Xavier Fornos és historiador de l’art i museòleg, té 47 anys i viu a Vilafranca del Penedès. És el director del Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) des del 2010 i hi treballa des del 1998.

– Quan i com comença la teva relació amb el Museu de les Cultures del Vi?
Vaig estudiar història de l’art i em vaig especialitzar en museologia quan vaig cursar el Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni de la UB. Després d’un pas breu treballant als Museus de Sitges, al Museu Romàntic de Can Llopis, al Museu Romàntic de Can Papiol i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova, vaig aterrar al Museu de Vilafranca. Era un moment de canvi, un moment en què el museu requeria persones formades en diferents àmbits del coneixement, en el meu cas en l’àmbit de l’art, per poder començar a fer l’inventari. Entro a treballar-hi l’any 1998, en aquest moment de canvi i transformació. Una de les primeres operacions és fer un inventari de totes les peces que el museu guarda en aquell moment. Entro amb un equip de becaris. Aquest és el meu començament aquí, ja fa més de 20 anys. A partir d’aquí vaig desenvolupant diferents feines, vinculat a la institució, gestionant l’activitat primer, com a cap de col·leccions després… I portant la coordinació d’una operació important en aquest projecte de canvi, que és la de començar a rehabilitar el Palau Reial. L’any 2010 portàvem gairebé un any sense una direcció real (l’anterior directora estava de baixa) i aquell any començo a ser-ne el director.

– Què destacaries d’aquests deu anys que portes com a director del Vinseum?
Destacaria el canvi com una constant en la història del museu. Ja vaig entrar en aquest moment en què s’inicien les obres de reforma del Palau Reial i de l’adequació de l’exposició estable en el mateix recinte. Les obres duren dos anys i mig, fins al 2012 que s’inaugura el nou museu. A diferència de molts altres museus, que tenen una situació absolutament estabilitzada, la nostra missió des de l’inici ja va ser garantir l’evolució d’aquesta fase de reforma i ampliació del museu i de reconversió d’aquesta institució d’àmbit local i amb vocació local en una institució amb voluntat d’influir a escala nacional, de ser un referent al país pel que fa a la divulgació de les cultures del vi.

– Quins són, a parer teu, els trets diferencials del VINSEUM? 
La diferència principal entre aquest museu i altres museus del vi del país o del món rau en que aquest és un museu que enfoca la cultura del vi des d’un punt de vista transversal. Apuntant més a les conseqüències socials, històriques i culturals que no pas només a la ciència i la tècnica tant del treball a la vinya i l’elaboració al celler. Evidentment aquests dos temes són transcendents en l’exposició i en el seu discurs, òbviament, però posem en primer pla la petjada antropològica que deixa en un territori com el Penedès i Catalunya aquests tres mil anys de relació amb la vinya i el vi.

– Més enllà de l’exposició permanent, el museu ofereix moltes altres propostes. Quines destacaries?
Destacaria l’aparició del Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, el Most Festival, el primer festival del cinema del vi que hi ha al país. Va ser una de les meves primeres aportacions en els primers anys de direcció del museu, amb la col·laboració des d’un inici del Cineclub Vilafranca. Aquesta tardor celebrarem la desena edició. Apuntaria també que fa tres anys vam engegar un altre projecte cultural que és el VilaPensa, un festival dedicat al pensament, la cultura, les ciències, el coneixement… És un cicle de primavera. Tots dos festivals marquen el ritme anual de l’activitat cultural del museu. Així, més enllà d’una exposició permanent, el Vinseum és un equipament cultural que vol donar resposta o vol col·locar el debat en el centre, un espai de reflexió al servei de la comunitat.

– A banda de l’exposició permanent també en programeu de temporals?
Sí, hi ha hagut també una evolució en aquests darrers deu anys del museu respecte a la priorització de la realització d’exposicions temporals de producció pròpia, al voltant de la història local i al voltant de la història de les cultures del vi i la creació contemporània relacionada amb el vi. I a partir d’aquestes exposicions temporals també s’han anat definint les accions culturals que passen durant el calendari anual. Intentem que, si durant l’any hi ha, per exemple, quatre o cinc exposicions temporals, cada exposició temporal doni com a resultat una sèrie d’activitats paral·leles que doten de contingut durant aquell moment la proposta cultural del museu. 

– Com serà el futur Vinseum?
El 2017 vam rebre la bona nova que Europa finançava el 50 % a partir dels seus fons estructurals (FEDER). Aquest va ser un impuls indispensable per poder desenvolupar la segona fase de reforma i ampliació del museu per tenir un espai d’exposició permanent de tres mil metres quadrats i un equipament d’uns cinc mil metres quadrats habilitats tant per la visita a l’exposició permanent com per la seva activitat cultural i d’oci cada cop més creixent. Estem construint, tant físicament com museogràficament, el nou museu just al costat del Palau Reial. Preveiem la inauguració (aproximadament entre l’any 2021 i 2022) d’una exposició estable definitiva del museu de les cultures del vi, que ha de donar una dimensió real a la voluntat de ser un museu nacional, un referent de la divulgació de les cultures del vi a Catalunya.

– Què és el que més valores de la teva feina?
El que més m’agrada és poder veure la comunitat gaudint de la proposta del museu, i no només això, sinó que també em fa feliç saber que el que estem creant forma part indispensable de la seva vida. Per molta gent, la cultura no és només un dret, sinó un bé imprescindible per viure. M’apassiona la cultura, m’apassiona el patrimoni i estic molt agraït a qui hagi d’estar agraït per poder coincidir en aquest moment de canvi. És una experiència que no tots els tècnics de museus poden tenir la sort de viure. Evidentment és més complicada i complexa, però d’aquests moments de transformació s’aprèn molt  M’agrada crear contingut al voltant de la interpretació del patrimoni. I una altra cosa que m’apassiona és el treball amb un equip que ha demostrat absoluta predisposició i motivació per portar a terme totes aquestes fases de canvi, que són molt complexes.

– Dins l’exposició del Vinseum, quin objecte et representa? 
Per mi, una de les peces que té més carrega històrica i que enceta el discurs del museu són les llavors de raïm del turó de la Font de la Canya, que estan datades del segle VII aC. Tenen 2700 anys d’antiguitat i marquen l’origen de la plantació de vinya a casa nostra, al Penedès i a Catalunya. Són el símbol de l’arrencada d’aquesta relació entre la vinya i el territori català. No és una peça de patrimoni molt reconeguda pel gran públic però per nosaltres té una càrrega simbòlica molt potent. 

– Més enllà del Vinseum, ens recomanes altres elements patrimonials al Penedès i el Garraf?
Els museus, tant el Pau Casals i el Museu Deu, del Vendrell, com el Víctor Balaguer de Vilanova, que crec que és una institució que està encara poc reconeguda i que val la pena reivindicar-la perquè els fons que té són extraordinaris. També els Museus de Sitges, que són magnífics i que també són museus d’interès nacional com el Víctor Balaguer. Més enllà d’aquests museus, vull destacar el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, el Centre d’Interpretació del Cava a Sant Sadurní, el jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, el conjunt arqueològic del Castell d’Olèrdola com a gènesi de la civilització penedesenca… No pararia! Ah! I d’aquí a poc temps, a Vilafranca tindrem la sort de poder visitar la Casa de la Festa Major, que serà un referent de la nostra cultura popular.