El TSJC obliga la Generalitat a aprovar el més aviat possible plans contra l'ozó troposfèric a 12 zones de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a elaborar, aprovar i publicar, el més aviat possible, plans de millora de la qualitat de l'aire per reduir la contaminació per ozó a 12 de les 15 zones de Catalunya. Les zones afectades són l'àrea de Barcelona, Vallès-Baix Llobregat, Penedès-Garraf, Camp de Tarragona, Plana de Vic, Comarques de Girona, Empordà, Alt Llobregat, Pirineu Oriental, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l´Ebre.

La sentència, resultat d'una demanda d'Ecologistes en Acció de Catalunya, va més enllà de les sentències de Castella i Lleó del 2018, confirmada pel Tribunal Suprem el 2020, i de Navarra el 2021, i tindrà conseqüències per a la dotzena de comunitats autònomes que segueixen incomplint la normativa de qualitat de l'aire, en relació amb l'ozó, segons l'entitat.

En opinió d'Ecologistes en Acció, el pronunciament del TSJC és d'una gran importància perquè és la primera vegada que un tribunal de l'Estat manifesta la insuficiència dels plans de millora de la qualitat de l'aire aprovats per l'administració, en aquest cas la catalana. Anteriorment, el 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid es va limitar a constatar l'existència del pla de qualitat de l'aire, “sense entrar en la bondat jurídica de les seves disposicions”.

A partir dels informes de la pròpia Generalitat de Catalunya, el tribunal considera acreditat que des dels anys 2012-2014 se superen sistemàticament els valors objectiu per a la protecció de la salut i de la vegetació establerts per la normativa, per la qual cosa “hi ha la certesa que les actuacions administratives desenvolupades fins ara no han estat suficients, i això perquè els Plans de Millora que s'han elaborat no han mostrat més que una tendència cap a un lleu descens del contaminant assenyalat, que no és destacable en termes d'eficàcia”.

“És indiferent que el l'ozó sigui de caràcter primari o secundari, o que aquest s'origini en part a conseqüència d'activitats industrials humanes o per la barreja/combustió amb altres contaminants, quan està en joc la vida i salut de les persones, els cultius i la pròpia atmosfera per al gaudi de les futures generacions, ja que el que cal és actuar en conseqüència, i no intentar escudar-se en aquest tipus d'argumentacions que no són de rebut”.

Per al tribunal català, “cada administració pot combatre el contaminant amb plans individuals de millora de qualitat de l'aire o amb plans de millora que lluitin contra diversos contaminants, però el que no es pot permetre és que aquesta argumentació sigui suficient per seguir sense activitat reglamentària de cap classe, tenint en compte que han fallat totes les mesures adoptades per restablir el medi ambient adequat”, amb cita expressa a la Constitució espanyola.

Això no obstant, el tribunal desestima la pretensió que es declarin les zones i aglomeracions afectades com de “protecció especial”, “ja que la imposició de la potestat reglamentària a la demandada, no pot arribar fins a la imposició del contingut amb què ha de quedar redactada la norma, encara que hi hagi obligació legal de dictar-la, tal com ha opinat el Tribunal Suprem”.

Ecologistes en Acció reclama a la Generalitat de Catalunya i a les altres 11 comunitats autònomes que incompleixen la normativa de qualitat de l'aire en relació a l'ozó, així com al Ministeri per a la Transició Ecològica, que abordin sense més demora l'elaboració de plans eficaços per lluitar contra aquest gas, i demana a la Comissió Europea que extremi l'exigència dels plans esmentats i de la seva aplicació en la revisió de la Directiva de qualitat de l'aire en curs.

L'ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l'estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pel transport i algunes indústries, en presència de radiació solar. A Catalunya, es forma principalment a partir d'aquests contaminants precursors emesos a dues zones de Catalunya: l'Àrea de Barcelona i el Vallès - Baix Llobregat, a causa de l'elevada intensitat del trànsit motoritzat, el trànsit de l'aeroport del Prat, el transport marítim del port de Barcelona i la important activitat industrial que suporta aquest territori; i el Camp de Tarragona, especialment per les emissions del complex petroquímic i el port de Tarragona.

La contaminació generada en aquestes zones s'expandeix per la resta del territori català causant afeccions en zones rurals molt allunyades en la forma d'ozó troposfèric, que inclús arriben fins a la regió pirinenca o els territoris al sud propers a l'Ebre, especialment a sotavent dels grans focus emissors dels contaminants precursors esmentats.

Per inhalació, provoca irritació dels ulls i les vies respiratòries superiors, reducció de la funció pulmonar, un increment del risc de malalties respiratòries agudes (asma, MPOC) i l'agreujament de patologies cardiovasculars, amb resultat d'hospitalització o mort.

L'Agència Europea de Medi Ambient estima entre 1.500 i 1.800 les morts prematures anuals a Espanya produïdes com a conseqüència de l'exposició a nivells d'ozó com els registrats habitualment a l'estiu al centre i al sud d'Espanya. L'ozó, a més de per a les persones, és tòxic per a la vegetació, i danya els boscos i redueix la productivitat dels cultius