Catalunya es fixa reduir les víctimes mortals en accidents de trànsit un 20% el 2026 respecte al 2019

L’objectiu és la visió zero, que cap persona mori a l’asfalt. Per arribar a aquest horitzó, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha presentat el Pla de seguretat viària 2024-2026, amb la missió de reduir un 20% les víctimes mortals el 2026 amb relació al 2019 a les carreteres (xarxa interurbana) i un 5% als pobles i ciutats (àmbit urbà). També es volen protegir els col·lectius més vulnerables, motoristes, ciclistes i vianants. El pla preveu 60 MEUR i consta d’un paquet d’accions, entre les quals incorporar en les properes setmanes 200 mossos de Trànsit, fet que permetrà incrementar la presència policial a la carretera i la investigació dels accidents. També s'instal·laran més radars i s'aplicarà intel·ligència artificial en els controls.

El 2019, 175 persones van morir en accidents de trànsit a les carreteres catalanes i 67  les zones urbanes; 242 en total. Aquest és l’any de referència per desplegar les polítiques de seguretat viària ja que la pandèmia de la covid-19 va condicionar massa el 2020. El 2023, 150 persones van morir a la xarxa interurbana i 78 a la urbana; 228 en total. Les víctimes mortals a les carreteres es van reduir en aquest període un 14,3%, sense arribar a l’objectiu del 15% establert en el Pla de seguretat viària anterior. A més, els accidents en trama urbana van augmentar un 16,4%.

Seguint els objectius de la Unió Europea, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, han presentat aquest dimarts el nou pla. “La reducció de les víctimes ha estat important en els últims 25 anys, però hem de seguir amb aquests objectius del 20% el 2026 i el 50% el 2030 i amb l’horitzó de visió zero”, ha recalcat Elena. En la visió zero conflueixen dues màximes en polítiques de seguretat viària: deixar d’assumir les morts de trànsit com un fet inevitable i que l’únic objectiu admissible és que no hi hagi cap víctima a l’asfalt.

El pla presenta més de 200 accions distribuïdes en cinc eixos, que tenen a veure amb la sostenibilitat, els controls, la formació, les infraestructures viàries i de gestió del trànsit i la participació del territori. Algunes mesures s’haurien de desplegar conjuntament amb altres administracions, com podria ser estendre les zones de baixes emissions (ZBE) i implantar-ne una d’interurbana, acció recollida en el pla. Això sí, hi ha un bon gruix d’intervencions que depenen de l'SCT. El conseller ha destacat que són “realistes” i que moltes ja s’han provat o s’han començat a tramitar.

Entre aquestes, 200 agents dels Mossos d’Esquadra s’afegiran a les tasques de trànsit. Els mossos d’aquesta convocatòria específica dins el cos ja estan fent les pràctiques, de manera que la incorporació es preveu per a les properes setmanes, han indicat.

Una altra mesura que es podria aplicar en les properes setmanes, però s’està acabant d’estudiar amb simuladors, és l’obertura d’un carril addicional de sortida els divendres a la tarda i els dissabtes al matí a l’AP-7 entre Martorell i Vilafranca del Penedès i un altre entre Parets del Vallès i Sils per facilitar la fluïdesa del trànsit en punts molt carregats, de la mateixa manera que ja es fa en alguns trams els diumenges a la tarda en l’operació retorn.

Propostes per millorar la seguretat dels col·lectius vulnerables

El pla també es fixa reduir la sinistralitat de vianants, ciclistes i motoristes, col·lectius que preocupen especialment per la seva vulnerabilitat. L’any passat, 52 motoristes van morir a les carreteres catalanes, 49 el 2019.

Així, el Servei Català de Trànsit vol replicar almenys a cinc punts el sistema que avisa de la presència de ciclistes en l’interior de túnels i que es va posar en marxa amb una prova pilot a l’N-145 a la Seu d’Urgell a finals de l’any passat. També estudia donar preferència als ciclistes en determinades rutes i aquesta intervenció es podria provar a la carretera dels Àngels, a Girona.

Una altra de les accions que recull el pla és implantar carrils preferents per a motoristes en els bus-VAO o en altres vies a les entrades de les grans ciutats. També vol ampliar la senyalització de corbes perilloses per a motoristes en rutes que són molt freqüentades per aquest col·lectiu.

El pla proposa revisar la configuració dels passos de vianants i impulsar una estratègia de radars fixos per pacificar travesseres i entorns perifèrics de les ciutats per millorar la seguretat de les persones que caminen pel carrer.

Nous radars i IA per als controls i la gestió del trànsit

L'SCT també vol reforçar les mesures contra l’excés de velocitat, amb l'helicòpter, radars mòbils, 25 carros radar i cinc equips de drons. A més, incidirà en l’ús de la intel·ligència artificial per al control de les distraccions al volant, l’ús del cinturó de seguretat i la circulació pels carrils bus-VAO, entre altres.

La IA també s’aplicarà en la gestió del trànsit, sobretot per “predir” congestions, ha indicat Lamiel. La previsió és instal·lar 50 càmeres amb intel·ligència artificial per a l’anàlisi del trànsit.

Més formació

Trànsit també vol reforçar i millorar la formació i ha treballat per incorporar a les escoles l'educació vial. D'altra banda, oferirà cursos de formació plantejats com una acollida als conductors de camions de països de fora de la Unió Europea que s’han bescanviat el carnet per poder conduir per les carreters dels estats membres. El 2022, aquest col·lectiu es va veure implicat en 33 accidents i el 2023, en 66.

Quatre eixos viaris

El Servei Català de Trànsit també vol “cosir” xarxes de carreteres amb quatre eixos viaris: el pirinenc, el transversal, el diagonal i el de ponent. La idea és crear una xarxa entre les principals carreteres perquè quedin més ben connectades a nivell d’infraestructura i tecnològic.

L’eix que primer s’executarà és el pirinenc, articulat al voltant de la N-260, que actua com a via medul·lar amb altres carreteres. S’incorporaran sistemes d’intel·ligència artificial, de velocitat variable, panells informatius, radars, càmeres i altres elements en 12 vies diferents.