Vilanova inclourà al pla general una nova clau urbanística per regular l'ús vitivinícola en el sòl no urbanitzable

Els productors vitivinícoles a Vilanova i la Geltrú tenen dificultats per poder instal·lar en sòl agrícola les infraestructures inherents al procés productiu de vi i cava. Aquesta activitat vitivinícola, amb els espais destinats a les línies d'embotellament, etiquetatge, caves, magatzems,   i els espais necessaris en qualsevol celler, que solen situar-se vora les vinyes, han de comptar amb una qualificació urbanística específica.

Aquesta clau urbanística ja existeix en altres municipis del Penedès, però no es contemplava en l'ordenament urbanístic vigent a Vilanova i la Geltrú. Això es vol esmenar ara amb una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana que determinarà en quins sectors del terme es podrà aplicar la clau urbanística per a usos vitivinícoles, així com les corresponents previsions de protecció i preservació mediambiental i paisatgístiques per a tal fi. D'aquesta forma es garanteix que les actuals zones productives puguin créixer i desenvolupar legalment infraestructures de producció de vi i cava. També s'assegura la viabilitat per a aquells terrenys que fins ara no ho són, però podrien esdevenir vinyes en el futur. Per al regidor d'urbanisme, Xavier Serra, “Tot consolidant l'ús vitivinícola en sòl no urbanitzable estem ajudant al primer sector i als productors de vi i cava locals. La norma donarà resposta adequada a les seves necessitats i a l'especificitat de la producció vitivinícola, assegurant-ne la del present i garantint-ne la del futur”

La proposta es troba ara mateix en ple procés de consulta pública i que podeu consultar en aquest enllaç

La modificació del pla general que es planteja preveu dues possibles alternatives pel que fa al sòl no urbanitzable que podria acollir-se a aquesta clau. La primera opció és fer extensiva la consideració d'ús vitivinícola a les àrees d'interès agrari que són reconegudes en el planejament vigent sota la clau 18. Aquesta clau comprèn les zones de valor agrícola. També inclouria els sòls qualificats amb la clau 18b. Aquesta clau inclou les zones de sol agrari que es considera que tenen un valor paisatgístic. Sota aquest supòsit, més del 21% del territori del terme municipal podria admetre l'ús vitivinícola.

La segona opció exclou els sòls de la clau 18b tot integrant únicament els sòls que considerats sense valor paisatgístic.  Això delimitaria l'àrea admissible per a ús vitivinícola al 7,6% del municipi.

Actualment les dues grans zones del terme amb activitat agrícola consolidada del sector són el Celler de viticultors, vora la BV-2115 i les caves Jaume Serra, entre Mas Tapet i la masia d'en Frederic. Per al regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes i Obres d'Urbanisme i Medi Ambient. Xavier Serra “la nova clau resoldrà en part la problemàtica de fets consumats generada per l'actuació del celler Jaume Serra quan va construir algunes d'aquestes infraestructures sense respectar la disciplina urbanística vigent i permetrà ordenar els entorns de la finca del Padruell, els sector del Torrent de les Oliveres i l'antic abocador del Coll d'en Ferran, amb un important component paisatgístic i mediambiental més acurat i protegit. No obstant això, la modificació que ara es planteja no els eximirà, en cap cas, dels expedients sancionadors oberts”.

Amb l'actual planejament, en tot aquest sòl declarat com no urbanitzable i de valor agrícola, els espais d'oficines, de manipulació del producte o petits espais d'ús comercial sempre vinculats a l'activitat vitivinícola no es troben específicament i adequadamet recollits al Pla General d'Ordenació municipal. La modificació servirà per repensar les necessitats dels productors, ja que, cada cop més, la tendència és configurar els cellers com a espais  d'activitat estretament vinculada a la vinya, que contribueixin a mantenir i realçar la singularitat del paisatge i del territori. La nova clau urbanística obre la porta a millorar i adequar també els espais existents tot fent-los compatibles amb les necessitats de preservació i de reducció dels impactes ambientals i paisatgístics. Cada cop més, cellers i caves incorporen aquests valors paisatgístics i esdevenen espais que, més enllà de la producció de vi i cava, d'atractiu turístic.

Per aquesta raó la regulació que ara es vol incorporar també tindrà present aquesta necessitat de protegir al màxim els valors de l'entorn i del paisatge de la vinya. Les potencials estructures noves que es generin haurà de minorar els impactes i integrar aquestes en els entorns evitant les  alteracions i la preservació d'aquest patrimoni agrícola.