Les pluges d'abril i la fusió de la neu recuperen mínimament les reserves del Ter-Llobregat

No obstant això, cal tenir en compte que les precipitacions del mes d'abril es troben per sota de la mitjana històrica de l'atles climàtic en la majoria de les conques internes de Catalunya.
En aquest sentit, a data d’avui, 2 de maig, el sistema Ter-Llobregat es troba al 25% de la seva capacitat, mentre que la Muga se situa al 23,4%. El percentatge total de les conques internes catalanes es troba al 25,1%.

Durant els mesos de març i abril les precipitacions han permès una certa recuperació de l'estat d'humitat superficial dels boscos i del sòl, fet que ha possibilitat la recàrrega d'aqüífers de capçalera, com ha estat el cas del Llobregat. D’aquesta manera, les fonts del Llobregat i Bastareny, que es nodreixen de les infiltracions de l’aigua de la neu i de les precipitacions de tot l'hivern, han contribuït a augmentar el cabal del riu. No obstant això, i de no produir-se precipitacions durant el maig, aquests cabals descendiran durant les properes setmanes.
Pel que fa al riu Ter, les aportacions al seu cabal es fan al llarg del seu recorregut a partir de les contribucions dels diversos afluents, i ara, a la primavera, de la fusió de neu al riu Freser i de la capçalera del Ter mateix. Així, el descens de les aportacions al Ter és molt més marcat que al Llobregat.

Normalitat de la conca de l’Ebre

En referència a la conca de l’Ebre, les últimes precipitacions han normalitzat l'estat de les reserves d'aigua als boscos, als prats i a les fonts superficials, de manera que l'indicador pluviomètric estableix la sortida d'excepcionalitat per a aquestes conques. Aquestes pluges, a més, conjuntament amb les neus de l'hivern, han provocat una certa recuperació de les reserves dels sistemes regulats a les conques intercomunitàries, però les reserves embassades al Segre i les Nogueres es troben encara a nivells baixos.

Per aquest motiu, els sistemes que s'abasteixen d'aquests embassaments poden trobar-se en alguns dels escenaris d'alerta que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) defineix en el seu Pla de gestió de sequeres, i que encara no ha actualitzat per a finals d'abril.

Cal recordar que els criteris que estableixen els llindars d'aquest Pla a les conques catalanes de l'Ebre són agrícoles, ja que la regulació d'aquestes preses és majoritàriament per a l’ús de les diverses comunitats de regants en aquella zona, i no per a l’emergència a abastaments dependents.

El sistema Ter-Llobregat, en excepcionalitat 2

El sistema Ter-Llobregat, tot i les darreres pluges, que han incrementat les seves reserves en 22 hm3, continua en l’escenari d’excepcionalitat 2. Cal tenir en compte que l'establiment dels llindars d'excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat és doble, per conca separada (volum de les reserves al Ter o el Llobregat), o bé per sistema conjunt (volum de les reserves al Ter més volum al Llobregat).

La situació actual fa que puntualment els valors als embassaments del Llobregat siguin superiors al llindar de sortida de l'excepcionalitat 1, però el valor del llindar conjunt de sortida del sistema Ter-Llobregat encara no s'ha superat, per la qual cosa tots els municipis que pertanyen a qualsevol de les dues conques o que s'abasteixen d'aigua procedent de qualsevol de les dues conques es mantenen en excepcionalitat 2. En aquest sentit, no hi ha hagut cap canvi a destacar en el llistat de municipis en estat d'excepcionalitat 2 respecte fa 15 dies.

Mesures específiques previstes al sistema Ter-Llobregat en la fase d’excepcionalitat 2

En aquest escenari s’estableix que els volums d’aigua embassada destinables als regadius del Baix Ter, la sèquia de Manresa i el canal de la dreta del Llobregat es redueixen fins a convertir-se en dotacions de supervivència d’arbrat.

Així mateix, s’estan substituint de manera progressiva les captacions per a reg dels regants del marge dret del Llobregat per aigües regenerades procedents de la depuradora del Baix Llobregat.
L’aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d’embassaments del Ter-Llobregat es redueix fins als valors mínims però suficients amb l’objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola.

L’Agència Catalana de l’Aigua també preveu reforçar els cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d’aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves.

La gestió conjunta dels recursos superficials i subterranis en aquest escenari potencia una major explotació dels aqüífers del Baix Llobregat per descarregar la demanda sobre els embassaments.

Mesures de caràcter general

Com a mesures de caràcter general, cal remarcar que els ajuntaments dels municipis de les conques en situació d’excepcionalitat de nivell 2 han de preveure, mitjançant les seves disposicions locals, la prohibició de destinar aigua potable per a la pràctica d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic, com ara l’aigua de les piscines públiques i privades, el reg de jardins particulars i els usos de l’aigua en els parcs aquàtics i d’altres instal·lacions de caràcter lúdic. No obstant això, en alguns casos es permetrà l’ús d’aigua potable per a la neteja de carrers.

Per tant, i amb caràcter no exhaustiu, indiquem a continuació el conjunt de pràctiques que no poden usar aigua apta per al consum humà de les xarxes d’abastament:
1. Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat.
2. Reg o aigualeig de vials, carrers, sendes i voreres, de caràcter públic o privat.
3. Emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics.
4. Fonts de consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament.
5. Rentat de mànega de tota mena de vehicles exceptuant l’efectuat per una empresa dedicada a aquesta activitat.
Paral·lelament, els volums lliurats per a l’abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia.

Estat de les obres d’emergència

Les obres d’emergència plantejades des de la presentació de la pròrroga del Decret de sequera mantenen en general els terminis previstos. Podeu trobar informació complementària al web específic de la sequera i al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), als apartats Seguiment de recursos i usos i Estat dels embassaments, situats al marge dret de l’apartat Sequera 2007. La pròxima actualització de les dades sobre l’evolució de la sequera al nostre país es farà el 16 de maig.