El saló de plens de Sitges s’omple per homenatjar a Rosó Carbonell i Ripoll

La Rosa Carbonell i Ripoll, coneguda per tothom com a Rosó, dimecres a la tarda va demostrar, un cop més, perquè és tan estimada per a qui la coneix. La Parròquia i l’Ajuntament de Sitges la van homenatjar per 45 anys de dedicació a l’administració de l’ermita de la Santíssima Trinitat, en un any en què ha celebrat també el seu 90è aniversari.

Una Missa a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla iniciava els actes, que van continuar al Saló de Plens davant la presència de moltes les persones que van voler acompanyar a la Rosó. L’Alcalde, Miquel Forns, va convidar als assistents a seure a les cadires dels regidors per poder seguir el transcurs de l’acte.

Mossèn Josep Pausas va dirigir unes paraules a l’homenatjada. Segons el rector de la Parròquia “hi ha una virtut que l’ha donat a conèixer entre la gent de diferents àmbits, la seva quotidiana cortesia”. I així ho va demostrar la Rosó, qui va tenir temps per saludar a tothom i per rebre infinitat de felicitacions, amb gran senzillesa i l’amabilitat que la caracteritza. L’Alcalde Forns, per la seva banda, va destacar la importància de “les persones que com la Rosó s’han entregat, sense demanar res a canvi,  perquè un espai tan estimat com La Trinitat encara es conservi”. “Un lloc”, com explicava Miquel Forns, “especial i de sitgetanisme”.

El grup de senyors que l’ajuden en les tasques de conservació de l’ermita i el seu entorn, els “passerells”, van dedicar també unes paraules a la Rosó i la van obsequiar amb una placa.  L’homenatjada va rebre també una placa per part de l’Ajuntament, un ram de flors i el desig que la Rosó pugui continuar administrant l’ermita durant molts anys més.

L’acte va finalitzar amb les cançons Rosó, i Ara que tinc vint anys,  de Joan Manel Serrat, amb variacions a la lletra, “ara que tinc 90 anys i que encara tinc forces”, que va interpretar Juli Delclós.

Biografia

Rosa Carbonell i Ripoll, “Rosó”, va néixer a Sitges el 27 de juny de 1925. És la penúltima de cinc germans i durant la seva vida professional s’ha dedicat a ser maquinista, és a dir, cosidora de sabates a les fàbriques de Can Puighivet i Calçats Muiño. Persona vinculada a l’església i membre de l’associació parroquial de l’Ecce Homo, va ser Mossèn Pasqual Prats Boira qui li va fer l’encàrrec d’administrar la Santíssima Trinitat, juntament amb la traspassada Remei Casanovas, perquè corria el perill de tancar-la ja que no hi havia ningú que se’n cuidés.

Han passat 45 anys i la Rosó continua gestionant l’ermita, rodejada d’un equip d’homes i dones que es reuneixen a La Trinitat el quart diumenge de cada mes, i el primer diumenge de juny quan té lloc l’Aplec. 

La Rosó va ser també una de les impulsores de la construcció de la Creu de Sant Isidre i pendonista de Santa Tecla l’any 2000.