El Govern descarta decretar l'entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve

El Govern ha descartat decretar l'entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve, segons han confirmat fonts de l'executiu català a l'ACN. A principis de setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que els municipis que formen la unitat, entre ells Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona, entrarien en emergència "probablement" la propera setmana. Tanmateix, l'executiu ha decidit posposar la decisió perquè les reserves d'aigua dels embassaments del Ter-Llobregat encara es troben al 16,5%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Tal com ja ha reiterat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, en diverses ocasions, l'emergència es decretarà quan les reserves caiguin al 16%.

A principis de setmana, el cap de l'executiu català va afirmar en una entrevista que la previsió era que els municipis que conformen el sistema Ter-Llobregat entressin en emergència els propers dies. Si bé és cert que a curt termini no es preveuen pluges que permetin pal·liar la situació de sequera, les restriccions al consum d'aigua que ara com ara hi ha en vigor han fet allargar l'entrada en emergència i, per tant, per ara, la unitat es mantindrà en fase de preemergència. Precisament, Aragonès va destacar "l'esforç de la ciutadania i els agricultors" de cara a endarrerir l'entrada d'emergència per la sequera: "Han entès que estem en una situació excepcional". Segons va apuntar, l'estalvi acumulat ha permès endarrerir l'entrada en emergència més d'un any.

El Pla Especial de Sequera (PES) aprovat pel Govern preveu que el sistema Ter-Llobregat, del que beuen 202 municipis i prop de 6 milions de persones, entri en fase d'emergència quan les reserves d'aigua dels embassaments caiguin al 16% de la seva capacitat. Tanmateix, la unitat encara es troba mig punt per sobre del llindar de l'emergència, en el 16,5%.

Els embassaments del conjunt de conques internes baixen per primera vegada del 16%

En canvi, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) d'aquest dijous, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya han baixat per primera vegada del 16%. Els nou pantans que s'utilitzen com a referència per la mitjana se situen, en conjunt, en el 15,99%.

Això, però, no implica l'aplicació automàtica de la declaració d'emergència, que s'implementa individualment a cadascuna de les unitats que conformen les conques internes. Mentre que el sistema Ter-Llobregat -format pel pantà de Sau, el de Susqueda, el de Sant Ponç, el de la Llosa del Cavall i el i el de la Baells-, per exemple, se situa en el 16,5%, la unitat que depèn de l'embassament de Darnius-Boadella fa mesos que està en emergència i ara les reserves se situen al 12,1%.

Per embassaments, les dades l'ACA d'aquest dijous mostren que el pantà de Sau se situa en el seu mínim històric, al 4,8%, una circumstància que també comparteix amb els de Darnius-Boadella (12,1%), i el de Riudecanyes, amb un 2,9% del total d'aigua que pot contenir.

La majoria d'embassaments continuen retrocedint, com ara el de Siurana, que se situa al 3,4%, molt a prop del mínim històric de l'any 2000 (0,9%). La Llosa del Cavall també va a la baixa, amb un 17,2% de reserves, cada vegada més a prop del valor mínim, registrat durant la sequera del 2008 (12%). El de la Baells, al 21,2%, també emmagatzema cada vegada menys aigua i ja està pràcticament a nivells de la sequera de fa una dècada i mitja (20,4%) i de la del 2005 (18,7%).

Només tres dels nou embassaments han registrat lleugers increments en volum en els últims mesos: és el cas de Foix, que s'allunya del mínim registrat el setembre de l'any passat (47,6%) i ja passa del 56%. Susqueda està en el 21,2%, un valor superior al mínim del 17,8% de novembre del 2023, i Sant Ponç ha pujat del 26% al 27,6% en els últims tres mesos.