Una de les il·lusions òptiques més conegudes del món

I és que cadascú veu alguna cosa diferent, alguns estudis afirmen que els joves veuen primer la dona de menys edat i les persones grans veuen la dona més vella.

Hi ha qui defensa que la percepció de cares depèn dels processos neuronals de baix nivell i que de la mateixa manera es veu afectada pels processos socials d'alt nivell. És a dir els processos neuronals dels grups socials d'alt nivell tenen un efecte subconscient en les primeres etapes del processament facial.

Altres estudis afegeixen que les persones tendeixen a percebre primer a la dona, amb l'edat que s'acosta més a la seva. Així doncs, depenent de qui mira, els més joves solen identificar primer la dona jove, per contra, les persones més grans veuen la vella en primer lloc.

Aquest fet, que els joves identifiquin més ràpidament la dona jove i la gent gran a la dona gran, és un fet relacionat amb les pràctiques socials i culturals. Entre aquestes pràctiques podem destacar l’educació, no únicament des d’un punt de vista de l’èxit o el fracàs escolar, de l’accés a l’educació i els nivells assolits, però també en la relació amb els continguts. Tot allò que ens permet superar els límits del nostre grup social i disposar d’aquells recursos per aprendre coses noves.

En definitiva, podem definir la pràctica social en aquell grup de normes no escrites que comparteixen els integrants d'un grup social, vinculades estretament amb el temps històric i amb les tradicions, com aquella manera que una societat determinada té de fer les coses.

Podem observar en moltes cultures que es dona més rellevància a la joventut i la bellesa, fet que influeix directament en la percepció de les persones. Podem dir, doncs, que són les experiències i vivències pròpies de cada etapa de la vida les que afecten la forma d’interpretar la imatge.

En resum, les pràctiques socials són les maneres com les persones donen sentit a la seva realitat i al seu entorn. I les pràctiques culturals són les activitats i els rituals vinculats a les tradicions dins d’una mateixa comunitat, malgrat que la globalització ha provocat que molts grups perdin aquests senyals distintius, a voltes certes cultures s’acaben imposant sobre d’altres.

La il·lusió òptica de la dona jove o anciana ens permet adonar-nos de les variables de la percepció humana i com l'edat i la cultura poden influir en la nostra manera de veure l'entorn.

És aquesta imatge la que ens porta a una reflexió profunda sobre com les nostres experiències i també sobre com els prejudicis podran afectar d’una manera directa sobre la nostra interpretació de la realitat.

I és que les il·lusions òptiques són molt curioses, hi ha algunes imatges que atrauen la nostra mirada, però també ens poden enganyar i fer-nos veure quelcom que no existeix realment. Una il·lusió òptica és aquella que es dissenya particularment per enredar al nostre cervell, tot aprofitant per confondre'ns.

Aquesta imatge va ser creada pel dibuixant anglès W.E Hill i publicada el 1915 a la revista d'humor Puck. La va anomenar “Hill My Wife and My Mother-in-Law” (“la meva dona i la meva sogra”) és una veritable mostra d'una imatge òpticament ambigua. L’autor es va inspirar en una postal de 1888, no va inventar el disseny, la versió de Hill de la il·lustració és la que ha esdevingut més famosa. Curiosament, en l’actualitat encara la podem trobar en llibres de text de psicologia i algunes revistes la veiem relacionada amb tests de personalitat.

El més curiós és que no hi ha una única resposta correcta.

Fent una prova entre alguns familiars i amics, n’hi ha que han percebut primer una dona jove amb un barret que mira cap al seu costat dret, mentre que altres veuen una dona gran amb cabells arrissats, mocador al cap i nas i mentó punxeguts. No podem negar que les dues respostes són correctes, per tant, no existeix un sol punt de vista.

L’any 1930 Edwin Boring va publicar en un article titulat "una nova figura ambigua", un dibuix que trobarem en llibres de text i en altres estudis experimentals. En el 1961, Jack Botwinick ho farà en gènere masculí, "marit i sogre".

També sabem que no és possible fer una única i tancada classificació dels tipus d'imatges. Hi ha diversos criteris, com ara la tècnica d’elaboració: dibuix, pintura, gravat, fotografia, cinematografia, etc., també quina és la seva funció social en el cas de la publicitat i el cartellisme.

També quines són característiques tècniques: si és en color, en blanc i negre, si parlem d’imatges projectades o impreses, etc. Així doncs, podem estar davant de diverses i contradictòries classificacions.

Les imatges ambigües, reversibles, fan referència a aquelles experiències perceptives en què la imatge presenta dues cares. Aquesta serà una percepció, que ens permet anar cap endavant o cap enrere, malgrat que no hi hagi una estabilitat, donat que es poden fer dues interpretacions de la mateixa imatge.

Els psicòlegs afirmen que, malgrat que l'estímul físic no canviï, el nostre sistema visual sí que ho va fent, això és el que defineixen com la percepció multiestable, que és l'explicació per a aquest tipus d'imatge ambigua. Amb tot el que hem parlat abans podem afirmar, doncs, que els prejudicis relacionats amb la pròpia edat afecten la interpretació inicial d'una imatge a nivell subconscient. Hi ha una clara determinació a reconèixer i processar cares d'edats similars a la nostra de manera més clara que en les d’altres?

Les il·lusions òptiques es poden classificar en dos grups: les de tipus fisiològic, amb una estimulació excessiva del nostre sistema visual, pel color o el moviment dels objectes.

També hi ha les il·lusions òptiques de tipus cognitiu on apareixen algun tipus d'ambigüitat o distorsió que no ens permet poder interpretar clarament la imatge.

És en el nostre cervell, on resideixen els processos cognitius i mecanismes perceptius, on podrem interpretar les figures ambigües. Uns processos com l’atenció, la memòria, l’organització perceptiva i la interpretació de la profunditat i la forma.

Seran aquests elements els que interactuaran per generar la nostra percepció d’una figura reversible. La forma com s’interpreta depèn de diversos factors, com les experiències prèvies, les expectatives i l’atenció focalitzada. Tots aquests factors influeixen en el processament del nostre cervell i en com organitza la informació visual, de manera que alterarà la nostra percepció de la imatge.

L’ús d’aquestes imatges en psicologia, ens permet saber com el cervell processa i percep la informació visual i ens ajuda a entendre la percepció, l'atenció i altres processos cognitius. En el cas de la teràpia psicològica es poden explorar la forma d’interpretar la realitat i com la seva percepció es veu influenciada per les pròpies emocions i experiències vitals.

“La cara és una imatge de la ment amb els ulls com a intèrpret”. Marc Tulio Ciceró, 106 aC al 43 aC, polític, filòsof, escriptor i orador romà.​

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)