L'espai natural calcinat trigarà una dècada a recuperar-se

La pèrdua ambiental és evident, però els especialistes són optimistes respecte la recuperació de l'espai natural, si es fa un bon manteniment de la zona incendiada per quan arribin les pluges. Segons les darreres dades facilitades pel Cos d'Agents Rurals el foc hauria cremat 636’44 hectàrees: 178’68 són d’arbrat, 393’56 de matollar i 42’91 de conreus. Pel que fa als municipis, 208’25 pertanyen al terme municipal de Castellet i la Gornal i 428’19 a Vilanova i la Geltrú. I respecte al territori, ha afectat 449’53 hectàrees d’Espai d’Interès Natural (EIN) del Sistema Litoral Central i els parcs del Foix (208’25) i del Garraf (241’27).

El doctor en enginyeria ambiental i botànic Joan Anton Herrera explica que el desastre ambiental que ha provocat aquest incendi és molt important, però es mostra optimista respecte la seva recuperació: "el pi és un arbre molt oportunista que prospera fàcilment després dels incendis forestals". L'explicació és que el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes. De fet, es tracta d'una espècie piròfita i les pròpies cendres de la vegetació calcinada actuen com a adob natural per aquestes espècies.

Així, Herrera defensa que en una dècada la zona estarà recuperada i en aquest temps les espècies de pins que hagin crecut a la zona ja tindran assegurada la seva continuïtat reproductiva en cas que hi hagi un nou incendi.

En el cas del matollar, la recuperació també està garantida perquè les espècies autòctones de la mediterrània estan adaptades als incendis i en menys d'un mes es podrien veure els primers brots verds a la zona. En el cas del margalló, l'espècie més representativa del territori i que ha quedat totalment calcinada en la superfície, té arrels que poden arribar a assolir profunditats de més de 20 metres i que garanteixen la seva permanència.

Desastre ambiental per a la fauna del Penedès

Amb la fauna de la zona, Joan Anton Herrera no és tan optimista, ja no pels exemplars que hagin pogut quedar atrapats entre les flames, sinó perquè l'incendi dificulta la permanència de moltes de les espècies recuperades en els darrers anys a la zona. És el cas de l'àliga perdiguera, que havia instal·lat un niu a la Talaia: "fa uns dies que havien començat a volar els polls i és possible que hagin pogut fugir de la zona a l'inici de l'incendi, però el problema és que el niu no es podrà instal·lar fins d'aquí 20 o 25 anys, ja que tot i que els pins es recuperin abans, no tindran prou solidesa per aguantar el pes del niu". Tot i això, ahir es va veure algun exemplar d'àliga per la Talaia però el motiu és que hi ha serps que han sobreviscut a l'incendi i encara es poden alimentar allà d'aquests animalons.

Els que s'han quedat sense aliment són els senglars, que es preveu que acudiran a les terres que s'hagin salvat de la crema per subsistir. En aquest sentit, Herrera recomana als propietaris de les vinyes de la zona que instal·lin malles especials, com ja tenen en municipis de l'Alt Penedès, que impedeixin l'accés als senglars al conreu, però que alhora permetin la circulació d'animals més petits. Pel que fa a la ornitofauna, els especialistes consideren que l'afectació ha estat mínima perquè fugen volant davant la presència del foc.

El desastre ambiental que deixa aquest incendi té unes dimensions importants, però els agents rurals i forestals ja han tornat a treballar a la zona per prevenir nous incendis i per controlar la correcta evolució de la reforestació natural. Tot i això, ciutadans particulars es volen mobilitzar per treballar en la recuperació de l'espai natural de forma voluntària.