L’Ayza era pescador, ho sap tothom; però el que no tothom sap prou era que l’Ayza era un home de la mar

Ha mort l’Ayza, en Josep Ayza, un bon company de viatge, d’un viatge llarg, un viatge llarg i profitós que va començar ja molts anys, i que ha donat tota mena de fruits. En Josep ha estat una de les persones amb la qual he coincidit ideològicament i anímicament. Era assossegat en el pensament, però segur; dubtava, com a bon mediterrani, però sempre arribava a una conclusió. El nostre pas per la vida, les feines mútues i els llocs per on vam transitar, no van permetre una continuïtat en les relacions diàries, però sempre que vam coincidir, vam saber treballar plegats amb les idees, amb les accions necessàries. Vam conèixer-nos en un moment important per a elaboració del futur de la societat en què ambdós vivíem: els anys de lluita a l’Assemblea de Catalunya, organisme on ell va tenir una destacada i humil participació, no humil perquè fos poc important el que feia, sinó humil perquè ell ho era, d’humil, una gran qualitat que, per desgràcia, no és massa abundant entre nosaltres. .

L’Ayza era pescador, ho sap tothom; però el que no tothom sap prou era que l’Ayza era un home de la mar. Estimava el seu ofici i estimava i, admirava i tot, l’espai on l’exercia, la mar. Però l’Ayza no tan sols va interessar-se per la part ‘que es veu’ de la mar, la superfície, sinó que va voler-la conèixer en la seva profunditat; i d’aquesta curiositat van néixer els seus esbossos i mapés sobre els fons marins de la mar de Vilanova. I així com de la mar i del seu ofici va voler-ne saber i conèixer-ne les parts més recòndites, també sobre l’ànima de l’home va voler saber-ne i conèixer-ne més enllà de la superfície, i d’aquí la seva militància en la lluita per la pau, la justícia social i la llibertat. I així era l’Ayza, el Josep Ayza que jo he conegut, un home bo, una personalitat que mai es quedava en la superfície de les coses, un home d’esquerres de debò, un bon ciutadà, un bon català (ja sé que va néixer a Vinaròs), però mai va dubtar que València i Catalunya són parts del mateix arbre cultural.

Honor al meu amic Josep Ayza!