L'augment de primeres residències a les urbanitzacions fa triplicar la població en alguns municipis des de l'any 2000

Les primeres dues dècades del segle XXI han canviat de manera especialment significativa la demografia d'una seixantena de municipis catalans, que com a mínim han duplicat la població entre el 2000 i el 2023. Segons dades del padró analitzades per l'ACN, el Montmell (Baix Penedès) és la població que més ha crescut en aquest període, més que quadriplicant els seus habitants. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d'Anoia (Anoia) i l'Albiol (Baix Camp) els han triplicat, mentre que 60 altres localitats tenen ara el doble de residents que fa 23 anys. Diversos municipis consultats diuen que l'augment de primeres residències a les urbanitzacions i el preu del lloguer a ciutat expliquen els increments.

El Montmell lidera el rànquing de creixement percentual, amb un 362,5% més d'habitants i passant dels 408 el 2000 als 1.887 el 2023. La segueix la Pobla de Mafumet, amb el 265,6%; Olivella, amb el 234%, i Cabrera d'Anoia, amb el 215%.

Cubelles (Garraf) és la població de més de 10.000 habitants que registra un creixement més pronunciat, passant dels 6.497 als 16.914 en els últims 23 anys (160,3% més), seguit de la veïna Cunit (Baix Penedès), que va saltar de 5.943 empadronats l'últim any del segle XX a 15.278 (157%). Les zones costaneres i turístiques de la part nord de la Costa Daurada són un dels punts del país on la població s'ha disparat més, ja que Calafell és el municipi de més de 20.000 habitants amb un augment percentual més gran (150%), seguit de Salou (131%).

Per àmbits territorials en els mateixos anys, el Montmell lidera el Penedès, mentre que la Pobla de Mafumet és la primera al Camp de Tarragona i Tiurana (Noguera) és el municipi que creix més a Ponent, seguit de Torrefarrera (Segrià). A l'Àmbit Metropolità, Vacarisses (Vallès Occidental) se situa en primer lloc, i Castellnou de Bages (Bages), a les comarques centrals, mentre que Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) és líder a les comarques gironines. Guils de Cerdanya i Bolvir (Cerdanya) encapçalen la llista a l'Alt Pirineu i Aran, gairebé duplicant la seva població, que se situa al voltant dels 500 habitants, i l'Ampolla (Baix Ebre) ho fa a les Terres de l'Ebre.

Barcelona és el municipi que més creix des del 2000 en nombres absoluts, amb uns 163.000 nous residents, mentre que Terrassa i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) segueixen la capital catalana amb augments de 53.000 i 44.000 persones, respectivament.

El Montmell: segones residències que passen a primeres, però cap comerç

En les dues últimes dècades, un dels municipis catalans que ha crescut més ha estat el Montmell, al Baix Penedès. Mentre que l'any 2000, la localitat superava lleugerament els 400 habitants, el 2023 quasi assolia els 2.000 residents. Un creixement que el seu alcalde atribueix a l'atractiu del preu de l'habitatge de la zona en comparació a altres nuclis, especialment de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alcalde José María Roldán també ha afegit que s'ha registrat un canvi de paradigma en els habitatges, que han passat de ser segones residències a primeres, una situació que s'ha tornat a repetir arran de l'esclat de la pandèmia del coronavirus.

L'econòmic és un dels motius principals que va ajudar a la família de l'Abel Escalera a decidir mudar-se de Sant Boi de Llobregat a una de les vuit urbanitzacions que formen part d'aquest municipi. "Feia més de cinc anys que buscàvem on viure a la zona de Barcelona, però els preus no acompanyaven, eren el triple de cars que aquí", ha reconegut. Tant ell com la seva parella treballen fora vila, a una hora de distància de casa, però malgrat això, defensen que la tria d'aquest indret per viure-hi va ser l'encertada. La tranquil·litat, la proximitat amb la natura o la bona connexió amb altres nuclis de població van ser la resta de motius que els van ajudar a escollir instal·lar-se a la urbanització el Mirador del Penedès ara fa dos anys i mig.

De fet, la del Mirador del Penedès és una de les urbanitzacions més poblades que formen part del nucli de la Joncosa del Montmell. L'extensió del municipi és de 73 quilòmetres quadrats, on es reparteixen fins a vuit urbanitzacions pendents de recepcionar. Els serveis principals es mantenen al nucli principal, com és el cas d'un consultori mèdic, una llar d'infants, una escola, una farmàcia i un centre cívic. Segons el batlle José María Roldán, el creixement poblacional dels darrers anys ha ajudat a deixar enrere la visió de poble-dormitori i l'aposta de futur del govern local és la de treballar en la recepció del conjunt d'urbanitzacions que formen part del municipi per poder-hi oferir serveis com a la resta de la localitat.

Pel que fa al teixit comercial, Roldán ha assenyalat que després del tancament d'una petita botiga al nucli de la Joncosa del Montmell anys enrere, s'ha exhaurit i tampoc s'han obert comerços a les urbanitzacions de la vora. I és que després de l'actualització de la llei d'urbanisme del 2017, el consistori no ha atorgat llicències d'obra nova en el conjunt d'urbanitzacions no recepcionades, encara que el mercat de compravenda sí que s'ha mantingut actiu. D'altra banda, l'Ajuntament no opta de moment per impulsar polítiques d'habitatge per buscar nous residents, si bé valoren positivament el creixement registrat en els últims 23 anys.

