La Generalitat va atendre el 2018 un 51% més menors víctimes de delictes sexuals que el 2017

Les Oficines d'Atenció a la Víctima (OAV) de la Conselleria de Justícia van atendre 12.000 persones el 2018. D'aquestes, 269 eren menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual, com abús, agressió, assetjament, exhibició i provocació, pornografia o prostitució, un 51,12% més que el 2017, quan les oficines del departament van atendre 178 víctimes menors d'edat per aquests delictes. De les prop de 270 víctimes del 2018, 199, un 73,9%, eren nenes o noies i 70 eren nens o nois. Per edats, 13 eren menors de sis anys, 25 tenien entre sis i deu anys, 137, la meitat del total, tenien entre onze i quinze anys, i 94 tenien 16 o 17 anys.

La cap de l'Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima, Lídia Serratusell, ha explicat a l'ACN que en els últims anys s'han incrementat les víctimes menors de delictes sexuals que els arriben, gràcies en part a la conscienciació ciutadana i al fet que cada cop la gent coneix més les OAV. "Així com la violència de gènere era molt de l'àmbit privat, a partir de la llei integral va passar a ser públic, en el cas dels abusos sexual en l'àmbit familiar també ha passat això", relata. Campanyes com el 'metoo' o els escàndols en col·legis religiosos "fan que la gent s'adoni que allò no es pot tapar i s'ha de denunciar, la gent està més empoderada, i els mitjans ajuden". De fet, els arriben les víctimes des de la Fiscalia de Menors, la DGAIA, serveis socials especialitzats, els Mossos d'Esquadra o entitats que ajuden aquestes víctimes. "Però no cal denúncia prèvia", matisa.

"Atenem abans, durant i després del judici, tot el temps que requereixi la víctima, volem veure la demanda i les necessitats, que pugui fer la recuperació, si pot ser en la seva comunitat o població de residència; no marquem el temps, qui el marca és la víctima", relata. De fet, hi ha víctimes ateses des de l'any 2000 o 2010, no de forma continuada, però sí puntualment, quan ho necessiten, tenen un dubte o problema, com haver de tornar a declarar o recórrer la sentència del seu agressor. Els professionals de les OAV no posen en qüestió la versió de la víctima, ni valoren les connotacions penals del cas, sinó que simplement intenten acompanyar-la, explicar-li tot el procediment judicial i assessorar-la jurídicament, a més de fer-li una atenció terapèutica intensiva d'uns nou mesos al principi i derivar-la després als serveis socials, als serveis de salut mental públics o a entitats que ajuden aquestes víctimes.

De fet, les OAV també tramiten les minses ajudes econòmiques que reben algunes víctimes i són els punts de coordinació de les ordres de protecció cap a les víctimes, així com les responsables d'informar-les sobre la situació processal i penitenciària dels agressors. Intenten sempre que les víctimes tinguin un sol professional de referència, i a banda de les trobades presencials es fan moltes converses telefòniques, perquè la víctima no s'hagi de desplaçar. En el cas dels menors, normalment els tutors legals estan presents a les entrevistes, excepte en casos d'adolescents que prefereixen explicar els delictes sexuals patits amb més intimitat i s'aconsella que els familiars no hi siguin davant.

Serratusell explica que qualsevol persona que se senti víctima pot acudir a les OAV, situades a les quatre capitals de demarcació i a Tortosa. Aquestes oficines es coordinen amb els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d'Esquadra, que fan una protecció de les víctimes més física, i fan la valoració el risc, sobretot en violència masclista, contra la llibertat sexual i d'ancians. Els GAV també comuniquen a les OAV si detecten un menor vulnerable o maltractat, i localitzen a les víctimes a qui les OAV han de comunicar alguna cosa.

D'altra banda, la Conselleria de Justícia també compta amb els Equips d'Assessorament Tècnic i Penal (EATP), que donen resposta a allò que la fiscalia o el jutge els demana, com és l'anomenada prova preconstituïda, que consisteix en una declaració del menor explicant els delictes sexuals que ha patit, declaració que es fa amb personal especialitzat, que es grava i que es pot reproduir en el judici perquè el menor no hagi de tornar a declarar, cosa que evita la revictimització.

De fet, els jutges cada cop demanen més la col·laboració de les OAV i els EATP, perquè l'Estatut de la Víctima així ho indica. A finals dels anys 90 i principis del segle XXI, els jutges volien prendre ells declaració a les víctimes menors i feien les preguntes. Que els funcionaris de les OAV o els EATP acompanyessin les víctimes als judicis no ho veien clar. "Ara ho veuen com una cosa que no poden fer per si sols, i cada cop hi ha més demanda" dels jutges a les OAV i els EATP perquè ajudin les víctimes. Quan les víctimes fan 14 anys, com que ja són imputables legalment i han de dir la veritat, els jutges ja són més reticents al fet que declarin només davant de psicòlegs o altres professionals.