fan la maleïda feina d’INFORMAR, explicant que, segons diversos estudis (sí, fins i tot el de la carterista CaixaBank), les persones migrades aporten més del que reben?.

Per què no surten especialistes en demografia explicant que necessitem immigració, encara que sigui amb la seva lògica egoista, senzillament per rejovenir una població envellida i mantenir viu el seu refotut capitalisme devastador i insostenible?

Com? Voleu repoblar només amb persones amb certificat d’origen? Doncs ja podeu preguntar a la vostra intel·ligència artificial -la vostra intel·ligència externalitzada- com fer néixer persones directament en edat de treballar, maleïts trossos de quòniam!.

Escull el teu final:

A/ En fi, no us preocupeu, que les elèctriques, multinacionals i els bancs tenen rècord absolut de beneficis. Elles que eren “massa grans per caure”, ara ens miren i diuen: “massa petits i separats per no pixar-vos al cap”.

B/ No tenim el poder dels mitjans, però tenim xarxes informals, cooperatives, associacions, entitats que lluiten per l’habitatge, grups ecologistes… Espais petits, sí, però on es practica una manera gegant i transformadora de fer les coses. Organitza’t i lluita!.  

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local