Cabrera d'Anoia: nous residents a les urbanitzacions, provinents de l'Àrea Metropolitana

Cabrera d'Anoia és un municipi situat a cavall del Penedès i l'Anoia que compta actualment amb 1.665 habitants. El municipi ha triplicat la població en les darreres dues dècades passant dels 528 habitants als 1.665, una xifra que suposa un increment del 215%. El nucli de població rep el nom de Canaletes -que és on hi ha l'edifici de l'Ajuntament, el CAP i l'escola-, tot i que es tracta de la zona on hi viu menys població, al voltant d'un centenar. La resta es distribueix, principalment, entre dues urbanitzacions, Can Ros i el Castell de Cabrera, totes dues nascudes al voltant dels anys setanta.

L'alcalde de Cabrera d'Anoia, Juan Manuel Díaz, explica que aquestes dues urbanitzacions tenen moltes segones residències que, en els darrers anys, s'han anat convertint en habitatge habitual. "La qualitat de vida al poble és molt bona i molta gent ha decidit venir a viure aquí, ja que la majoria són cases amb jardí i hort", exposa l'alcalde. En aquest sentit, explica que la majoria de persones que s'han traslladat a viure a Cabrera són gent de l'àrea metropolitana de Barcelona, sobretot de poblacions com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Cornellà de Llobregat. De fet, ell mateix va traslladar-se a viure a Cabrera des de Barcelona l'any 2002.

El municipi ja va experimentar un gran creixement durant els anys noranta, quan va passar de tenir uns 200 habitants l'any 1991 a més de 700 l'any 2002. Tot i que moltes de les segones residències han passat, amb els anys, a ser primeres residències, l'alcalde explica que encara hi ha molts habitants estacionals. En aquest sentit, explica que els mesos d'estiu i els caps de setmana es poden arribar als 3.500 habitants i això suposa un "maldecap" per un Ajuntament petit i amb un pressupost reduït. "A l'estiu ens desborda l'afluència de gent perquè veiem com s'omplen de manera impressionant els contenidors i també es fa un increment molt gran del consum d'aigua", relata. "Passar de 1.700 a 3.500 habitants no és fàcil de controlar", assegura.

De fet, el tema de l'aigua és una de les grans preocupacions del municipi, que en aquests moments compta amb 11 hores d'aigua al dia -de 9 del matí a 8 del vespre- però que a l'estiu va arribar a tenir només 5 hores d'aigua -de 12 del migdia a 5 de la tarda-. El pou del qual depenia la població es va assecar i se'n va construir un de nou però l'ACA fa fixar un topall d'extracció. La solució, segons el consistori, passaria per connectar-se a la xarxa de distribució Ter-Llobregat, però el cost previst de l'obra és d'1,8 MEUR.

Cabrera d'Anoia no compta amb cap comerç al seu municipi, tant sols una perruqueria a la urbanització de Can Ros. L'alcalde explica que fa anys hi havia hagut algun intent de muntar un bar o restaurant de mans privades però "va acabar tancant". Sí que disposen de tres locals socials, un per a cadascun dels tres nuclis -Canaletes, Can Ros i Castell de Cabrera-.

Vacarisses: joves que substitueixen gent gran que es trasllada a ciutat

Vacarisses (Vallès Occidental) és el municipi que tenia més de 2.000 habitants l'any 2000 amb un augment poblacional més gran des de llavors. De fet, ha vist en els darrers anys com la seva població ha incrementat, principalment, a les urbanitzacions. "De l'any 2020 al 2024 hem crescut uns 800 habitants, passant dels 6.800 als 7.600, explica l'alcalde, Toni Masana.

El perfil de les persones que arriben al municipi són principalment joves, procedents de l'àrea metropolitana, de localitats com Sant Cugat, Sant Quirze, Sabadell, Terrassa o fins i tot Barcelona. Des de la pandèmia, però, s'ha vist com el volum d'habitants creixia, en moltes ocasions per substitució: "Hi ha gent gran que marxa perquè ha d'agafar el cotxe per baixar al nucli, i opten per anar a una ciutat, on tenen els serveis més a tocar", explica l'alcalde.

Els motius són diversos, però principalment se centren en la reducció del cost de lloguer o venda d'habitatges, però també la situació en un entorn natural com ho és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i una relativa proximitat a Barcelona, sobretot per carretera, donat que la connexió en tren és dolenta per la poca freqüència de la línia R4.

L'increment d'habitants suposa un necessari redimensionament dels serveis que presta l'Ajuntament, que s'ha d'adaptar a una major massa poblacional, com ara el de la distribució d'aigua, si bé alguns, com els relacionats amb salut o educació depenen de la Generalitat. "En un municipi com aquest no es poden prestar els mateixos serveis que en una ciutat, només en carrers tenim 90 quilòmetres, que és la distància d'anar i tornar a Barcelona, i el manteniment és car", destaca el batlle.

Els serveis socials, però, no es veuen afectats: "La població que arriba nova solen ser de rendes mitjanes i altes, no es troben en una situació de necessitar fer servir els serveis socials", assenyala.

Masana descarta que el municipi experimenti un creixement en extensió territorial, donat que el gruix de nous veïns s'instal·len en urbanitzacions, ja sigui en cases reformades o en parcel·les on ja és previst construir-hi, però no al nucli, on no es pot edificar més, ni en terrenys no urbanitzables. "Es podria arribar als 11.000 habitants en els propers anys", augura l'alcalde.