El Pla de Pacificació sacseja Vilanova

Fa dues setmanes que Vilanova viu sacsejada per la implantació del 'Pla de Pacificació del centre', que ha canviat el sentit de circulació dels automòbils a 40 carrers. La iniciativa de l'ajuntament es proposa reduir notòriament la circulació de vehicles de pas pels carrers del centre. La decisió clau ha estat la prohibició de travessar la Rambla Principal, entre la plaça de les Neus i la carretera, a tots els cotxes i camions, excepte els de servei i subministraments a botigues i bars.

Un altre element important ha estat la interrupció de la circulació a l'eix que formen els carrers Avinguda Garraf-Codonyat-Tetuan, obligant a girar al carrer de la Unió. Aquest eix s'havia convertit en una via alternativa a la carretera per travessar la ciutat de nord a sud sense trobar semàfors.

Els canvis del sentit de la circulació d'alguns carrers, que en un limitat espai arriben a tenir dos, tres i fins i tot quatre sentits diferents de circulació, és la que ha creat més polèmica, junt amb la impermeabilització de la Rambla.

Per exemple, l'Eix que formen els carrers Correu-Plaça Miró-Pàdua té quatre direccions: començant des de la carretera, és de baixada fins al carrer Codonyat, de pujada fins al carrer de la Salut, de baixada fins a Santa Eulàlia i altre cop de pujada fins a la plaça Llarga.

El carrer Santa Anna és de pujada de carrer Teatre a carrer de l'Aigua. De baixada, entre Aigua i Poeta Cabanyes. I altre cop de pujada, entre Cabanyes i Estudis.

El regidor de Mobilitat Sostenible, Antoni Palacios, defensa que amb aquestes mesures s'ha aconseguit evitar que 10.000 cotxes travessessin cada dia la ciutat.

Els botiguers, per la seva part, lamenten que una reforma d'aquesta envergadura s'hagi implantat sense haver-la consensuat amb comerciants, transportistes i veïns.

L'Associació de Veïns del Centrevila lamenta, també, que no s'hagi intentat un acord entre les parts abans d'implementar aquest canvi tan radical i constaten que el resultat és "una mica de caos".

A continuació oferim una sèrie d'entrevistes amb les parts enfrontades per tal que el lector pugui tenir informació àmplia i detallada de les diferents postures sobre la reforma: el canvi més radical de la viabilitat de la ciutat des que fa gairebé 150 anys, el 1876, el disseny de l'Eixample Gumà va implantar les estructures viàries de la Vilanova actual.
 

Antoni Palacios, regidor de Mobilitat Sostenible: “El principal beneficiari d’una pacificació sempre és el comerç”

-Quina és la finalitat d'aquest gran canvi?
-Fer la pacificació de la ciutat canviant el sentit dels carrers com estan fent moltes poblacions, com Pontevedra, ciutat puntera en mobilitat. Amb aquest model tothom pot arribar a tot arreu amb el seu cotxe. 

-Quines són les línies generals del pla?
-Les preferències de circulació són: primer els vianants, després les bicicletes i, finalment, els vehicles.

-I els canvis de direcció de tants carrers?
-És perquè no s'utilitzi el centre com a drecera. Teníem 10.000 cotxes que cada dia passaven pel centre, vehicles de pas, que no feien servir el centre més que per travessar la ciutat. Pels eixos Avinguda Garraf-Codonyat-Tetuan-Havana i Recreu-Jardí passaven 7.000 cotxes cada dia. D'aquests només n'hi havia 500 que es quedaven al centre.

-Per què alguns carrers canvien diverses vegades de sentit de la circulació, com Santa Anna, que té tres sentits diferents, o l'eix Correu-Pàdua, que en té quatre?
-En general, el canvi d'un sol carrer en diverses direccions és perquè tothom pugui arribar a tot arreu. Es tracta d'evitar que els vehicles facin ús aquestes vies per fer dreceres.

-Comerciants i associacions de veïns es queixen que no s'ha pactat els canvis.
-Hi ha hagut enquestes a botigues, perquè ens comentessin les seves necessitats per l'arribada de mercaderies, amb els repartidors de begudes per acordar el tonatge dels camions que poden accedir a la Rambla. De manera genèrica, ens consta que els comerciants estan satisfets. El principal beneficiari d'una pacificació sempre és el comerç.

