La glacera de l'Aneto retrocedeix metre i mig cada any i podria desaparèixer en menys de dues dècades

El canvi climàtic provoca un retrocés anual d'un metre i mig de la glacera de l'Aneto i enguany aquesta xifra es podria superar a causa de les onades de calor d'aquest estiu. Així ho determinen els estudis de l'Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) que també apunten que el gel té una extensió d'unes 50 hectàrees i podria desaparèixer en menys de 20 anys. L'ACN ha aixecat un dron a 3.000 metres d'altitud i ha comprovat l'estat deteriorat del gel, que enguany s'ha reduït anticipadament de forma accelerada i ha obligat a llançar alertes de perill. Situat al massís de la Maladeta, a Benasc (Ribagorça), l'Aneto és el cim més alt dels Pirineus amb 3.404 metres i cada estiu centenars d'excursionistes el volen coronar.

Ningú recorda un juliol amb la glacera de l'Aneto en unes condicions tant pèssimes com les d'ara. La pràctica desaparició de la neu de l'hivern deixa al descobert el que els experts anomenen "gel fòssil", que segons explica Ixeia Vidaller, membre de l'IPE, és aquella part de color negrosa que es veu per sobre dels 3.000 metres i que té una elevada concentració de matèria orgànica.

A vista de dron, l'ACN ha pogut comprovar les característiques d'aquest gel fossilitzat, que es veu castigat per la calor amb l'obertura de grans esquerdes i també el despreniment de roques de grans dimensions. La neu que queda es veu d'un color marronós, conseqüència de la pols sahariana que l'hivern passat ha acompanyat els episodis de precipitacions. Vidaller assenyala que aquesta pols fa fondre la neu abans. Per quest motiu, la massa de glaç queda al descobert abans d'hora i el gel perd més gruix.

Vidaller també destaca que els rius d'aigua de fusió de la glacera no s'aturen de nit, perquè la temperatura no baixa prou, i aquest procés provoca que estigui en "continu retrocés". L'IPE monitoritza des de 2020, també amb dron, la glacera de l'Aneto. Ho fan a finals d'estiu o principis de tardor, per poder calcular la reducció anual abans de la nova temporada de neu. Calculen que en 10 anys la massa de glaç ha reduït un 20% la superfície, unes 20 hectàrees i uns 8,5 metres de gruix.

Fer pronòstics és difícil, però els científics creuen que la glacera desapareixerà en menys de 20 anys. Les repetides onades de calor fan que anualment perdi d'un metre a un metre i mig d'extensió. Enguany ja es preveu que aquesta xifra se superi i això també es deu al fet que el gel que ha emergit ja no és blanc sinó que tira cap a negre i això fa que es fongui més aviat.

Els riscos de l'estat actual de la glacera

L'estat actual de la glacera ha activat les alertes dels cossos d'emergències de l'Aragó respecte als centenars d'excursionistes que cada estiu volen coronar el cim. La ruta clàssica amb sortida del refugi de la Renclusa passant pel Portilló per accedir a la glacera i després travessar-la fins a atacar el cim és gairebé impracticable i per això, el Grup de Rescat Especial d'Intervenció a Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil amb seu a Benasc va emetre un avís recomanant rutes alternatives. La més recomanable és la que passa pel pla d'Aigualluts i puja cap al cim per l'estany del Salterillo i esquiva així gairebé tot el glaç per sota fins a arribar a la falda del cim. Allà és inevitable passar per damunt d'un tram de gel i per això es recomana l'ús de grampons, piolet i casc.

Arturo Suárez, sergent en cap del GREIM de Benasc, explica que van prendre la decisió d'avisar per evitar una situació com la de l'estiu passat, quan a l'agost es va accelerar aquest mal estat del glaç i van haver de fer més rescats. Se'n van fer més de 20, amb 28 persones rescatades. Suárez no creu que els rescats siguin per "imprudència" dels excursionistes i defensa "conscienciar" la gent que les circumstàncies són molt perilloses i cal anar preparat. Una caiguda de 60 o 80 metres pel gel pot ser fatal, ja que està tant dur que es pateixen cremades a les extremitats.

La Guàrdia Civil fa la majoria de rescats amb helicòpter, que es pot atansar fins a la glacera i aguantar-s'hi d'una "forma parcial" per evitar al màxim el risc de despreniment de roques. Enguany només ha calgut rescatar-hi tres persones, una des que es va fer l'alerta de perillositat.

Nous estanys i ecosistemes quan desaparegui la glacera

La desaparició d'una glacera dona peu al naixement d'un nou ecosistema en l'entorn que havia ocupat. Això és el que passarà a l'Aneto, on segons Ixeia Vidaller, quan desaparegui totalment, apareixeran nous estanys amb fauna i flora. És una manera de buscar una "part positiva" a tot plegat, destaca la científica, que també assenyala que ja fa uns anys es va començar a formar un nou estany a sota del Coll Maleït i l'any passat ja ocupava mitja hectàrea.

La generació que veurà desaparèixer les glaceres dels Pirineus

El geòleg de la Universitat de Lleida (UdL) Carles Balasch no té cap dubte que la generació actual veurà desaparèixer les glaceres del Pirineu. Les que hi ha en aquesta serralada són molt interessants pels científics des del punt de vista de la biodiversitat perquè es troben a una latitud molt baixa i són les úniques que hi ha a la península. En el seu moment màxim, segons Balasch, al Pirineu hi havia 250 quilòmetres de glaceres per sobre dels 2.000 metres. Actualment, només queden restes a dalt de circs com el de l'Aneto. En aquest sentit, les dades apunten que a mitjans del segle XIX hi havia 2.800 hectàrees de glaceres al Pirineu i ara només en queden unes 250 hectàrees.

En les darreres setmanes han impactat imatges de masses de glaç entrant en col·lapse per les elevades temperatures amb importants despreniments als Alps i el Kirguistán. En el cas de la de la Marmolada, a les Dolomites, fins hi tot hi va haver víctimes mortals i desapareguts. Carles Balasch apunta que a l'Aneto, en certes condicions d'inestabilitat pot haver-hi despreniments momentanis i no descarta que també pogués entrar en col·lapse si falla el gel de la base. Per contra, Ixeia Vidaller veu molt difícil, per no dir "impossible", que una cosa així pugui passar aquí.