Científics veuen els darrers incendis com "un toc d'atenció" davant l'abandonament de la gestió forestal

El president de la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF), Felipe Bravo, ha defensat que la "gestió forestal es fa més necessària que mai" i ha assenyalat que "els darrers incendis no són més que un toc d'atenció sobre el canvi climàtic i les condicions d'abandonament en què està la gestió forestal". Durant el 8è Congrés Forestal Espanyol (CFE) que se celebra fins divendres a Lleida, ha explicat que "l'índex d'aprofitament dels boscos és d'aproximadament una tercera part sobre el creixement net del bosc", és a dir, que "dues terceres parts del bosc no s'aprofiten". Bravo ha indicat que "l'aprofitament forestal és una forma de conservació" i ha ressaltat "l'ampli marge de millora que té la bioeconomia del sector forestal".

Lleida acull aquests dies de la 8a edició del Congrés Forestal Espanyol (CFE) que enguany porta per lema 'La ciència forestal i la seva contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible'. Organitzat per la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF), és el principal fòrum de trobada per als professionals forestals estatals i reunirà fins divendres prop de 900 tècnics i científics de l'àmbit forestal de 19 països, que exerceixen la seva tasca en universitats, administracions, centres de recerca o empreses privades. És el primer cop que aquest congrés se celebra a Catalunya.

Abans de la inauguració oficial, el president de la SECF ha reivindicat que la "la solució passa per més i una millor gestió" dels boscos i ha afirmat que "hi ha un sector i una comunitat forestal preparats fer-ho". Tot i això, Bravo ha dit que "cal temps perquè 40 anys d'abandonament de la gestió no es pot resoldre en tres anys sinó que calen molts anys de gestió continuada".

Felipe Bravo ha explicat que l'índex d'aprofitament dels boscos a l'Estat només se situa en una tercera part del que es podria utilitzar i aquí ha destacat el potencial que té per davant la bioeconomia forestal. En aquest sentit, ha defensat que "l'aprofitament forestal és una forma de conservació" tot i que reconeix que "resulta difícil d'explicar que talar arbres és part de la solució per conservar". Per això, ha reclamat "més comprensió" per part de la societat sobre aquesta qüestió, i també dels polítics.

"Els boscos en condicions poden ser més resilients per poder suportar i recuperar-se millor després d'incendis", ha exposat el president de la SECF. "Els incendis estan en l'equació i sempre n'hi ha hagut però els problemes dels darrers mesos són els incendis enormes que arrasen grans superfícies", ha afegit. Segons Bravo, "no hi ha hagut gestió que pugui aturar les masses i que sigui fàcilment controlable l'incendi".

"No extraiem un recurs i quan s'esgota, se'n va, estem facilitant que el recurs es regeneri i que torni a créixer", ha explicat Felipe Bravo. "Quan es tala una massa forestal, per exemple amb una tala intermèdia, els arbres que queden creixen més ràpid que aquells que s'han tret, tot i que, això té límits i cal un coneixement tècnic", ha remarcat el president de la SECF. "Però inclús les tales per obrir forats perquè es regeneri el bosc, permetran que nous boscos s'incorporin i substitueixin a boscos madurs que entren en la bioeconomia i permeten obtenir diferents productes i, aleshores, s'entra en un cicle econòmic que substitueix per exemple plàstics per productes forestals", ha afirmat.

Beneficis de la bioeconomia forestal

El president de la Societat Espanyola de Ciències Forestals ha dit que alguns dels beneficis de la bioeconomia forestal són la generació d'ocupació, una menor demanda de matèries primes i de recursos derivats del petroli com ara plàstics o la reducció de les emissions de CO2 i, així, tenir menys dependència de tercers països. 

En aquesta mateixa línia, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat que des de les comarques lleidatanes "s'ha de veure el bosc com una oportunitat" a partir de la bioeconomia. "Allò que puguem extreure el bosc és un subproducte que, fins i tot, pot ser positiu econòmicament per a la transformació del territori". "S'ajunten la capacitat de tenir els boscos en condicions desitjables per evitar al màxim els incendis i l'oportunitat econòmica per al territori", ha dit.

La directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació del Ministeri per a la Transició Ecològica, María Jesús Rodríguez de Sancho, ha indicat que "els boscos són essencials com a infraestructura ecològica per afrontar el doble objectiu que és el repte demogràfic i també la transició ecològica". En aquest sentit, considera "essencial" acostar la ciència a la gestió forestal per "conservar la biodiversitat, frenar la desertificació i impulsar la bioeconomia amb projectes innovadors que mantinguin l'economia local i, a la vegada, permetin afrontar el repte demogràfic".

Rodríguez ha posat de relleu la "gran oportunitat" que suposa el Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat amb els fons Next Generation i que a l'Estat ha dedicat 1.642 milions d'euros a la restauració i conservació dels ecosistemes i, dins les inversions previstes, s'han destinat prop de 540 milions a la gestió forestal sostenible l'any 2021, i al 2022 seran 343 milions. Així mateix, ha explicat que el pròxim semestre sortirà una nova convocatòria de subvencions per un import de 80 milions d'euros destinada a projectes innovadors en l'àmbit de la bioeconomia basada en la gestió forestal i que fomentin l'economia local.

De la seva banda, el secretari d'Agenda Rural del Departament d'Acció Climàtica, Oriol Anson, ha assenyalat que aquest congrés "situa els boscos i la necessitat de la gestió forestal en un primer pla", també en l'activitat de la conselleria i del Govern. Així, ha exposat que el Pla de prevenció d'incendis també forma part de la gestió dels boscos i ha posat en valor els ajuts del Departament per inversió en maquinària per a les empreses que treballen el bosc. "Anem prenent mesures per incentivar i millorar la gestió forestal que s'ha fet fins ara però no pararem aquí i cal continuar en aquesta línia de recuperar el temps en què no s'ha fet una gestió adequada", ha dit Anson.