El Govern inicia el procés per expropiar habitatges buits de grans tenidors a 14 municipis, entre ells, Vilanova i la Geltrú

El Govern ha fet avui el primer pas per iniciar l’expropiació d’habitatges buits propietat de grans tenidors per incompliment de la funció social de la propietat. En concret, el Consell Executiu ha aprovat delimitar els primers 14 municipis catalans on s’actuarà de manera prioritària perquè estan situats en àrees legalment declarades com a zones amb una demanda forta i acreditada d’habitatge.

Els pròxims dies s’enviaran les primeres cartes amb el requeriment perquè els propietaris dels habitatges acreditin legalment que es destinen a la residència de persones. Si no atenen al requeriment en el termini d’un mes, el Departament de Territori declararà l’incompliment de la funció social de la propietat i iniciarà el procediment d’expropiació, que pot durar uns sis mesos. L’expropiació només afecta els habitatges inclosos al Registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant (RHBO). Per tant, n’estan exclosos els petits propietaris.

Aquesta és la primera vegada que el Govern aprofita totes les eines legals per iniciar el tràmit d’expropiació de la propietat per incompliment de la funció social. L’objectiu és obtenir habitatges per a les famílies més vulnerables, principalment procedents de les meses d’emergència, en aquelles zones amb més demanda d’habitatge social. Els 14 municipis on el Govern ha acordat actuar en una primera fase són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. 

Prèviament a l’inici del procediment d’expropiació, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) ha realitzat un programa d’inspecció als habitatges buits que consten inscrits, o són susceptibles de ser-hi, a l’RHBO d’aquests 14 municipis. Aquest programa d’inspeccions es va realitzar entre els anys 2020, 2021 i 2022 a través d’un conveni de col·laboració amb els ajuntaments. Es va oferir als 45 municipis on l’AHC tenia detectat un major increment de sol·licituds valorades per les Meses d’emergència. Finalment, es van subscriure convenis amb 14 ajuntaments.

Un cop fetes les inspeccions i detectats els habitatges potencials, el Departament de Territori iniciarà els procediments d’expropiació. El beneficiari dels habitatges serà l’Incasòl, que disposa de 5 milions per a finançar aquesta primera fase d’expropiacions, cosa que permet l’adquisició potencial d’entre 50 i 70 habitatges, segons el preu d’expropiació.

Les primeres expropiacions, a principis de 2024

El procediment comença amb un requeriment previ als propietaris per tal que destinin l’habitatge a residència de persones amb l’advertiment de l’inici del procediment expropiatori en cas que no ho facin.

Si no s’atén aquest requeriment en un termini d’un mes, es procedirà a la declaració de l’incompliment de la funció social del dret de propietat i a l’inici efectiu del procediment, amb un termini per arribar a un mutu acord de tres mesos sobre l’expropiació o, si no, per destinar-lo a lloguer social de manera obligatòria. Passat aquest temps, s’actua pel procediment d’urgència, que permet l’adquisició de la propietat, deixant la discussió del preu per a una fase posterior. En aquest sentit, a començaments de 2024 ja es podrien obtenir els primers pisos, que quedaran en mans de l’Incasòl. De la gestió se n’ocuparà l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que els destinarà a famílies vulnerables incloses a les Meses d’emergència dels municipis on es troben aquests habitatges, o a programes socials, com per exemple el de dones víctimes de violència masclista.

Expropiació forçosa per incrementar el parc de lloguer social

La Llei 1/2022 estableix que la Generalitat o els ens locals poden expropiar per incompliment de la funció social del dret de propietat, que es produeix quan un habitatge roman desocupat de manera permanent i injustificada durant més de dos anys.

La finalitat de l’expropiació només pot ser augmentar el parc d’habitatge de lloguer social per a atendre a les persones en risc d’exclusió social residencial o que estan en risc de trobar-s’hi. Han de ser habitatges que estiguin situats en àrees de demanda residencial forta i acreditada (mentre no s’aprovi el Pla territorial sectorial d’habitatge, els 234 municipis definits com a Àrees de demanda residencial forta i acreditada són els que figuren a l’annex de la Llei 4/2016) i que estiguin inscrits al Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant o propietat de persones jurídiques que els hagin adquirit en primera o ulteriors transmissions a titulars d’habitatges inscrits.

Al Registre hi consten els habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o per dació en pagament de deute que no estiguin legalment ocupats i de persones jurídiques privades que tinguin els habitatges en situació de desocupació permanent per un termini superior als 2 anys.