Joan Ignasi Gómez |
22-10-2006 17:53
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Màquiavel, aquell qui deia que el fi justifica els medis i que tenia la fredor i la sang al riu sempre al seu pensament segurament va inventar l'esport.
Sóc un apasionat d'ell, no de màquiavel, sinó de l'esport, però coses com les que he viscut avui em deixen bocabadat. Et dones compte de la fredor del pensament esportiu, del tot pels colors (incluït "ostiar-se"). Com a crítica a aquesta situació no donare noms de res ni de ningú.
Jo em disposava a anar a animar el meu equip a terres foranies, el camp contrari i anava acompanyat per la càmera de video amb la que vaig grabar gairebé tot el partit.
Jo només he fet uns quatre o cinc crits al meu equip per esperonar-lo i crec que la gent que m'acompanyava, els del meu equip animaven i punt. En cap moment del partit s'ha insultat a l'equip local, aqui vé l'historia, amics lectors, de que a uns minuts pel final un seguidor dels locals, d'una nova penya fundada fa poc per animar a l'equip es dirigeix als del visitant, especialment als d'una penya d'antiga tradició i de molts anys en aquest esport, que no tinc que defensar ni atacar ja que no formo part d'ella, simplement son una part de la afició del meu equip.
Aquell home, un dels fundadors i propulsors de la penya del local atravessa tota la pista i va cap a la penya visitant, no se que el hi diu, però els de la penya visitant ni s'inmuten, només un que li diu que marxi, però aquell esser no marxa i emputja i es emputjat, aqui senyors, es lia la baralla, i jo ho tinc tot ben grabat amb la meva càmera, tal i com s'aixeca, tal i com va cap allà, tal i com discuteix i tal i com es "lien a osties".
Aquí ve la meva sorpresa, un munt de crits de seguidors locals (que els hi recordo que el seu equip va cumplir un partit de sanció pel comportament dels seus aficionats) que em diuen que apagui la càmera, jo l'apago quan els tinc a tots a cau d'orella, resistint abans que passi alguna cosa, però al final l'apago. Ells ja no em tenen que dir que l'apagui perquè jo ho puc grabar perfectament, però faig cas. Ara, el que no pot ser es que al acabar el partit, un individu al que em costa calificar de persona o humà em segueix fent-me fotos amb el seu movil. I un parent i jo ens aventurem a preguntar-li que està fent.
-Si aquet video corre per la Federació la teva foto també correra i ja "vorás"!
Aquesta forma de vida m'ha amenaçat i fet fotos, a mi, a un menor d'edat que intenta exercir, que ni tan sols ho sóc pero ho pretenc ser en un futur, de periodista.
Amb aquestes jo li faig una foto a ell, perquè recordi que si diu alguna cosa de mi, jo tinc molt més a dir d'ell i de aquella penya.
Estava amenaçat per aquell tòtil que no es mereix tornar a disfrutar de l'esport ni del seu equip, un equip al que felicito per la seva victòria i encoratjo a seguir practicant aquest esport, a ensenyar-lo als més joves i a que guanyi el millor, jugant, no imitant la pel.licula de "Rocky".
Sóc un apasionat d'ell, no de màquiavel, sinó de l'esport, però coses com les que he viscut avui em deixen bocabadat. Et dones compte de la fredor del pensament esportiu, del tot pels colors (incluït "ostiar-se"). Com a crítica a aquesta situació no donare noms de res ni de ningú.
Jo em disposava a anar a animar el meu equip a terres foranies, el camp contrari i anava acompanyat per la càmera de video amb la que vaig grabar gairebé tot el partit.
Jo només he fet uns quatre o cinc crits al meu equip per esperonar-lo i crec que la gent que m'acompanyava, els del meu equip animaven i punt. En cap moment del partit s'ha insultat a l'equip local, aqui vé l'historia, amics lectors, de que a uns minuts pel final un seguidor dels locals, d'una nova penya fundada fa poc per animar a l'equip es dirigeix als del visitant, especialment als d'una penya d'antiga tradició i de molts anys en aquest esport, que no tinc que defensar ni atacar ja que no formo part d'ella, simplement son una part de la afició del meu equip.
Aquell home, un dels fundadors i propulsors de la penya del local atravessa tota la pista i va cap a la penya visitant, no se que el hi diu, però els de la penya visitant ni s'inmuten, només un que li diu que marxi, però aquell esser no marxa i emputja i es emputjat, aqui senyors, es lia la baralla, i jo ho tinc tot ben grabat amb la meva càmera, tal i com s'aixeca, tal i com va cap allà, tal i com discuteix i tal i com es "lien a osties".
Aquí ve la meva sorpresa, un munt de crits de seguidors locals (que els hi recordo que el seu equip va cumplir un partit de sanció pel comportament dels seus aficionats) que em diuen que apagui la càmera, jo l'apago quan els tinc a tots a cau d'orella, resistint abans que passi alguna cosa, però al final l'apago. Ells ja no em tenen que dir que l'apagui perquè jo ho puc grabar perfectament, però faig cas. Ara, el que no pot ser es que al acabar el partit, un individu al que em costa calificar de persona o humà em segueix fent-me fotos amb el seu movil. I un parent i jo ens aventurem a preguntar-li que està fent.
-Si aquet video corre per la Federació la teva foto també correra i ja "vorás"!
Aquesta forma de vida m'ha amenaçat i fet fotos, a mi, a un menor d'edat que intenta exercir, que ni tan sols ho sóc pero ho pretenc ser en un futur, de periodista.
Amb aquestes jo li faig una foto a ell, perquè recordi que si diu alguna cosa de mi, jo tinc molt més a dir d'ell i de aquella penya.
Estava amenaçat per aquell tòtil que no es mereix tornar a disfrutar de l'esport ni del seu equip, un equip al que felicito per la seva victòria i encoratjo a seguir practicant aquest esport, a ensenyar-lo als més joves i a que guanyi el millor, jugant, no imitant la pel.licula de "Rocky".
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
