Impulsen la formació de voluntaris per preservar els nius de tortuga careta al Garraf i el Baix Penedès

GEPEC-EdC ha iniciat una campanya per formar voluntaris que ajudin a vigilar les postes d’ous que cada estiu fan les tortugues careta a les platges del Garraf i el Baix Penedès. Si bé l’ONG fa anys que treballa a gran part del litoral català, aquest estiu s’ha proposat focalitzar l’atenció en els sis municipis d’aquesta franja per enfortir un equip de voluntaris que vetlli pel seu mateix territori. Amb el projecte ‘Rastres de vida’, l’entitat ecologista es proposa atraure almenys una desena de voluntaris de cadascun dels sis municipis per fer diferents tasques de vigilància de les tortugues. GEPEC ha presentat la campanya aquest dilluns i els propers dies farà formacions gratuïtes a Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit, Calafell i el Vendrell. El projecte compta amb el suport de la Fundació Pinnae i va ser seleccionat a la cinquena Convocatòria de Projectes d’Impuls pel Territori en la seva modalitat d’iniciatives mediambientals i de conservació de la biodiversitat i els ecosistemes.  

Des de GEPEC-Ecologistes de Catalunya recorden que les postes d’ous de tortuga careta han anat a més les últimes dècades, amb una tendència creixent que es repeteix a diferents punts del Mediterrani. Un dels motius que ha conduït les tortugues cap a aquesta zona seria l’evolució de les temperatures.

“Per supervivència de l’espècie, colonitzen noves àrees que assegurin la supervivència, ja que la calor activa un gen dels embrions que fa que es desenvolupin més femelles”, explica a l’ACN el tècnic de projectes socioambientals de Gepec, Xavi Pedro, que recorda que la supervivència dels ous de tortuga careta és d’1 de cada 1.000.

L’any passat arreu de la costa catalana es van comptar deu postes d’ous d’aquesta espècie, cadascuna de les quals tenia aproximadament un centenar d’exemplars. Una d’aquestes postes es va fer a les platges del Vendrell. Tot i que l’any passat només fos una tortuga la que triés la zona penedesenca, Pedro assegura que tota aquesta franja ha estat escollida altres estius i és potencialment atractiva per a aquests animals. Per això ara volen enfortir els voluntaris que ajudin a detectar el pas de les tortugues i a vigilar els nius que aquestes puguin fer.

Amb ‘Rastres de vida’, a través d’una formació d’una hora a cada municipi, el GEPEC preveu ensenyar els voluntaris a diferenciar les espècies de tortugues marines, identificar les petjades d’un rastre i conèixer quins són els perills que amenacen la tortuga careta. També vol formar els voluntaris en tot el protocol que cal seguir quan s’observa una tortuga, un rastre o bé es detecten petites tortuguetes que han sortit dels ous per endinsar-se al mar.

En aquest sentit, Pedro precisa que la formació -que comença dimecres a Sitges- té com a objectiu desenvolupar dos rols de voluntariat. Per una banda, hi haurà els que caminaran per les platges de nit o a primera hora del matí per detectar possibles rastres i informar els banyistes. Aquests disposaran d’una nova app on es recollirà el màxim informació possible per disposar de dades que permetin treure conclusions sobre on se situen els ous. Per exemple, s’indicarà quan es neteja la sorra amb garbellat mecànic o diferents referències climatològiques.

Pel que fa al segon perfil de voluntaris, seran els que custodiaran els eventuals nius que les tortugues puguin fer. I és que, normalment, del centenar d’ous que té una posta, la meitat es deixen a la sorra de forma vigilada, mentre que l’altra meitat se’ls enduen centres de recerca per vetllar per una cria controlada i monotoritzada.

Pedro recorda que les tortugues fan les postes de nit i és la femella qui surt de l’aigua. Assegura que pot arribar a trigar dues hores a deixar tots els ous a la sorra i ressalta que “és fonamental no molestar-la mai”. Per això, recalca que, si algú veu una tortuga, és recomanable allunyar-se uns 30 metres, no fer cap foto amb flaix i acotar-se per a què l’animal no es pensi que té a prop una amenaça. “No oblidem que surten a fer una feina molt concreta i el primer que volen és protegir les cries, així que si se senten amenaçades tornen a l’aigua i no sabem on tornaran a sortir”, afegeix.