Els Mossos creen un mapa amb 8.200 artefactes explosius localitzats a Catalunya procedents de conflictes bèl·lics

Els Mossos han dissenyat un mapa interactiu amb 8.250 explosius localitzats a Catalunya des de 2012 relacionats amb conflictes bèl·lics. La nova eina vincula els artefactes amb episodis rellevants com les Guerres de Successió del segle XVII-XVIII, les Carlinades, la invasió napoleònica, i sobretot, la Guerra Civil. A les comarques del Penedès i Garraf s'han localitzat 129 explosius bèl·lics en els darrers 12 anys. Entre els elements trobats, destaquen 12 granades de mà amagades en el fals sostre d'un domicili de Castellbisbal que va ser seu de la CNT el 1.939 i que els anarquistes van deixar allà abans de fugir. També 74 bombes d'aviació en un antic camp d'aviació de la Garrotxa o 976 artefactes d'un polvorí de municions d'Agullana. La policia ha avisat del risc d'aquests elements que en la majoria de casos "segueixen actius".

Segons ha explicat Gustau Aparisi, sotscap de l'àrea TEDAX-NRBQ de Mossos d'Esquadra, la iniciativa de dibuixar aquest mapa va en la línia del compromís del cos per treballar i col·laborar en la recuperació i preservació de la memòria històrica. Ha indicat que el mapa recopila els elements localitzats des del mes de gener de 2012 al territori català i que, en concret són 2.081 projectils d’artilleria, 100 bombes d’aviació, 2.110 granades de mà, 3.491 granades de morter, 26 granades de fusell, 237 espoletes, 17 bombardes, 189 coets i 6 mines.

A més, ha assegurat que en aquest període, el cos també ha destruït 6.923 artefactes explosius. En concret, els agents han detonat de forma controlada 1.595 projectils d’artilleria, 82 bombes d’aviació, 1.553 granades de mà, 3.242 granades de morter, 12 granades de fusell, 223 espoletes, 184 coets, 12 bombardes i 4 mines.

El sotscap de TEDAX ha detallat que les àrees on s'han fet més troballes corresponen a l'Alt Urgell, Alt Empordà, Ribera d'Ebre i Baix Llobregat. Aquesta distribució està relacionada amb la Guerra Civil, l'episodi bèl·lic més proper en el temps. Les dues primeres comarques són zones pròximes a la frontera amb Andorra o França, on soldats del bàndol republica que fugien haurien abandonat armament. Les altres dues, són punts calents del conflicte.

Explosius actius malgrat el pas del temps

Aparici ha dit que en la majoria de casos i malgrat el pas del temps, els artefactes segueixen mantenint-se actius. “A no ser que el material hagi estat en situació de conservació molt dolenta, com dintre d’un riu per exemple, l’explosiu es manté perfecte i la seva manipulació comporta un gran risc”. Per aquest motiu, ha recomanat no tocar ni moure els elements del lloc on es troben i trucar immediatament al 112 perquè els especialistes del TEDAX es desplacin al punt i facin una extracció segura.

En aquesta línia, ha explicat que sovint les persones que col·leccionen aquesta tipologia d’artefactes pateixen accidents “per un excés de confiança”. Aquest és el cas d’un home que l’abril de 2006 estava desmuntant l'espoleta d'un projectil d'artilleria a Térmens (Noguera) quan aquest va explotar i va provocar-li greus ferides. Així mateix, ha recordat que la tinença d’aquesta mena d’artefactes de guerra està castigada en el codi penal i també d’acord amb el reglament d’armes i explosius.

Més de 80 anys amb granades al fals sostre

Entre les troballes que apareixen en el nou mapa interactiu hi destaca la localització de dotze granades de mà en el fals sostre d’un pis de Castellbisbal (Vallès Occidental). El propietari que les va trobar va avisar la Policia Local i aquesta va activar el TEDAX dels Mossos, els quals van retirar amb seguretat els explosius.

Gràcies a la documentació conservada en l’arxiu històric municipal es va concloure que, l’edifici, construït a principis del segle XX, era propietat d’un veí benestant del municipi que va ocupar càrrecs polítics en les gestores municipals designades pels governadors civils tant durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), com durant el bienni negre (1934-36). Precisament, aquesta troballa coincideix amb la recent commemoració el 25 de gener dels 85 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Castellbisbal.