-Què diria als comerciants que asseguren que la reforma va contra els seus interessos, que perden ingressos i que el comerç al centre no té futur?
-Els diria que, si es refereixen a la mobilitat, s'estan equivocant. Els comerciants van ser els primers a posar el crit al cel quan la Rambla es va fer només per a vianants o quan es va fer el mateix al carrer Caputxins, que hi va haver una gran mobilització en contra. Ara, algun d'aquests comerciants diria que cal tornar a obrir el carrer Caputxins al trànsit? O que s'obri la Rambla als cotxes?

-De quina forma se'n beneficien?
-Perquè passaran més persones a peu si passen menys cotxes pel carrer. En cada cotxe a Vilanova hi circula una mitjana d'1,3 persones. El cotxe és un 25% dels desplaçaments a la ciutat. L'altre 75% són els que es fan a peu. Els que compren són els que van a peu.

Aparcament

-Hi ha queixes de botiguers perquè desaparèixer places d'aparcament prop dels seus establiments.
-Abans de la pandèmia es van crear provisionalment 425 places noves d'aparcament a Av. Països Catalans i Ronda Ibèrica. Els primers dies de la pandèmia, es van retirar provisionalment 295 places per ampliar voreres i garantir distàncies de seguretat. D'aquestes 295, 181 han retornat a la seva situació inicial. 114 places s'han eliminat, convertides en ampliació de voreres, com al carrer Providència. Les places de nova creació definitives (dissuasius i Av. Països Catalans...) són 497. I en uns dos mesos tindrem dos aparcaments dissuasius més, amb capacitat de 385 places. En resum, 114 places perdudes i 882 de nova creació, incloent-hi els dos futurs dissuasius.

-En allargar-se la ruta que han de fer els cotxes privats per realitzar el mateix recorregut que feien abans no augmentaran les emissions de CO₂ i la contaminació?
-No. Hem retirat 10.000 vehicles de pas en sentit Est-Oest, que s'han desplaçat a la Ronda Ibèrica i a la Variant. La contaminació directa que es respirava ja no la tenim.

Centres comercials

-Està prevista la instal·lació de més centres comercials prop de la ciutat?
-Jo diria que no. Aquest tema no és de la meva àrea. Però, que jo sàpiga, no hi ha res més.

-Les zones comercials als afores són una competència al comerç local?
-Aquesta àrea comercial que s'ha fet s'havia pactat abans. L'únic que hem fet nosaltres ha sigut posar en marxa els contractes que hi havia. Es va plantejar molt bé perquè no són botigues petites. Són botigues d'alta capacitat. Això no té competència a Vilanova. MediaMarkt competeix amb algú a Vilanova? No hi ha cap botiga que li faci competència. El Decathlon fa competència? He parlat amb propietaris de botigues d'esports i no és competència perquè ven la seva marca. No hi ha cap botiga de roba al centre comercial. Mercadona sí, però ja es trobava instal·lat en un altre lloc.
Aquest nou centre és una gran oportunitat per acabar d'unir el barri del Tacó, segregat de Vilanova tant socialment com físicament. Amb l'avinguda de Vilafranca, que és un projecte de pacificació d'aquella avinguda, elaborat conjuntament amb els veïns, crec que quedarà més cosit a la vila. També servirà perquè gent que vingui de fora pugui deixar el vehicle allà i baixar a peu.

-Quin balanç fa de les setmanes que porta aplicant-se el Pla de Pacificació?
-És molt aviat per mesurar-ho. N'hauríem d'estar orgullosos.

Joan Galimany, president de Viu Comerç: “Si un canvi tan gran no es fa amb el consens ciutadà, no pot tenir èxit”

-Com valora l'aplicació del Pla de Pacificació?
-No ha tingut en compte les necessitats reals de la ciutat. Encara que tècnicament pugui ser un pla molt ben estudiat, com que no hi ha hagut un procés participatiu, ha generat bastant de caos per poder accedir als negocis. És normal que al centre hi hagi d'haver menys vehicles, però reclamem que hi hagi zones habilitades d'aparcament ja actives. No projectes.

-Per què no s'ha aconseguit consensuar la reforma amb veïns i botiguers?
-Durant la legislatura, l'equip de govern ha estat poc propens a fer participar la gent. Potser perquè creuen que ells ja ho fan bé. No entenen que si un canvi tan gran no es fa amb el consens ciutadà, no pot tenir èxit. Aquestes coses no es poden imposar.
Diuen que volen fer-ho com a Pontevedra, però allà es va recollir informació durant anys, barri per barri, comerç a comerç, estudiant els seus dèficits, el seu malestar. A diferència del pla de Vilanova, el de Pontevedra no era un projecte de pacificació: era un projecte de participació.

