Condemnen l'ICS a pagar 25.000 euros per trigar nou mesos en detectar un càncer colorectal

L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'Institut Català de la Salut a pagar 25.000 euros per la mort d'una anciana a qui van trigar nou mesos en diagnosticar un càncer colorectal, tot i que la dona va acudir nombroses vegades a Urgències de l'Hospital Vall d'Hebron. La dona va anar el juny del 2011 al metge per problemes abdominals, i li van programar una colonoscòpia per l'abril del 2012. Mentrestant, va acudir diverses vegades al metge per l'agreujament dels símptomes, que no van fer avançar la colonoscòpia ni canviar el diagnòstic d'hemorroides fet inicialment.

Segons la sentència i l'associació 'El defensor del pacient', el juny del 2011, R.V.M., de 81 anys d'edat, va consultar al seu metge de capçalera del Centre d'Atenció Primària, per malestar abdominal, anal i dolor anal punxant a la deposició. Inicialment diagnosticada d'hemorroides internes, al cap d'un mes, va tornar a consultar per l'aparició de rectorràgies. La seva doctora de capçalera va cursar la petició d'anàlisi de sang i colonoscòpia. La colonoscòpia va ser programada per l'ICS com a ordinària per al 20 d'abril de l'any 2012.

La pacient va tornar a visitar al seu metge de capçalera al setembre de 2011 per empitjorament del seu estat al qual se sumava restrenyiment. En la història clínica es va consignar que la pacient venia pels "mals de sempre", i li van prescriure laxant i analgèsics. Al cap d'un mes va requerir assistència domiciliària, constatant-se en un tacte rectal la palpació d'una zona indurada i dolorosa de més de dos centímetres, de manera que se la va remetre amb urgència al servei de cirurgia general i d'aparell digestiu, consignant que la pacient presentava pèrdua de pes, sensació d'ocupació anal i important augment de restrenyiment. No obstant això, amb un simple tacte rectal, se la va diagnosticar d'hemorràgies no complicades, limitant-se a prescriure-li dieta i més laxant, i se la va remetre al seu domicili amb molèsties.

La pacient va iniciar un periple de consultes als serveis d'urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, visites i trucades al CAP a mesura que els seus dolors anaven en augment fins a fer-insuportables. De manera sorprenent, en cada visita a urgències se li donava l'alta, amb diagnòstic de "proctàlgia" (dolor anal), control pel seu metge de capçalera i a l'espera de la colonoscòpia programada per al mes d'abril, la qual no va aconseguir que se li avancés.

Finalment, després d'un total de més de deu visites entre urgències, especialistes i metge de capçalera, i estant ja amb taquicàrdia i dolor abdominal, després de requerir assistència a domicili per taquicàrdia i dolor abdominal, va ser traslladada en ambulància a Urgències de la Vall d'Hebron, quedant ingressada. Sospitant que el seu estat podia ser degut a una infecció, es va realitzar un TAC d'abdomen, que va constatar que la pacient presentava una neoplàsia de recte, ja amb múltiples metàstasis hepàtiques algunes de fins a 10 centímetres, en estadi IV, avançat . El diagnòstic es va fer al mes d'abril, sense possibilitat de cap tractament més que el pal·liatiu, i va morir el 13 de maig del 2012.

En la sentència de l'Audiència, que revoca la dictada en primera instància, se censura l'atenció prestada per l'ICS, qualificant-la com a mancada de qualsevol justificació, la programació a nou mesos vista d'una colonoscòpia, així com la decisió de mantenir la data programada malgrat els continus requeriments d'assistència de la pacient que van motivar reiterades visites al CAP, en domicili i tres al servei d'urgències de la Vall d'Hebron. No es van esgotar els mitjans diagnòstics, arribant a qualificar la sentència de "rutinària i descurada" l'atenció prestada a R.V.M. pel servei públic, quan tot i el tractament instaurat, els símptomes no només no van remetre, sinó que es van exacerbar.

Reconeixent la probabilitat que el desenllaç hauria estat diferent d'haver-se produït una activitat diagnòstica adequada, i que la inadequada atenció sanitària va reduir dràsticament les possibilitats de tractament de la malaltia -curatiu o almenys d'augmentar les expectatives de supervivència-, empitjorant la qualitat de vida de la pacient, es reconeix el dret del fill de la morta a ser indemnitzat en la suma de 25.000 euros.