VD |
08-09-2008 21:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El motiu pel qual la CUP fa la ofrena en solitari i no amb el protocol institucional i la resta de forces polítiques es deu, segons han manifestat, "a que no ens sentim còmodes al costat d'aquells qui no volen i impossibiliten recuperar les llibertats perdudes com a poble, precisament, el sentit i reivindicació de la Diada. No podem reivindicar les llibertats col·lectives del poble català amb algú que dia rere dia s'hi oposa."
Manifest
Prou d'autonomies: avancem cap a la independència.
Enguany, per la Diada, si una cosa no cal, és revisar la relació amb Espanya. Les patètiques negociacions del Govern de la Generalitat de Catalunya, primer en el tema de l'Estatut i ara amb la mofa del finançament, deixen més que clar que l'etapa de l'autonomisme està més que acabada. I és Espanya qui de nou sentencia, i sentencia a mort. En aquest cas no es tracta de la llengua, ni de les sentències d'excepció militar al País Basc: Espanya sentencia de mort la via de la negoaciació, del pacte i dels estatuts.
El Govern de Montilla ha evidenciat, per activa i per passiva, la fal·làcia de l'autonomia pujolista. Cada dia quedar més i més clar que l'autonomia del Principat de Catalunya no és sinó una descentralització de serveis i competències que, en cap cas, respon a la voluntat tantes vegades expressades pel poble de Catalunya d'exercicir el dret de decir sobre el nostre futur col·lectiu, les nostres polítiques públiques i el nostre sitema polític.
La qüestió no ha estat mai, i ho és cada vegada menys, una qüestió de renegociacions eternes i repetitives sobre competències, finançament, hores de castellà a les escoles i retolacions bilingües als comerços. La qüestió central que està sobre la taula i que tothom –tots els partits- estan ignorant deliberadament és la qüestió substancial de l'autodeterminació i la sobirania dels catalans i les catalanes com a poble.
Catalunya, els Països Catalans, s'enfronten els propers anys a una crisi econòmica del mercat i a una crisi de finançament públic que, inevitablement, aguditzarà els conflictes socials latents. Els propers anys, l'Esquerra Independentista d'aquest país hem d'armar-nos per fer front als conflictes socials que la crisi econòmica pot generar com poden ser, per exemple, atacs xenòfobs. Més que mai, davant de la depressió econòmica, haurem d'estar al costat de qui més la patirà: les classes treballadores catalanes i, entre elles, també els immigrants. Haurem d'estar al costat de qui ha perdut o perdrà la feina, de qui haurà d'abandonar el pis per impagaments. De qui amb tota la recança haurà de deixar d'enviar diners a les seves famílies necessitades.
En els darrers anys, les famílies riques i especuladores d'aquest país han hipotecat la terra per fer-se d'or amb la construcció i el mercadeig de vivendes. Un boom econòmic que no va crèixer del no-res, sinó que vam pagar i paguem la major part de catalans i catalanes cada mes amb les nostres hipoteques i els preus desorbitats dels lloguers.
El Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes – territoris dels Països Catalans!- són les tres comunitats autònomes que més aporten a l'Estat, i les tres comunitats autònomes que més han hipotecat el seu futur i la seva terra per l'avarícia de l'especulació i la construcció. Ara ens enfrontem a una crisi sense disposar del poder de dissenyar polítiques socials, amb les arques públiques buides pel saqueig colonial que en fa Madrid i amb una economia de cartolina –la de la construcció- que s'enfonsa.
Una classe política submissa i en eterna negociació enganyosa. Una economia espoliada i una terra explotada. Un actitud política espanyola d'odi cap a Catalunya i de recuperació del poc terreny cedit després de la dictadura feixista. Els Països Catalans som, a totes llums, poc més que una colònia espanyola.
Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú, analitzant el paper covard i en retirada dels partits catalans, incapaços de defensar la sobirania econòmica i política del poble català, fem una crida a la mobilització ciutadana per a reivindicar el dret de decidir. Convençuts que els partits polítics catalans no són ni poden ser la solució, sinò que són part del problema, entenem que serà només la capacitat de pressió de la ciutadania catalana –diversa i plural-, la que determinarà el futur col·lectiu de Catalunya.
No volem ser colònia espanyola, volem la independència. Visca la terra!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
