Aquest any sí (si hi ha pressupostos)

Expliquen que durant segles tots els jueus del món han acabat la seua pregària de Pasqua afirmant que "l'any que ve, a Jerusalem". Sobre aquesta tradició es va bastir la idea d'un estat hebreu en terra palestina. Finalment es va complir el desig no sense conseqüències nefastes per altres comunitats.

Anys més tard i sense ni l’èpica ni la transcendència de la història jueva es va fer famosa l’expressió “aquest any sí” i es va fer coneguda i abastament reproduïda a partir de l‘any 1991 quan es va gravar una cançó del mateix títol. La curiositat és que la cançó la van gravar alguns jugadors del Barça, quan aquest equip es va proclamar campió de la lliga espanyola.

Després s’ha usat en múltiple ocasions i vinculada a determinats esdeveniments allunyats del futbol.

A nosaltres ens agradaria poder afirma amb rotunditat que “aquets any sí” i no com un hipotètic desig. Aquest any sí a què?. Doncs a què en els pressupostos de la Generalitat hi hagués una partida inicial per començar a actualitzar la documentació essencial per tira endavant l’Hospital Comarcal a Vilanova i la Geltrú.

Ho vam tenir a tocar dels dits, l’any 2023 entre els acords dels PSC i el Govern de Pere Aragonès hi havia una partida milionària per fer aquest feina d’actualització i posada a punt per començar la part més executiva del projecte hospitalari.

Altres temes segons van explicar vinculats al macroprojecte lúdic del Hard Rock van fer, que el tercer hipotètic soci del govern en els pressupostos, els Comuns, no donés suport al pressupost i per tant part de les inversions i projectes que contenien van decaure, entre ells l’hospital comarcal a Vilanova i la Geltrú.

Bé, ara hem conegut que hi ha un arrenglerament ampli d’administracions per fer possible aquets projecte compromès ja a l’any 2010 quan es va signar un acord el mes de gener amb el Departament de Salut i el CatSalut per a la construcció d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú i la reconversió de l’Hospital Residència Sant Camil en un dispositiu d’atenció sociosanitària.

Han passat molts anys, ha plogut molt i per tant essent vàlids els arguments tècnics per la nova construcció caldrà adequar-ho als nostres dies i encara més incorporant la previsió del creixement de la població al territori de la vegueria del Penedès i més en concret de la comarca del Garraf.

Certament hi ha un treball indiscutible per part de l’ajuntament de Vilanova que ha fet gestions davant la Conselleria de Salut i també davant la Consellera d’Economia fins al punt que la mateixa consellera ha mostrat la seva disposició a posar una quantitat en els pressupostos del 2025 (si n’hi ha es clar) per poder fer realitat el projecte però hi ha també un consens en el territori, com ho demostra la darrera carta signada per totes les alcaldies del Garraf, Cunit i el Consell Comarcal del Garraf i en la que es reclamen concrecions de demandes:

1.- La nostra disconformitat amb la proposta de la Conselleria de Salut d’iniciar un nou procés d’estudi i anàlisi per decidir sobre la idoneïtat de la construcció d’un nou hospital a la comarca.

2.- L’absolut consens entre les alcaldies del Garraf i Cunit i la presidència del Consell Comarcal del Garraf amb la construcció d’un nou hospital d’aguts a Vilanova i la Geltrú.

3.- La necessitat que la Conselleria de Salut es comprometi de manera ferma amb la revisió del Pla Funcional per al nou hospital mitjançant la seva inclusió als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2025, tal i com es va comprometre la Consellera d’Economia i Finances.

4.- La necessitat d’agilitzar i executar de manera urgent les inversions i millores previstes a l’Hospital Residència Sant Camil i a l’Hospital de Sant Antoni Abat per tal evitar aprofundir en el greuge patit per la ciutadania del Garraf pel que fa a l’atenció sanitària respecte altres indrets de Catalunya, i garantir que l’atenció sanitària es presta en unes condicions dignes.

El territori sembla que ara sí, que ara ho té clar (jo que crec que sempre ho ha tingut clar) i a més ho reclama.

Però a més cal també posar damunt la taula l’aparició de la Plataforma pel Nou Hospital Comarcal que no ha estat res més que la conseqüència d’un sentir cada cop més ampli de la ciutadania del territori amb la necessitat d’aquets equipament hospitalari i les inversions necessàries per garantir una millora en l’atenció sanitària, aguantada avui en bona part pels professionals de la sanitat, que treballen per la col·lectivitat i en alguns casos ho fan en instal·lacions manifestament millorables.

El ressò de la campanya endegada per la Plataforma ha estat un èxit modest, si voleu, però prop de 8.000 ciutadans i ciutadanes han donat suport al manifest de la reclamació de la construcció de la infraestructura hospitalària.

Però a més es constata en tots els treballs de camp que es realitzen com els treballs previs del POUM o del Pla Estratègic que hi ha una preocupació que genera la demanda generalitzada del nou hospital.

És evident qui té les competències i els recursos de la Generalitat de Catalunya, i per tant és a ella a qui correspon satisfer les legítimes demandes dels ajuntaments i de la ciutadania.

Allò que va perdre’s l’any passat en no aprovar-se els pressupostos s’hauria de recuperar en les xifres pel 2025, però sobretot el que cal és que el tema segueixi endavant, que no hagin de passar novament uns quants anys (ara ja en portem deu de retard i incompliment) per fer els passos següents.

Aquest any sí creiem en una causa justa i en aquets moments compta amb uns suports i consens institucionals i ciutadà extraordinàriament ampli.

Aquest any sí volem creure que veurem en les xifres del pressupost una partida pel nou hospital i una concreció d’execució en el temps.

Aquest anys sí podem estar moderadament satisfets en la reclamació.

Aquest any sí que no podem abaixar la guàrdia.

Aquest any sí començarà (si hi ha pressupost) a caminar el projecte.

Aquest any sí ens podem sentir, en aquest tema, moderadament satisfets, que ja és molt!!.