La professora Marisa Zaragozá a desembre del 2020 va prendre possessió com a directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És la primera dona escollida per dirigir la UPC de Vilanova. És llicenciada en Ciències Matemàtiques per la Universitat de València (1987) i doctora en Matemàtiques per la UPC (1994). Està vinculada des del 1987 amb la UPC de Vilanova, on exerceix la docència dintre del departament de Matemàtiques. Zaragozá, és professora titular de la UPC de Vilanova des del 2001.

La directora de la UPC de Vilanova, Marisa Zaragozá, explica a l’Eix Diari, com ha sigut la seva trajectòria professional a la UPC i com afronta el seu càrrec de direcció.

Com van ser els seus inicis a la UPC de Vilanova?

Quan em vaig llicenciar en Matemàtiques, l’any 1987, en un congrés de Mètodes Numèrics em vaig assabentar que en una Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, necessitaven matemàtics. Vaig arribar a Vilanova i vaig aconseguir entrar a treballar com a professora al departament de Matemàtiques, que en aquell moment es deia “Matemàtica Aplicada i Telemàtica”.

Només arribar a la universitat, vaig començar a cursar un doctorat per acabar defensant, el 1994, la meva tesi doctoral en el context de vulnerabilitat de xarxes d’interconnexió. Això em va proporcionar el doctorat en Matemàtiques. Sempre he estat professora en el departament de Matemàtiques de Vilanova i la Geltrú. Els departaments de la UPC són transversals i, per tant, els mateixos professors podem donar classes en més d’un Campus. A la UPC hi ha 9 Campus universitaris, tots ells a la província de Barcelona.

Com arriba a ser directora de la UPC de Vilanova?

Dins de la universitat  hi ha tres grans eixos: la docència, la recerca i la gestió i he tingut la sort de passar per tots tres. Al departament de Matemàtiques he estat des del 1992 al 2000 sent la responsable de la secció de Matemàtiques de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i del 2004 al 2009 vaig formar part de l’equip directiu del departament com a secretaria acadèmica. L’any 2017 em van oferir ocupar el vicerectorat d’estudiantat i va ser quan em vaig desplaçar, on està el rectorat de la UPC, al Campus Nord de Barcelona. La gestió d’aquest càrrec va ser dura i complicada, però també enriquidora. Ocasionalment, he estat docent en l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EEABB), anteriorment nomenada Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

L’any 2019 quan el director d’aquell moment, Frederic Vilà, després de vuit anys va acabar el seu mandat, un grup de professors em van animar a ser candidata a la direcció de la UPC de Vilanova. Som un equip de nou persones de diferents àmbits professionals; la directora, vuit sotsdirectors/es i la cap d’administració. Després d’una campanya amb moltes idees i encara més il·lusió van arribar les eleccions i la meva candidatura va ser la més votada. El rector de la UPC em va proclamar directora el 16 de desembre del 2020 en un acte acadèmic i emocionant.

Des del 2020 és directora de la UPC de Vilanova. Com va enfrontar la tasca de la direcció?

Fa molts anys que hi treballo a la UPC de Vilanova i sento que és casa meva; el fet de guanyar la candidatura de direcció va ser una satisfacció tant personal com professional. Durant la campanya vaig parlar molt amb tots els directors anteriors per demanar-les consells. Sempre m’ha semblat molt oportú ser humil i demanar suport, recollir idees i suggeriments.

la UPC de Vilanova hi ha setze departaments diferents. Vaig formar un equip de direcció amb representació de set departaments. Per a mi, era molt important que fos un equip amb capacitat de treball i a la vegada integrador. Personalment, el considero molt competent, autònom i il·lusionat. Cada dilluns ens reunim per compartir i exposar el que succeeix a la universitat. La confiança de tot l’equip fa que prenguem decisions de manera individual. Tots/es estimen la UPC de Vilanova i aquest aspecte és molt rellevant a l’hora de treballar a la direcció. Tenim la mateixa mentalitat; per nosaltres, el que és rellevant és l’estudiantat i que se sentin bé amb el seu dia a dia. Un dels eixos principals del nostre mandat és la connexió forta amb el territori, ja que volem que la UPC de Vilanova arribi a tothom.

L’equip està format per Rafa Morillas, secretari Acadèmic; Carles Batlle, cap d’estudis; Ignasi Perat, sotsdirector d’Empresa; Hernán González, sotsdirector de Recerca; Elisabet Arnó, sotsdirectora d’Estudiantat i Internacionalització; Cristobal Raya, sotsdirector d’Infraestructures, Inclusió i Innovació i Eva Marin, sotsdirectora de Promoció i Igualtat que acaba de substituir a Àngels Hernández. La cap d’administració, Montserrat Mestres, des del primer moment ha format part de l’equip de direcció. Com a directora treballo amb tasques internes de la universitat, però també tinc força actes institucionals i de representació.

Com definiria aquesta etapa com a directora?

És molt favorable perquè tot l’equip en l’àmbit de cada temàtica funciona molt bé. Junts treballen molt coordinats i amb molts projectes. Volem millorar molts aspectes de la UPC de Vilanova, mostrar que estem aquí i que som propers i visibles. No volem ser un equip que passa desapercebut. És un càrrec que té molta responsabilitat, però soc una directora accessible, m’agrada parlar amb tothom per saber què pensen, què s’ha de solucionar, quins són els problemes del dia a dia, etc. Necessito escoltar a tothom. Estic entregada a la meva tasca i treballo de forma cooperativa. Tothom que vulgui sumar és benvingut al nostre entorn.

Les coses petites les considero fonamentals, el que solem dir “el dia a dia”. M’agrada que els estudiants, el personal d’administració i serveis i el professorat estiguin tan còmodes com sigui possible i que les instal·lacions i serveis funcionin quan els necessitem.  Detesto que els problemes es vagin acumulant sobre la taula i no veure avanços. Soc molt conscient que no ens regalaran res, però hem de treballar sense perdre l’esperança. Intentem afavorir per igual a tots els graus i màsters que impartim. Tots ens aporten, els valorem i els consentim.

De moment, quina ha estat la tasca més complicada?

Estic molt preocupada per la captació de professorat jove, el que diem el relleu generacional. La mitjana de la UPC de Vilanova és de 56 anys. Hem de captar personal nou per continuar la tasca del professorat que es retira per la circumstància que sigui. Sobretot que siguin docents amb aptituds i que s’enamorin de la UPC de Vilanova i així poder sumar. Son temps difícils i, per tant, hem de lluitar i no poc, per retenir talent que segur que ens aportarà coneixement i noves maneres de fer.

Quin és el principal repte al qual s’enfronta com a directora?

Vull assentar la UPC de Vilanova al territori molt més del que està. Que tothom s’adoni de la potència que té aquesta universitat i el valor i benefici que aporta a la Vegueria del Penedès. És important donar més visibilitat a la universitat i deixar en constància que Vilanova i la Geltrú té un dels nou Campus de la UPC amb el mateix mèrit que qualsevol altre.