L’herència de la covid i el “factor” xarxes mantenen els trastorns alimentaris en màxims i amb pacients més joves

“Probablement hem doblat el grup de pacients més joves”, assegura la doctora Teia Plana. La coordinadora de la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) juvenil de l’Hospital Clínic es refereix a l’increment de noies menors de 12 anys que atenen per diagnòstics d’anorèxia o bulímia d’ençà del 2020. Tant la psiquiatra com altres expertes consultades per l’ACN sostenen que si bé la covid va disparar els diagnòstics en totes les franges, hi ha altres “factors” per entendre per què encara se segueix en nivells alts i en pacients cada vegada més joves. Tots detecten un augment de la “pressió estètica” que, diuen, “té molt a veure” amb l’eclosió de les xarxes socials i amb l’accés precoç als telèfons mòbils entre els preadolescents.

Abans de la pandèmia es diagnosticaven a Catalunya una mica més de 2.000 nous casos anuals de trastorns de la conducta alimentària (TCA), principalment anorèxia i bulímia (prop del 70% de tots els casos), i d’altres com l’afartament o l’evitació. El 2020, amb l’esclat del coronavirus, els diagnòstics van créixer d’un miler, i encara avui es mantenen al voltant dels 3.000, segons les fonts consultades. Les dades disponibles del Departament de Salut arriben fins a final de 2023, amb 3.088 nous diagnòstics registrats.

“Hem tingut un nivell molt alt de casos els darrers anys, també el 2024; vam fer una escalada impressionant (el 2020) i ens mantenim allà dalt”, certifiquen des de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). En la mateixa línia, a l’Hospital Clínic, on atenen casos aguts de TCA, també han comprovat de primera mà aquest creixement i com encara es manté en un volum més alt que abans de la pandèmia. “Almenys sembla que no creix més, que s’aplana una mica la corba o inclús pot començar a baixar”, matisa la coordinadora de la unitat de TCA del servei infantojuvenil, Teia Plana.

L’herència de la covid

Les fonts coincideixen en el fet que la pandèmia del coronavirus va ser un desencadenant de l’increment de casos. En aquest sentit, i encara que tots els experts insisteixen a assenyalar que són trastorns “normalment multicausals”, cap d’ells dubta del que va suposar el confinament i els mesos posteriors en termes de salut mental per a la població en general, i en particular per al col·lectiu més afectat pels TCA: els joves. “Sempre preguntem a les pacients si hi ha un moment inicial -com ara la mort d'algun familiar, un viatge, etc.-, i en els últims dos anys com a factor important hi ha el covid”, indica Reyes Raspall, codirectora del SETCA, un centre privat de Barcelona que atén persones amb TCA. La psicòloga parla en femení de les pacients, i és que si bé hi ha nois i homes víctimes d’aquests trastorns, la gran majoria segueixen sent noies.

El 45% dels diagnosticats, menors d’edat, i noies cada vegada més joves

Diverses estimacions xifren en prop de 28.000 els joves o adolescents que pateixen algun d’aquests trastorns a Catalunya. De fet, entre els anys 2018 i 2023, el 45% dels diagnòstics s’han produït entre menors d’edat, amb dades de Salut obtingudes per l’ACN; i prop d’un terç més, entre els 18 i 34 anys. Acotant-ho als anys de pandèmia i immediatament posteriors, la incidència entre els menors d’edat ha estat encara superior: més de la meitat dels nous diagnòstics el 2021 (1.778, el 54,2% del total), i mantenint-se després amb més de mil casos anuals, almenys fins al 2023.

A més, un fenomen que no recullen les dades ofertes pel Departament de Salut, però que constaten les fonts consultades és l’aparició de casos cada vegada més joves. Teia Plana, del Clínic, explica que abans era molt estrany que li arribessin pacients en edat prepuberal, de 10, 11 o 12 anys. “Ara comença a ser una mica més freqüent, probablement hem duplicat aquest grup de pacients més petites”, concreta. Amb tot, no deixen de ser una minoria fins i tot dins del seu camp d’especialitat, que són els menors d’edat, on “la freqüència més gran de debut” segueix rondant els 14 o 15 anys.

La doctora Plana reconeix que amb aquest grup de pacients estan treballant per “adaptar una mica els tractaments, individuals i en grup”, perquè la maduresa cerebral en aquestes edats no és igual que la de noies de 16 anys.

Bàrbara Alcaide, responsable del servei d’atenció a la família i persones afectades de l’ACAB, diu d'acord amb la seva experiència que tot i que és cert que hi ha “més dificultat” per dur a terme una teràpia reflexiva amb aquestes pacients, també ho és que “són edats en què si s’atén ràpidament, tenen un bon pronòstic, es poden reconduir i tornar a la seva vida normal, ja que normalment no tenen una motxilla que pesi tant com en joves una mica més grans”.