L’historiador Jordi Amigó, ha indicat que la hipòtesi que pren més força és que aquests explosius els van amagar, tal i com va succeir en molts altres municipis de Catalunya, els anarquistes, quan van veure que perdien la guerra. El ràpid avenç de les tropes franquistes i l’esfondrament fulminant de les que havien de ser les diferents línies de resistència de Barcelona va provocar que haguessin de marxar sobtadament dels pobles i, en alguns casos, enlloc d’endur-se el material bèl·lic, van optar per amagar-ne part en estructures construïdes específicament per a aquest ús com van ser dobles murs o fals sostres.

“En aquest cas de Castellbisbal, el pis havia estat seu de la CNT local l’any 1939 i amb l’ocupació de la població per les tropes franquistes, va passar a ser la seu local de la Falange", ha detallat l’historiador. Ha afegit que a mitjans de la dècada dels anys 60, la família propietària de l’immoble va recuperar l’habitatge on van passar a residir fins que, a finals de l’any passat el van vendre al nou inquilí que és qui, fa dues setmanes, va trobar les granades al fals sostre.Així, ha apuntat durant més de 25 anys les diferents seccions del partit únic, tals com Auxilio Social, la Secció Femenina i el Frente de Juventudes “van conviure, naturalment sense saber-ho, amb les granades guardades a les acaballes de la Guerra Civil pels anarquistes, tot just a sobre del seu cap”.

Troballes del TEDAX arreu del territori

La intervenció de Castellbisbal se suma a altres actuacions rellevants que els TEDAX han realitzat durant la darrera dècada. Entre aquestes, sobresurt un dipòsit soterrat amb 74 bombes d’aviació: 27 bombes catalanes de 12 quilos i 47 republicanes de 25 quilos, que els Mossos van trobar en un antic camp d’aviació de les Preses (Garrotxa). Segons la policia aquesta tipologia d’elements són els que presenten major perillositat. 

Per altra banda, a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), durant l’excavació d’una fossa on es van trobar les restes humanes d’un soldat caigut durant la Guerra Civil espanyola es van localitzar 35 cartutxos de fusell i 3 granades de mà.

A més, en el Monestir de Santa Teresa a Vic es va detectar material explosiu divers com 12 granades de pinya, 9 universals i 3 poloneses. Gustau Aparisi ha explicat que en aquest cas el TEDAX va haver d’activar dues caporales per fer la recollida ja que les persones que vivien al Monestir eren monges de clausura i tenien vot de silenci. Els objectes que no eren explosius es van entregar al museu diocesà de Vic. Es dona la circumstància que aquest convent va ser ocupat per combatents anarquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Paral·lelament, el sargent del cos ha mencionat la troballa d’unes bombardes durant les obres de la piscina municipal de Roses corresponents a l’artirelleria dels segles XVI i XVII. "Són els artefactes més antics que hem trobat", ha reconegut. A més, l’any 2001 un pescador va localitzar una mina d’orinc de la Segona Guerra Mundial i la va descarregar al terra enganxada en una xarxa de pesca.

A banda, un equip va ser requerit per una troballa de material explosiu en una rectoria de la localitat de Sallent (Bages). La policia va localitzar els artefactes en un amagatall del lateral de l’escala tapat amb una paret falsa de l’interior de la rectoria amb 445 granades, 7,6 kg de dinamita i gairebé 2.000 cartutxos del calibre 7 mil·límetres.

Al riu Ebre els Bombers va trobar 436 artefactes corresponents a la Batalla de l’Ebre. Van aparèixer mentre els Bombers feien tasques en el marc de la recerca d’una persona desapareguda a l’altura de Benissanet i Miravet (Ribera d’Ebre). Alguns dels projectils detectats corresponien als que van ser llençats per l’aviació alemanya i italiana durant el 1938.

Pel que fa a la zona propera a la frontera amb França, la policia ha explicat que a Agullana, un punt especialment important durant el conflicte perquè va ser seu del govern de la República i van viure-hi personalitats com el president Lluís Companys, es va trobar un mas que antigament havia estat un polvorí. “L’havien destruït però a sota l’edifici hi van quedar gairebé un miler d’artefactes vius i vam haver de fer una excavació arqueològica per treure’ls d’allà”, ha apuntat el sotscap de l'àrea TEDAX-NRBQ de Mossos d'Esquadra.