La Núria Molist és arqueòloga i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Viu a Barcelona, té seixanta anys i en fa vint-i-dos que és responsable del conjunt arqueològic de la muntanya d’Olèrdola, un enclavament estratègic amb més de quatre mil anys d’història.

Parla’ns de l’arqueologia. D’on et ve aquesta passió per interpretar les civilitzacions antigues?
De petita m'agradava la història. Quan vaig haver d’escollir especialitat, de seguida em vaig decantar per l'arqueologia i a participar en excavacions. I fins ara, que he fet seixanta anys! En cada projecte, excavació o article, obres més i més portes a nous coneixements. Mai en saps prou de res.

Quina és la teva vinculació amb la muntanya d’Olèrdola?
Actualment i des de fa més de vint-i-cinc anys sóc conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya. I des del 1998 una de les meves feines és gestionar el conjunt arqueològic d’Olèrdola, que és una de les cinc seus del museu, de la qual en sóc la responsable.

Perquè hauríem de visitar Olèrdola? Quina importància té aquest jaciment?
La muntanya està situada al sistema del Garraf, a la vora de la plana del Penedès. El conjunt està ubicat en un lloc estratègic, amb un paisatge canviant, amb una vista de 360 graus. Això lliga amb el fet que s’hagi ocupat al llarg de més de quatre mil anys. Les restes més espectaculars són les d’època romana i medieval. S’ha de fer un esforç quan es visita el jaciment per anar fent el salt d’un període a un altre, però té la seva gràcia i interès entendre perquè s’ocupava el lloc en diferents moments. Podem veure d’esglésies romàniques, com era un castell al segle X i XI, la cisterna romana més gran de Catalunya i una muralla també romana que és equiparable, pel que fa a conservació i antiguitat, a les de Tarragona. És un compendi d’història. Una de les coses que ens mostra la importància del lloc són les tombes antropomorfes. Aquest tipus de sepultures s’han anomenat tombes olerdolanes a tota Europa perquè les primeres que es van conèixer al segle XIX són les d’Olèrdola. És un jaciment dels més complets de Catalunya, una combinació d’història i paisatge, que ens permet desconnectar del brogit diari.

Què és el que més t’agrada de la teva feina a Olèrdola?
Com a conservadora del Museu d’Arqueologia, una de les meves tasques principals estan relacionades amb la  gestió de col·leccions del museu, preparació d’exposicions, cessió d’objectes... En canvi, a Olèrdola gestiono l’equipament al complet. A Olèrdola puc controlar tot el procés, des dels temes més petits fins a temes de recerca, difusió, turisme, divulgació, relació amb altres agents patrimonials del territori i, alhora, quan es duen a terme les activitats que hem preparat, m’agrada copsar de primera mà la reacció del públic. És una satisfacció treballar per aconseguir que la gent s’estimi el patrimoni i la cultura del nostre país

Què destacaries d’aquest temps al capdavant del projecte?
Inicialment l’any 1998 vam iniciar un pla estratègic que hem anat implementant, més lentament del que ens agradaria, però, així i tot, penso que el jaciment ha donat un tomb a molts nivells. Destacaria en l’àmbit de la restauració elements principals com l’església de Sant Miquel o la muralla romana i, més recent, l’església del barri fora muralles de Santa Maria i la recerca engegada en aquest punt. I altres projectes com els que ara estan en marxa, com la restauració del castell i l’adaptació de l’accés adaptat al castell i l’església. A més, qualsevol acció que comporti restauració o consolidació va associada també a la recerca. Tenim una filosofia bàsica que és la transferència del coneixement arqueològic amb el públic. Fer recerca, ens permet incrementar notablement el coneixement, que té alhora un vessant científic i un de divulgatiu.

Algun exemple en aquest sentit?
Quan vam descobrir l’única tintoreria ibèrica que hi ha en el món ibèric documentat. Les complexes anàlisis químiques ens permeteren confirmar el taller. Alhora ens va permetre fer moltes activitats entorn de com els ibers aprofitaven els recursos naturals i com era la tintoreria en el món antic. Des de materials que s’importaven d’illes del Mediterrani –com l’alum- o els processos que se seguien. Qualsevol descobriment arqueològic obre múltiples portes per poder explicar milers d’històries a qui ens visita.

