Universitat Pompeu Fabra

Els joves mil·lennistes i de la generació Z s'identifiquen més fora de l'heterosexualitat, segons un estudi

Més d'una quarta part de les dones Z diuen que no són heterosexuals, segons un treball amb participació de la UPF

Els joves mil·lennistes i de la generació Z s'identifiquen més fora de l'heterosexualitat, segons un estudi. ACN

Els joves mil·lennistes i de la generació Z s'identifiquen més fora de l'heterosexualitat, segons un estudi. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els joves mil·lennistes i de la generació Z tenen una tendència més marcada a definir-se fora de l'heterosexualitat, amb un creixement destacat de la bisexualitat, segons conclou un estudi amb participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la de Toronto. El treball analitza com la identificació sexual entre els joves catalans està canviant i com factors com el gènere, la generació i la ideologia hi influeixen. Els resultats mostren que més del 25% de les dones de la generació Z s'identifiquen com a no heterosexuals, percentatge que duplica el dels mil·lennistes. Els homes, en canvi, s'identifiquen majoritàriament amb l'heterosexualitat.

La recerca es basa en dues enquestes oficials fetes el 2017 i el 2022 a un grup de 4.000 joves catalans d'aquestes dues generacions -els mil·lennistes són els nascuts entre principis dels vuitanta i mitjans dels noranta, i els de la generació Z entre mitjans dels noranta i finals del 2000-. Està liderada per la professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials i directora del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) de la UPF, Maria Rodó-Zárate, i l'estudiant de doctorat de la Universitat de Toronto i màster en Recerca en Ciència Política Joel Cantó Roche.

Tots dos expliquen que una de les conclusions principals és que cada cop més joves opten per identificacions menys rígides, de manera que s'allunyen d'etiquetes fixes com 'gai' o 'lesbiana' i se situen en posicions "més obertes", com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual. Aquesta tendència és especialment forta entre les dones, "que mostren una major predisposició a qüestionar les normes establertes sobre la sexualitat", apunten.

La ideologia política, un factor clau

L'estudi revela que la ideologia política és un factor clau en la identificació sexual. Així, els joves que s'identifiquen com a més d'esquerres tenen una probabilitat significativament més alta de definir-se LGB+ en comparació amb aquells que es consideren centristes o conservadors. Aquest patró és especialment notable entre les dones, ja que les d'esquerres són les que més s'identifiquen com a bisexuals o amb altres formes de diversitat sexual, mentre que entre les dones de dretes, la identificació de l'heterosexualitat és molt més alta.

Entre els homes, els heterosexuals són el grup menys d'esquerres, i la presència de persones LGB+ és menor entre els que s'identifiquen com a conservadors.

Més enllà de la major acceptació social

L'estudi afirma que l'augment de la identificació LGB+ no es pot atribuir només a una major acceptació social, sinó que també està influït per la interacció entre gènere, ideologia i generació. En particular, destaca com les dones joves d'esquerres tendeixen a alinear la seva identitat sexual amb les seves creences polítiques en general i en concret en relació amb els feminismes.

En general, la recerca aporta noves perspectives sobre la relació entre ideologia i identitat sexual en les noves generacions i obre la porta a futurs estudis sobre l'evolució d'aquests fenòmens en diferents contextos socials i culturals. El treball insta també a introduir la sexualitat i la identitat de gènere en l'estudi del comportament polític.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local