El nou POUM de Vilanova projecta més terrenys per a activitat industrial i un màxim de 7.000 habitatges nous per al 2045

L’avanç del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Vilanova i la Geltrú preveu que la ciutat destinti més terrenys a l’activitat industrial i l’habitatge, amb un topall de 7.000 pisos nous fins al 2045. La intenció és que hi hagi un màxim de 300 habitatges nous cada any i que almenys un 40% sigui d’accés assequible, segons ha detallat aquest dimarts el govern municipal, que ha defensat que cal més indústria i pisos perquè s’estima que la ciutat incorporarà 15.000 veïns les pròximes dues dècades, arribant aproximadament a un cens de 85.000 vilanovins. L’executiu local ha recordat que el planejament vigent és del 1981 amb una única revisió a fons el 2001, “un model que ha acabat i que requereix obrir portes a un nou escenari”.

“És evident que la ciutat tenia unes necessitats diferents el 2001 que el 2025, en què tenim nous reptes”, ha defensat l’alcalde, Juan Luis Ruiz, que ha ressaltat que el nou dibuix projecta un municipi “on s’ha de poder viure i treballar, sense que ningú se senti expulsat”. En aquest sentit, el govern ha recalcat que actualment a Vilanova “s’està esgotant el sol per a habitatge” mentre que pràcticament no queda sol per atraure nova activitat econòmica, “dues necessitats urgents a resoldre”.

En clau residencial, l’avanç del POUM marca un “creixement sostingut” en què la ciutat incorpori uns 300 habitatges nous cada any, “per respondre a les demandes de creixement, sobretot d’aquella gent que prové de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Això situa un topall de 7.000 habitatges nous el 2045, una xifra que el regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet ha situat “com a previsió, no com a objectiu final”. “No es construiran si no fan falta”, ha remarcat, alhora que ha assegurat que almenys un 40% dels nous pisos hauran de ser de preu assequible.

En paral·lel a l’ampliació de l’oferta residencial, l’Ajuntament vol aprofitar el nou POUM per resoldre l’alegalitat en què es troben una vintena d’urbanitzacions periurbanes, en algunes de les quals hi ha assentaments situats en zones amb alt risc d’inundacions. La intenció és “revitalitzar i consolidar” aquestes àrees “per transformar-les en barris” en la mesura que sigui possible.

La C-31, nova avinguda industrial

A nivell econòmic, el govern està “obsessionat” en generar nou sòl per atraure empreses “netes, sostenibles i resilients”. Llobet ha recordat que la revisió del planejament urbanístic feta el 2001 “situava el turisme com a principal objectiu”, i ha assegurat que la nova planificació ara vol focalitzar-se en la indústria com a pilar central per generar activitat i llocs de treball.

Tot i que l’avanç del POUM no concreta terrenys a requalificar, el govern sí que ha avançat la voluntat de convertir la variant C-31 en una espècie “d’avinguda urbana” amb carrils laterals que donin accés a noves indústries. “Ha de convertir-se en una via potent que vertebri tot el sistema urbà en horitzontal”, ha augurat Llobet, mentre també ha destacat la intenció de reimpulsar l’activitat del port.

Llobet ha defensat que ideen un futur “possibilista”. Ho ha contraposat així a la projecció “desorbitada” del 2001, quan es va preveure que la ciutat arribaria als 130.000 habitants en dues dècades, “un escenari que evidentment queda descartat”. Segons Llobet, ara s’estima que el cens serà d’uns 85.000 habitants el 2045 i ha defensat que al costat de l’ampliació del parc d’habitatge i del creixement de la indústria, hi hagi més serveis i infraestructures, “que gairebé no han canviat els últims vint anys”.

“Estem plantejant un equilibri entre el creixement, la protecció del territori i la generació d’activitat econòmica”, ha resumit el regidor, tot subratllant que la intenció és “garantir que l’impacte ambiental sigui el mínim possible, a diferència de la planificació dels últims 40 anys”.

Aprovació inicial el 2027

El govern té previst obrir un període de dos mesos d’exposició pública de l’avanç del nou POUM, “per buscar el màxim consens possible”. Aquest procés de discussió, l’encàrrec de diversos informes urbanístics a altres administracions i obrir la licitació per redactar el POUM definitiu són tres qüestions que es votaran al ple municipal del proper dilluns.

El govern ha admès que la redacció i aprovació del POUM serà un procés llarg, però s’ha mostrat optimista davant la possibilitat que el ple en validi l’aprovació inicial abans que acabi la legislatura el maig del 2027 -la majoria que sumen l’executiu format per PSC i Comuns seria suficient per aprovar-ho-. Si es complís aquest termini, l’executiu calcula que el periple de resolució d’al·legacions i validació definitiva per part de la Generalitat es podria allargar ben bé dos anys, de manera que en el millor dels casos el nou POUM entraria en vigor el 2029.

Amb tot, Llobet ha apuntat que “la ciutat no pot estar paralitzada fins a l’aprovació definitiva”, motiu pel qual ha garantit que el govern treballarà per fer diverses modificacions puntuals amb previsió que posteriorment quedin consolidades al nou POUM. És el cas, per exemple, de la legalització d’algunes urbanitzacions periurbanes, dels canvis urbanístics per executar els convenis per protegir la Platja Llarga i d’un pla parcial que possibiliti la construcció d’un nou hospital si el Departament de Salut anunciés aquesta inversió.