Quina ha estat l’última descoberta?
El més recent és un projecte de recerca amb la Universitat de Barcelona sobre el barri fora muralles de Santa Maria. Estem trobant moltíssims cellers on es premsava el raïm i l’elaborava el vi. Amb aquesta descoberta estem tenint una dimensió absolutament diferent del que era la ciutat medieval, plenament inserida fa mil anys en el context d’un Penedès vitivinícola, que ja ho era també en època romana i en època ibèrica. I en l’àmbit europeu, aquesta descoberta també és una fita molt important.

I actualment, quins són els objectius pel que fa a la divulgació i la gestió de l’espai?
Hi ha dos temes clau amb que estem treballant: el condicionament de l’espai per a tots tipus de pú-blics (persones grans, cadira de rodes i cotxes de bebès…) per poder accedir al castell i a l’església parroquial. Un altre és la renovació del centre d’interpretació, del petit museu que hi ha al recinte, que ha d’integrar les noves descobertes efectuades en els darrers anys a Olèrdola. Però també seguim treballant en el dia a dia, en les visites, activitats, treballant amb el territori, amb l’Ajuntament d’Olèrdola, amb propostes més concretes, i amb altres agents, com la carretera del vi, els museus del Penedès o els centres museístics dedicats al vi, amb iniciatives com el Viquet.

Ha canviat el relat de la visita a Olèrdola en els darrers anys?
El discurs s’adapta contínuament al ritme de la recerca arqueològica, bé sigui en les visites guiades tradicionals o d’altres de més específiques, que s’alternen al llarg de l’any, complementades amb demostracions de reconstrucció històrica o tallers. Uns i altres són molt bén acollides pel públic. Però també combinar-ho amb altres propostes incorporant  noves tecnologies, imprescindibles avui en dia per arribar al públic més jove. Una cosa no treu una altra.

Quin és el teu espai preferit d’Olèrdola?
En els darrers anys hem estat excavant el barri exterior i hem recuperat l’església de Santa Maria fora muralla. El lloc era conegut  per la necròpolis del Pla dels Albats, però l’església preromànica era una muntanya de runes. Hem recuperat l’edifici i l’entorn i el lloc s’ha revelat com un espai fantàstic. Està situat en un enclavament magnífic, al punt més elevat, a l’únic lloc que controla un estratègic corredor que comunica el Penedès amb la costa a través de la riera de Vilafranca. Veus el mar, la plana, Montserrat… El domini visual és espectacular, però al mateix temps és un lloc recollit, on es respira molta calma. Té un encant especial.

Quan viatges acostumes a visitar jaciments? Quin lloc arqueològic ens recomana-ries?
Si, normalment faig turisme cultural quan surto de vacances. Intento planificar llocs on visitar jaciments, museus i monuments, tant per coneixement com per veure noves pro-postes, nous equipaments. Recomanaria a casa nostra Empúries, Ullastret, la ciutadella ibèrica de Calafell... També la monumentalitat romana de Tarragona i Barcelona. Qualse-vol jaciment museïzat és interessant. Fora, qualsevol jaciment del Mediterrani, aquest Mare Nostrum comú.

En quin lloc arqueològic del món t'agradaria treballar?
Més que a un lloc en concret, en un projecte ampli, ambiciós, amb recursos i un equip pluridisciplinar, on es puguin aplicar les metodologies i anàlisis més punteres. I sobretot aprendre.

Quins són altres llocs que t'agraden del Penedès i el Garraf?
Hi ha molts indrets. El primer que em ve al cap és el poble de Garraf. Un altre dels meus llocs preferits és el paisatge que es veu des d'Olèrdola: el mar, l'Ordal i el Garraf, la plana del Penedès, Montserrat i la serralada prelitoral. I m'agrada el paisatge de la vinya en qualsevol època de l’any, que et fa sentir el pas de les estacions.