Al centre privat SETCA, a Barcelona, han detectat el mateix. “Des de fa dos anys aquí ens estem trobant amb pacients de 12 anys que ja venen d'un recorregut clínic, per tant, que han començat el trastorn alimentari amb 10”, corrobora la seva responsable, Reyes Raspall.

Les causes de la precocitat

Preguntades sobre les causes d’aquesta precocitat, les tres fonts consultades coincideixen. La doctora Plana, de l’Hospital Clínic, creu que -igual com passa amb l’encara elevat nombre de diagnòstics en general- no tot es pot atribuir a l’ombra de la covid. L’eclosió de les xarxes socials i l’accés prematur al telèfon mòbil apareixen com un altre gran “factor”. “Segur que té alguna cosa a veure amb el fet que, de cop, els nens i nenes a edats molt precoces estiguin amb totes aquestes xarxes temps i temps”, diu Plana, que creu que mentre en alguns aspectes (de diagnòstic, d’atenció pública) la situació millora, “hi ha altres coses que van en contra”, en referència a la “pressió estètica” cada vegada més prematura.

Al respecte, afegeix: “Abans no teníem tota aquesta part del visualitzat constant, aquest món de la imatge en què els pacients tenen més risc de comparacions contínues, i també de relacionar-se amb gent que d’altra manera no haurien conegut mai, d’edats diferents de la seva, nivell econòmic, interessos diferents, etc. I, per tant, ara tenen més risc de confondre una mica el que s’espera d’elles a la seva edat i quins han de ser els teus interessos”. “Segur que cal regular millor les xarxes”, demana la doctora.

Des del SETCA, Reyes Raspall considera que tant entre aquestes noies com en pacients adultes “hi ha un ús excessiu del TikTok com a buscador d'informació”, i alerta de l’existència de continguts “amb conductes molt patològiques”, fins i tot “amb un punt d’exhibicionisme” del seu trastorn.

Millora “insuficient” de l’atenció pública, segons l’ACAB

L’atenció a les persones amb trastorns de la conducta alimentària a la xarxa pública es fa des de la primària, amb derivacions als centres de salut mental per a adults i infantojuvenils, o a les unitats d’aguts de centres hospitalaris, com el Clínic o Sant Joan de Déu, en el cas dels pacients joves. Tot i admetre que “sempre falten recursos”, la doctora Plana (Hospital Clínic) es mostra satisfeta que des del Pla de Salut Mental i Addiccions s’hagi “posat el focus en aquesta patologia” amb un pla de xoc que va impulsar el Departament de Salut el 2023 davant l’augment de casos.

L’associació ACAB discrepa una mica. Bàrbara Alcaide creu que malgrat els esforços dels últims anys, el servei públic té “un problema per la quantitat de casos que es dona, que no pot absorbir amb una temporalitat òptima”. La responsable d’atenció a les famílies de l'associació recorda que, en aquest tipus de trastorns, "la simptomatologia va en augment de manera abrupta" si els pacients no s'atenen de pressa”. L’associació ha treballat amb el Departament de Salut i el seu pla de xoc, impulsat per dotar de recursos la primària i els centres de salut mental “perquè hi hagi més professionals i que les derivacions no s’allarguin en el temps”.

Ràtios superiors entre les rendes baixes

Les expertes subratllen que els trastorns TCA són “multicausals” i alhora “transversals”, ja que se’n donen casos en tots els estrats socials i territoris. Així i tot, les ràtios de casos d’aquesta mena de trastorns són sensiblement més altes entre la població amb rendes baixes o molt baixes, en totes les àrees bàsiques de salut (ABS). “Sí que queda clar que la salut mental i les dificultats socioeconòmiques estan molt lligades, i a vegades els problemes socials o econòmics són “un afegit” al malestar emocional de les pacients, encara que “no siguin el pal de paller del seu trastorn”, concedeix la doctora Plana. 

A Catalunya la incidència dels TCA entre el 2018 i el 2024 se situa en uns 1,9 casos per cada 100.000 habitants. Però, segons les dades facilitades pel Departament de Salut mitjançant una petició d’informació pública i analitzades per l’ACN, la ràtio s’eleva fins a 2,2 casos entre les rendes baixes i molt baixes, i, en canvi, baixa fins als 1,4 entre les mitjanes i altes. De fet, en totes les regions sanitàries de Catalunya hi ha més incidència de TCA entre les rendes baixes i molt baixes. A la de Tarragona en particular, es donen 4 casos per cada 100.000 habitants en aquest segment de població, i la meitat (2) entre rendes mitjanes i altes.

Més enllà del nivell de renda, les ràtios més altes de Catalunya (entre 3 i 5 casos) es presenten en una trentena llarga d’Àrees Bàsiques de Salut, la majoria a l’àrea de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.