La incidència del càncer de coll d'úter a Catalunya és de l'1,88%

El càncer de cèrvix o coll d'úter és el quart més freqüent entre les dones al món però a Catalunya la incidència és molt més baixa i correspon a un 1,88%. Es un tipus de tumor que es diagnostica majoritàriament entre dones joves d'entre 35 i 50 anys, i la causa principal és la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH), que es transmet per contacte sexual. Altres factors de risc són el tabaquisme, la immunosupressió i la coinfecció per altres malalties de transmissió sexual. Dimarts és el Dia Mundial del Càncer de Cèrvix. La prevenció i el cribatge són cabdals per evitar aquest tipus de tumor, ha apuntat en un comunicat l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

La infecció del Virus del Papil·loma Humà és molt freqüent en la població sexualment activa però no totes les dones infectades arribaran a desenvolupar un càncer. La majoria de les infeccions es resolen de forma espontània però la seva persistència al llarg del temps pot ocasionar anomalies en les cèl·lules que puguin evolucionar des de lesions premalignes a càncer, com és el cas del càncer de cèrvix o coll uterí. 270.000 dones moren anul·lament per aquesta causa.

El VPH és un virus de transmissió sexual, amb més de 200 tipus diferents de variants, però no totes elles tenen capacitat per arribar a provocar un càncer. En països desenvolupats hi ha diferents mesures per a la prevenció dels càncers associats al VPH. Hi ha la vacuna i també les proves de cribratge, ja sigui la citologia cervical o la prova de detecció del VPH, que detecten els canvis a nivell cel·lular que provoca la infecció, tant lesions premalignes com tumors en estadis inicials i potencialment curables.

Els països en desenvolupament tenen un accés limitat a aquestes mesures de prevenció. Per aquest motiu el càncer de coll uterí es diagnostica sovint en estadis avançats de la malaltia i el resultat del tractament no és bo, donant lloc a una alta taxa de mortalitat. Fins i tot als països desenvolupats, l'accés a prevenció, detecció i tractament varia, l’impacte del VPH és més gran en les comunitats més pobres.

En l’actualitat, l’estratègia de prevenció a Catalunya té dues característiques importants. Per una banda la vacunació, prevenció primària, que està inclosa en el calendari vacunal als 11-12 anys i que s’ha demostrat eficaç en la reducció de les lesions premalignes, sobretot, quan s’administra abans de l’inici de les relacions sexuals. En els propers anys, s’espera poder tenir les dades en relació a l’impacte de la incidència del càncer de cèrvix a llarg termini.

Per altra banda, com a prevenció secundaria, els programes de cribratge són els que poden detectar el contacte amb el VPH i les lesions premalignes, de manera que es pot establir un seguiment i/o tractament per evitar que s’arribi a desenvolupar un càncer. En aquest punt, la citologia és la prova principal i es fa a través d’un programa oportunista. Així doncs, el protocol actual recomana una revisió ginecològica cada 3 anys amb citologia a dones de 25 a 65 anys. En aquesta visita ginecològica es pren una mostra de coll d’úter per tal de realitzar la citologia. Aquesta és la prova més utilitzada a nivell mundial per tal de realitzar aquest tipus de cribratge.

Es recomana que 3 anys després de l’inici de les relacions sexuals, o a partir dels 25 anys d’edat, les dones que hagin tingut o que tinguin relacions sexuals es facin una citologia cada 3 anys. A partir dels 65 anys, si les darreres citologies han estat normals, ja no cal realitzar-ne més.

En cas de diagnòstic, i quan el tumor és de mida petita i localitzat, es fa tractament quirúrgic amb radioteràpia o radioquimioteràpia preventiva posteriors. Si el tumor està localment avançat dins de la pelvis, el tractament administrat és a través de la radioteràpia de forma conjunta amb quimioteràpia amb intenció curativa. Quan la malaltia es diagnostica amb presència de metàstasis o torna a reaparèixer, es fa quimioteràpia acompanyada d'anticossos monoclonals.

En aquests moments s’està estudiant afegir noves teràpies als tractaments convencionals, principalment en el camp de la immunoteràpia. Després de molts anys d’investigació sense avenços en el tractament, la introducció del primer fàrmac biològic, combinat amb quimioteràpia, ha demostrat un augment de la supervivència i ha significat un canvi important en el pronòstic d’aquestes pacients.

A l’ICO existeixen diversos assaigs clínics amb aquestes teràpies. La majoria d’aquests estudis exploren el benefici de l’addicció al tractament estàndard actual de diferents tipus d’immunoteràpia, principalment fàrmacs anti PD1 i anti PD-L1, que ja han demostrat bons resultats en el tractament d’altres tipus de tumors, com el de pulmó.