Justícia amplia el programa de mediació exprés a cinc jutjats civils més després de l'èxit del pla pilot

El Departament de Justícia ha ampliat el programa de mediació exprés a cinc jutjats més de l'àmbit civil de Barcelona després que la prova pilot feta entre 2022 i 2023 a la Ciutat de la Justícia s'hagi tancat amb "èxit". Així ho ha detallat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en unes jornades en què ha recordat que es tracta d'un pla que busca que les parts tanquin un acord abans de la vista judicial, en una única sessió. Més enllà de Barcelona, el programa també funciona a Manresa i Vilanova i la Geltrú, i a Sant Feliu de Llobregat i Badalona s'activarà pròximament. D'altra banda, Justícia també ampliarà el programa a vuit instàncies més de Barcelona especialitzades en sostracció de menors abans de finals d'aquest any.

La prova pilot del programa de mediació exprés es va dur a terme entre 2022 i 2023, a la Ciutat de la Justícia. Gairebé un 44% dels casos que es van derivar al servei es van tancar amb un acord "satisfactori" per a les parts i van evitar el judici, segons dades de la conselleria.

Es tracta d'un programa gratuït desenvolupat per part dels professionals del Centre de Mediació de Catalunya que treballen a la mateixa Ciutat de la Justícia, vinculats a la Unitat Col·laborativa per a la Mediació i altres mecanismes de resolució alternativa de conflictes. El programa, tal com ha recordat la consellera Ubasart, es construeix sobre la base que la mediació "també té un àmbit d'actuació una vegada iniciat el procés judicial". L'objectiu d'aquest és treballar per tal que les parts arribin a un acord hores abans de la vista judicial, en una única sessió.

En la prova pilot realitzada entre 2022 i 2023 hi van participar els jutjats de primera instància número 13 i número 37 de Barcelona. En el període comprès entre maig de 2022 i abril de 2023 es van derivar al programa 113 casos i es van iniciar 103 mediacions, de les quals 45 van acabae en acord.

"Més mediació vol dir descongestionar els jutjats, una justícia més àgil i que el ciutadà s'elevi com el protagonista dels seus conflictes sense necessitat d'externalitzar-los a una tercera persona", ha defensat Ubasart, que alhora ha fet valdre la importància de generar un "canvi cap a la cultura de l'acord" en l'àmbit judicial.

"La taxa d'acord és molt elevada en aquesta primera experiència, per això hem cregut interessant fer una segona fase i portar-la a altres jutjats de fora de la Ciutat de la Justícia", ha afrimat la directora general de Dret, Immaculada Barral. Així, més enllà dels cinc jutjats civils de Barcelona que s'incorporaran al programa, el pla també s'ha posat en marxa a Manresa i Vilanova i la Geltrú, i es portarà a Sant Feliu de Llobregat i Badalona "a mitjà termini".

Mediació mercantil i mediació en sostracció internacional de menors

D'altra banda, des de l'octubre del 2023, Justícia també ha ampliat el programa a l'àmbit mercantil, sota iniciativa del jutjat mercantil número 11 de Barcelona. En aquest cas, el jutge convida les parts a una sessió prèvia de mediació, en el marc de l'audiència prèvia, i si les parts accepten acollir-se a la mediació, han de tancar un acord en un màxim de tres sessions. Les matèries que són susceptibles de resoldre's mitjançant la mediació mercantil són els conflictes societaris o d'empreses familiars i els casos d'insolvència, entre d'altres.

El programa també és gratuït per a les parts i els honoraris dels mediadors els assumeix el Centre de Mediació de Catalunya, segons ha detallat la conselleria.

Així mateix, el Departament de Justícia també ha anunciat la incorporació del programa a vuit jutjats de família de Barcelona, especialitzats en sostracció internacional de menors. Abans de finals d'aquest any, aquests vuit jutjats s'acolliran el pla, l'objectiu del qual, segons ha defensat la directora general, és arribar a un acord "per preservar l'interès superior del menor i el seu dret a relacionar-se amb els pares, restablir el contacte entre els progenitors i facilitar un retorn natural del menor a la residència habitual".

"Els programes de mediació ens demostren que la mediació sempre torna el conflicte a les parts i permet que diguin la seva", ha defensat Barral, que ha afirmat que es tracta d'una "via complementària" a la justícia tradicional per la qual cal "apostar quan es vegi que hi ha garanties d'èxit".

En aquesta mateixa línia, Cristina Ferrando, jutgessa degana dels jutjats de Barcelona, ha apuntat que la mediació "obre un ventall de possibilitats" a les parts per tal que "puguin trobar quin és el procediment que s'adapta més a les seves necessitats". Així mateix, ha negat que es tracti d'un mecanisme "per treure casos dels jutjats" i ha recordat que el procediment disposa de "totes les garanties" perquè igualment està sotmès a "control judicial".

"Millor una bona transacció que una sentència de tot o res"

En conversa amb diversos mitjans, Francesc Rovira, advocat que ha portat casos que s'han tancat a través de la mediació, ha defensat que aquest procés de diàleg permet a les "fixar les seves condicions", alhora que els estalvia "temps i diners".

Un dels casos que va portar estava relacionat amb la compra d'un bar de l'Eixample mitjançant un traspàs. L'anterior propietari tenia instal·lades unes màquines recreatives a l'establiment, per les quals acumulava un deute de 60.000 euros amb l'empresa que les va instal·lar que no va notificar a l'hora de fer el traspàs. Un cop comprat el bar, el nou propietari va trobar-se que l'empresa operadora l'havia demandat a ell i a l'antic propietari.

Rovira ha explicat que ell va arribar el dia del judici "preparat per lluitar", però que les magistrades van proposar la mediació, que va permetre arribar a un acord pel qual l'antic propietari va assumir el 35% del deute i el nou propietari la resta. "Millor una bona transacció que no una sentència de tot o res".

Així mateix, també en conversa amb els mitjans, la magistrada Marta Montañés ha explicat un dels casos en què ella mateixa va proposar la mediació a les parts. Es tractava d'un conflicte entre dos veïns d'un mateix bloc, un dels quals va demandar els inquilins del pis de sota per les "males olors" que pujaven al seu habitatge quan aquests cuinaven. El veí de dalt reclamava que fessin unes obres per evitar aquestes olors, així com el pagament d'una elevada quantitat de diners perquè l'home havia marxat del seu pis de propietat per anar de lloguer a un altre pis "perquè aquestes olors l'afectaven massa".

Tal com ha relatat la magistrada, la mediació es va dur a terme durant un reconeixement judicial a l'edifici, on els pèrits de les dues parts van comprovar si les olors "eren de tal magnitud com per interposar aquella demanda". Vuit mesos després ambdues parts van arribar a un acord pel qual els veïns de sota van fer una petita reforma a la cuina. "La nostra funció és resoldre conflictes, i es pot fer anant a la guerra o buscant una solució mitjançant la mediació".