Científics catalans descobreixen un nou avantpassat dels humans

Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han descobert un nou tipus d'homínid actualment extingit que va viure al sud-est asiàtic. Aquesta espècie, no descrita fins avui, és un antecessor dels humans igual que els neandertals o els denisovans i es va creuar amb els humans moderns fa desenes de milers d'anys. De fet, els pigmeus de l'illa Andaman tenen al seu genoma fragments de l'ADN d'aquest homínid extint. Els resultats d'aquest descobriment científic s'han publicat aquest dilluns a la revista 'Nature Genetics' i confirmen el potencial de la genòmica per construir el passat.

Els autors de l'estudi són Mayukh Mondal i Ferran Casals, de l'IBE i de la UPF respectivament, que l'han fet en col·laboració amb Partha Majumder, de l'Institut Nacional de Genòmica Biomèdica de l'Índia.

L'anàlisi genètica d'un grup d'individus de les illes Andaman a l'oceà Índic ha revelat que el seu ADN conté fragments que no corresponen als humans moderns que van sortir de l'Àfrica fa uns 80.000 anys. En comparar aquestes seqüències amb les dels neandertals i denisovans, els científics han vist que també són clarament diferents. Davant d'això, els investigadors de l'IBE han conclòs que aquest ADN pertany a un homínid extint que comparteix un ancestre comú amb els altres dos però que té una història diferenciada. Aquesta és una nova prova que el genoma humà conté petites quantitats d'informació provinent d'avantpassats extingits.

Aquest estudi ha estat liderat per Jaume Bertranpetit, investigador principal de l'IBE i catedràtic de la UPF, que ha detallat que han trobat "fragments d'ADN de l'homínid extint formant part del genoma dels humans moderns". De fet, Bertranpetit confia que en un futur proper puguin "obtenir el genoma complet a partir de restes fòssils". A més, ha detallat que diferents grups de científics ja estan analitzant uns ossos que podrien correspondre a aquest homínid, potser el conegut com a Homo erectus.

Fa uns 80.000 anys, l'Homo sapiens arcaic va evolucionar a l'home modern a l'Àfrica. Una petita part de la població va abandonar el continent, i va donar lloc a totes les poblacions humanes de fora de l'Àfrica. No obstant això, hi havia dubtes de si els pigmeus com els de les illes Andaman provenien d'una migració inicial a la qual haurien succeït altres migracions. Gràcies a les seqüències d'ADN obtingudes en aquest estudi, s'ha comprovat que no és així i que l'anomenat 'Out of Africa' es va produir en una única migració, de la qual tots els humans moderns som descendents.

La teoria d'una primera onada migratòria prové dels naturalistes i dels antropòlegs del segle XIX, que van veure que els andamesos i altres grups ètnics de parts aïllades del sud-est asiàtic eren semblants físicament als pigmeus africans. De fet, aquestes poblacions s'anomenen "Negritos" perquè tenen una estatura curta, cabell negre i molt arrissat i pell fosca. L'estudi que s'ha fet públic aquest dilluns, però, desmenteix aquesta possibilitat. "El genoma d'aquestes poblacions conté trossos d'ADN de l'homínid extint que acabem de descobrir, però tots provenim del mateix Out of Africa", ha conclòs Bertranpetit.

Els adamesos són més petits per la selecció natural

L'estatura petita dels andamesos, doncs, no s'explica per un efecte fundador, és a dir, que els primers habitants fossin baixos i per això la seva descendència ara també ho sigui. L'equip científic ha trobat evidències genètiques que aquest fet és la conseqüència d'un procés evolutiu d'adaptació i de selecció natural.

"En una illa petita no hi ha lloc per a tota la cadena tròfica; per tant, els grans depredadors han de desaparèixer i els animals de nivells inferiors es fan petits, ja que els dóna avantatges selectius", ha afirmat Bertranpetit. De fet, aquest estudi aporta proves genètiques concloents sobre aquest fenomen, que va originar animals com el Myotragus balearicus, una cabreta de 40 cm que habitava les Illes Balears, o els elefants d'un metre que havien viscut a Sicília. A més, les troballes actuals també podrien servir per explicar la petita estatura dels homínids fòssils de l'illa de Flores a Indonèsia.