-Pot ser que, igual que va passar amb la Rambla i el carrer Caputxins, s'acabi acceptant aquesta reforma?
-Clar que no ens quedarà més sortida que acceptar-ho. Però de l'acceptació a què estiguem contents d'un projecte que creiem que ens fa perdre clients, hi va un bon tros. El pla ja està aplicat i els pàrquings encara no es veuen. Sempre apliquen les restriccions abans de posar les solucions.

-Ha estat suficient la informació que s'ha donat a la població?
-En el mapa que l'ajuntament distribueix, explicant els canvis, no surten ni els pàrquings dissuasius. Hi ha un munt de fletxes que no s'entenen.

-La circulació està millorant?
-Els trams de circulació dins la ciutat ara són més llargs i, per tant, es contamina més. Això és un laberint. Els canvis no s'entenen i es tardarà a entendre'ls. A més, com que Google maps encara no els ha incorporat, està enviant els conductors per rutes contra direcció. Hi haurà caos circulatori durant un temps

-Creu que l'aparcament és suficient?
-Fa molt de temps que demanem més aparcament. És un dèficit que té la ciutat. Surt a tots els estudis. Cal fer aparcaments que siguin suficients, que d'aquí a deu anys continuïn sent suficients. Sempre anem a fer els mínims i prou. Jo tinc clients que m'han dit: "Jo no vull venir més a Vilanova perquè això és un caos, perquè estic dues hores per aparcar".

Centres comercials

-La creació d'un nou centre comercial, a tocar la ciutat, els perjudica molt?
-Vivim un moment històric en què ens afecta la inflació en els productes de consum bàsics, la guerra, venim de la covid, la tendència a la compra online... el comerç està al límit de les seves forces. I, a sobre, s'instal·la un gran centre comercial a tocar de la ciutat. Aquests canvis que fa l'ajuntament, que individualment no poden destruir el comerç, poden ser la gota que fa falta per acabar de desmuntar tot el sistema. El pla de l'ajuntament no és un pla per afavorir la mobilitat, és un pla per perjudicar la mobilitat. Entre aquest pla i l'obertura d'un gran centre comercial a prop de la ciutat, molta gent pot optar per quedar-se a l'entrada de Vilanova.

-Quina és la seva visió del futur del comerç a la vila?
-Dependrà molt de si l'ajuntament s'obre a fer les accions que reclamem o si es tanquen en banda i segueixen amb projectes de pàrquings que no arriben mai, sense invertir en la infraestructura que manca. En el pitjor dels casos, hi haurà una destrucció bastant brutal del comerç que arrossegarà que se'n vagin les franquícies del centre i allò serà el detonant d'una descomercialització del centre.

-Quin futur té el comerç de Vilanova?
-El quid de la qüestió seria si Zara decidís marxar. Seria el punt d'inflexió en què el comerç es destruiria de forma més accelerada.

-Creu que és possible que passi això?
-Amb el camí que estan ara, sí. Un comerç com ara el meu anirà més malament, però aguantarà. Però Inditex, si la seva facturació deixa d'arribar als números que estan previstos, tancarà. I hi haurà moltes botigues que acabaran tancant, en dominó.

-Això sembla greu.
-És com allò que diuen: quan morin les abelles, morirà la humanitat. El Zara és com l'abella del nostre comerç. Aquesta mena d'empreses són molt impersonals, no miren pels treballadors de Vilanova o per la ciutat. Si veuen que no els surten els números, tanquen. A aquest punt d'inflexió podríem arribar si la ciutat no està preparada per continuar donant acollida a tots aquests que venen aquí cada cap de setmana i fan les compres. Perquè, només dels vilanovins, el Zara no viurà, no li sortiran els números.

-Quina seria la situació necessària per superar el mal moment?
-Vilanova és una ciutat petita en nombre d'habitants, però molt gran en nombre de clients potencials. Cal fidelitzar aquests clients, mantenir-los contents. Que vegin la vila com un centre comercial a cel obert. Que esperin el dissabte per anar a donar un tomb per Vilanova. Això s'aconsegueix fent polítiques agradables al centre, mantenir-lo net, ben il·luminat, que sigui un lloc agradable per passejar el nen, comprar un gelat, entrar al Zara, a Cal Serra o a qualsevol altra botiga. Pots anar al Museu Papiol al del Ferrocarril... L'ajuntament ha de gestionar l'espai públic perquè sigui agradable. No només dir "No volem cotxes".

