Forcadell, Corominas i Guinó acaten el 155 i diuen que la declaració d'independència va ser "simbòlica"

Els tres primers investigats que han declarat davant el Suprem –Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas i Lluís Guinó- han acatat davant del jutge instructor, Pablo Llanera, les mesures de l'article 155. A més, han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre, segons informa la Cadena Ser i ha confirmat l'ACN. Tots tres han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge. D'altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari "hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic". Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari "sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut" i que ho ha fet per tal de "preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure".

Carme Forcadell ha declarat durant dues hores i quinze minuts a Tribunal Suprem, i després d'ella ho han fet Corominas (50 minuts) i Guinó (45 minuts).

Fonts jurídiques han explicat que tots tres, a preguntes dels seus lletrats, han acatat les mesures del 155 –impulsat pel govern espanyol i aprovat pel Senat- i que han donat un caràcter "simbòlic" a la declaració d'independència aprovada al Parlament el 27 d'octubre. Segons les mateixes fonts, en diversos moments de la declaració, els mateixos investigats s'han referit a aquesta declaració com un acord "polític" i "simbòlic", "com tants altres que es prenen al Parlament" i ho han comparat amb altres procediments parlamentaris com les proposicions no de llei, que no tenen efecte legislatiu. Forcadell, en concret i a preguntes de la Fiscalia, s'ha referit a la declaració d'independència com a "declarativa i simbòlica".

Durant els interrogatoris, la Fiscalia ha insistit en diversos moments en l'existència de "violència" en les manifestacions. Davant d'això, els investigats han reiterat el caràcter pacífic del procés i que en cap cas han fet cap crida a cap mobilització amb violència.

La línia de defensa de Forcadell

Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament "no pot fer un control de fons" de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència "no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions".

Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar "la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats". També ha defensat que el TC "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori" i s'ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica "és l'única possible per fer realitat els projectes polítics".

Entre la documentació aportada per la defensa de Forcadell hi ha documents relatius a l'execució pressupostària per demostrar que, amb la intervenció aprovada pel govern espanyol, no hi ha desviaments de partides per a l'organització del referèndum.

Per la seva banda, la defensa de Joan Josep Nuet té previst argumentar aquest dijous a la tarda que el seu client no és independentista, que mai ha convocat cap manifestació i que només ha facilitat un debat al Parlament que creu que existeix al carrer. Les mateixes fonts recorden que Nuet no va donar suport als pressupostos de la Generalitat.