La majoria dels molls dels ports catalans tenen risc d'inoperativitat a llarg termini per la pujada del nivell del mar

Un estudi presentat aquest dijous apunta que el risc més gran que tenen els 45 ports marítims adscrits a la Generalitat -queden fora els de Barcelona i Tarragona- és la pèrdua d'operativitat i, eventualment, la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. En el cas dels pantalans s'observa un impacte menor ja que en alguns ports ja hi ha pantalans flotants que s'adaptarien a la pujada del mar. Els ports de la meitat nord del país són els que estan més exposats perquè l'onatge és més fort. El treball també alerta que onze de la trentena de passejos costaners analitzats tenen risc alt de soscavament a llarg termini. Es concentren al Maresme i trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre.

L'estudi l'han elaborat des del Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L'objectiu era analitzar els riscos d'aquestes infraestructures i plantejar solucions viables.

Pel que fa als ports, s'han analitzat els 44 gestionats per la Generalitat. D'aquesta anàlisi, es desprèn que el risc més alt que tenen és la pèrdua d'operativitat. En línies generals, els ports estudiats estan força ben preparats per afrontar aquesta inoperativitat deguda al canvi climàtic en l'horitzó 2050. En concret, el 75% tenen risc zero, molt baix o baix. En canvi, si es pren com a referència de futur l'any 2100, el 91% presenten un risc alt o molt alt d'inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs.

Un altre risc detectat és l'agitació. Així, entre un 16% i un 25% dels ports es troben davant un risc alt o molt alt d'agitació excessiva, depenent de l'escenari considerat.

Aquestes afectacions són especialment destacables a la zona portuària nord, on s'observen riscos elevats d'ultrapassament significatius dels dics de recer pel fort onatge. En el conjunt de ports el risc és d'entre un 23% i un 34%.

Pel que fa a l'estabilitat dels dics, entre el 41% i el 54% dels ports presenten un risc alt o molt alt d'inestabilitat en algun dic, depenent de l'escenari i l'horitzó.

Solucions per a cada cas

L'estudi no es queda amb l'anàlisi sinó que detalla les mesures d'adaptació que s'haurien de posar en marxa per a cada port, escenari i horitzó. Per a cada port caldria un projecte específic d'enginyeria però la part positiva és que els mitjans tècnics necessaris ja existeixen. El treball defensa que no fan falta mesures excepcionals, ja que els riscos detectats ja es presenten actualment en moltes instal·lacions portuàries d'arreu del món.

Aquesta diagnosi i les mesures plantejades s'han inclòs al Pla de Ports de Catalunya 2030.

Els passejos del Maresme, els més afectats

Pel que fa als passejos marítims, l'estudi n'analitza 31 i els classifica en tres grups. El primer grup de 10 són els que tenen riscos mitjans a llarg termini. Aquí hi ha passejos de Llançà, Palafrugell, Castell-Platja d'Aro, Lloret de Mar, Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l'Ametlla de Mar.

Un segon grup, també de 10, inclou els que tenen riscos alts a llarg termini. Aquí hi ha la platja del Portitxol de l'Escala, el passeig de Sant Antoni de Calonge, el passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, la platja Canyelles de Lloret de Mar, el passeig de s'Abanell de Blanes, el de Cunit, el d'Altafulla, el de la platja de la Pineda de Vila-seca, el de Cases d'Alcanar i del Marjal també a Alcanar.

Per últim, hi ha un grup d'onze on els riscos a llarg termini serien molt alts. Aquests, per ordre de prioritat en les actuacions a fer, són el de Vilassar de Mar, el de Premià de Mar, el del Masnou, el de Montgat, el de la platja de la Bassa Rodona de Sitges, el de platja de la Riera de Pineda de Mar, el del doctor Jesús M.Isern de l'Escala, el de la platja del Port de Llançà, el de la platja de l'Arenal de l'Ampolla, el de Jaume I-Platja de Llevant de Salou i el de la platja de la Riera Xica de Sitges.

Per reduir aquests riscos, es plantegen una sèrie d'actuacions diverses que s'haurien d'aplicar en diversos terminis i que inclouen reforçar estructures, crear-ne de noves com una protecció d'esculleres o estructures amb fondàries de cimentació més profundes; canviar paviments i drenatges, entre d'altres.

El treball s'ha presentat aquesta tarda a la UPC en el marc d'una jornada que ha tractat l'adaptació de ports, platges i passejos marítims de la costa catalana al canvi climàtic.