Manel Vera, propietari de Delygood Vilanova: “L'oferta comercial de Vilanova té data de caducitat"

-Com valora la situació de la circulació a la ciutat?
-Quan fa un any l'ajuntament va treure la zona blava de la Rambla Samà i la va substituir per una zona de servei al mig del carrer, aquest lloc, on tinc un establiment de menjar preparat, va passar de tenir 40 places d'aparcament a tenir-ne només 15. Es van produir problemes d'autobusos que, en trobar-se els cotxes aparcats, no podien passar, ambulàncies que havien d'envair el carril bici i, si passava un cotxe de bombers, quedava tota la Rambla tallada.

-Quina valoració fa del Pla de Pacificació?
-Si els clients troben embussos i no hi ha aparcament, ja no van al centre a comprar. Vilanova ja no és la capital comercial del Garraf. Els últims quatre o cinc anys han centrifugat l'oferta comercial més enllà de la ronda Ibèrica.

-Pot millorar a mitjà termini?
-Amb el desdoblament de la carretera C-15 entre Igualada i Vilafranca, els centres comercials dels afores ocuparan les 1.200 places d'aparcament que s'han tret de Vilanova. Atrauran 3 milions de clients l'any. Al meu negoci, en canvi, he perdut un 30% de facturació i he hagut d'acomiadar 3 treballadors.

-Com incideix en la ciutat el Pla de Pacificació?
-Aquest pla té com a objectiu principal impedir que els cotxes creuin la Rambla. Així, hauran de fer més volta per anar al mateix lloc, cremant molt més CO₂ i tardant més temps.

-Vostè s'oposa al pla?
-Jo no dic que no a aquest pla. Però dic que generarà una sèrie d'inconvenients importants. Per exemple, el carrer de Santa Anna, que servia per fer el recorregut des de la Ronda Ibèrica a la platja, era de baixada. Però ara, a més de les giravoltes que cal fer per arribar-hi, primer és de pujada, dos carrers més amunt és de baixada i al final torna a ser baixada.

-Com veu l'increment de carrils bici?
-Es vol que els carrils bici siguin els vertebradors de la circulació a la ciutat. Però no es té en compte les conseqüències econòmiques d'això. L'oferta comercial de Vilanova té data de caducitat.

-Hi ha sectors especialment perjudicats?
-No s'ha pensat en la gent gran que no pot anar en patinet o en bicicleta. El 20% dels meus clients, de 10 a 12 hores, són persones de més de 65 anys. Els que venien en cotxe ara no tenen on aparcar. Els pàrquings dissuasius estan, a peu, a 15 minuts del centre i moltes persones no poden fer aquest camí caminant, primer d'anada i, després, carregats, de pujada. No hi ha servei d'autobús dels aparcaments dissuasius fins al centre.

-Com veu el futur del seu comerç?
-Si això tira endavant sense posar solucions, l'única opció que tinc és tancar el meu negoci i anar a un altre lloc.

-Suggereix algun tipus d'iniciativa diferent?
-Una solució podria ser construir un gran aparcament en el solar que hi ha darrere de la Guàrdia Urbana. Té 4.000 m². Es podrien fer dues plantes d'aparcament a sota i un parc al damunt.

Lluís Amarè, president de l’Associació de Veïns Centrevila: “Dificultar la circulació és convidar els veïns a anar a centres comercials fora de la ciutat”

-L'ajuntament els ha demanat opinió sobre el Pla de Pacificació?
-No ens han consultat el pla, ni a nosaltres ni als botiguers. No és que hi estiguem en contra, però aquestes coses s'han de fer bé i sense presses.

-Com valora l'aplicació del pla?
-Canviar de cop el sentit de la circulació de més de 40 carrers és fatal pels veïns, pels establiments i pels proveïdors. És una mica un caos. El centre no era tan conflictiu com per necessitar tanta pacificació. S'està convertint el centre en un laberint pels vilanovins i no diguem ja pels que venen de fora.

-Quines conseqüències creu que tindrà?
-Dificultar la circulació al centre de la vila, en aquests moments, vol dir convidar els ciutadans a anar als centres comercials de fora de la ciutat. Allà la gent trobarà tot l'aparcament del món i, en canvi, al centre de la vila no hi ha manera de trobar aparcament".