Juan Luis Ruiz: “La conselleria promou un pla estratègic que situa l'hospital d'aguts a Vilanova i un centre d'excel·lència sociosanitària a Ribes ”

Vilanova i la Geltrú tanca el 2024 amb el compromís del nou hospital comarcal.

Crec que l'any que ve hi haurà un exercici de responsabilitat per part de tots i tindrem pressupostos i una partida per fer un nou pla funcional del que hauria de ser el nou hospital comarcal a Vilanova i la Geltrú.

El projecte sanitari en llegeix en clau de vegueria?

Nosaltres formem part del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf i aquesta és la nostra regió sanitària pel que fa al funcionament intern. De fet, hi ha un projecte sobre la taula promogut per la mateixa conselleria que defineix el pla estratègic del que hauria de ser l'àmbit sanitari de cura i benestar a les dues comarques. Fins que això no es produeixi, s'ha de continuar invertint a l'hospital de Sant Camil per dignificar els espais per tal que professionals i pacients pugui gaudir amb una mínima qualitat del servei, ja que actualment la situació és molt complicada. La proposta és que l'hospital de Sant Camil, en el futur, s'acabi especialitzant en la qüestió sociosanitària, un centre d'excel·lència de la gent gran sobretot tenint en compte la tendència a l'envelliment de la població i que la nostra comarca té un sobreenvelliment superior a la mitjana catalana.

A l'inici de l'any, la principal preocupació de la ciutat era la pèrdua de múscul comercial.

Vilanova i la Geltrú continua sent la capital comercial del Penedès. Només cal veure com estan els eixos comercials els caps de setmana i pràcticament cada dia i això només passa a Vilanova. Segurament el comerç hauria d'acabar d'agafar més musculatura i ho estem treballant amb Viu Comerç i altres entitats perquè creiem que aquest projecte és més integral i va més enllà del comerç incloent-hi la restauració, els hotels i el turisme. La marxa de Zara va comportar un element de preocupació perquè era un element tractor, però d'aquí poc es reobre aquell espai i és important que no es visualitzin molts locals tancats i d'aquí el projecte que hem engegat d'Aparadors vius, que molt aviat donarà els primers resultats.

La reindustrialització de la ciutat és un altre dels reptes de futur.

És importantíssim perquè hem dit que volem ser una ciutat per viure i per treballar.  S'han fet avanços en aquest sentit: arriba una nova empresa al voltant del plàstic que ocuparà 250 persones i està sobre la taula el futur de la segona nau de Mahle. Ja hi ha empreses interessades i crec que en el 2025 es materialitzarà la reobertura. Com a ciutat, tenim capacitat per oferir entre 10 i 20 hectàrees de sòl per a activitat econòmica, però necessitem la complicitat de la Generalitat de Catalunya. Tenim el seu compromís d'agilitzar aquest procediment i hem ofert a l'Incasòl que siguin ells els promotors.

L'espai públic era una de les prioritats del mandat per al govern. Quines passes s'han fet i què queda pendent?

L'any 2025 es materialitzarà molt d'aquesta millora de l'espai públic, que ja s'ha notat aquest any i mig. La inversió i l'aposta per l'espai públic és important: estem fent la segona fase d'asfaltatge de carrers, hem contractat una empresa per renovar voreres i fer-les més accessibles, hem millorat l'enllumenat i l'any que ve es materialitzaran els nous contracte de la recollida de la brossa i la neteja viària. Fa 7 anys que estan prorrogats el contracte de recollida d'escombraries i l'empresa està prestant el servei amb unes condicions mínimes. Amb la nova licitació es millorarà amb més freqüències, maquinària totalment nova, renovació dels contenidors... I s'ampliarà el personal de la neteja viària, el servei de platges serà específic i no treurà personal de la neteja viària com passava ara i haurà un servei de neteja de pintades. Hi haurà un canvi important, però també s'haurà d'acompanyar de civisme.

Quines creu que seran les claus estratègiques de l'any 2025 per a Vilanova i la Geltrú?

Nosaltres plantegem tres grans eixos. El primer, la millora de l'espai públic, que és la imatge de la nostra ciutat i on ens relacionem. El segon eix és no deixar ningú enrere amb polítiques socials per ajudar les persones amb situació de vulnerabilitat. La cultura i l'esport també són eixos claus i l'habitatge és un dels grans dèficits que tenim, no només a la ciutat, sinó al país. Des de l'any 2009 no es fa a la nostra ciutat una promoció pública d'habitatges. Ara hem aprovat la licitació de tres socials per construir 78 habitatges socials. És insuficient, però és que partim de zero des de fa molts anys. Aquests se sumen al 110 que va comprar l'Incasòl a la rambla Sant Jordi i els del carrer Fuensanta que ens situen en més de 200 habitatges socials en els propers tres anys. I el tercer eix passa per les qüestions més estratègiques com és la revisió del pla general. Ara tenim un avantprojecte i l'any vinent s'adjudicarà l'equip redactor per perfilar la Vilanova i la Geltrú del futur. Ens movem a curt termini, però també a llarg.