La temperatura del mar cau a l’estiu respecte al 2023 però continua un grau per sobre de la mitjana dels últims 40 anys

La temperatura de l'aigua del mar en superfície aquest estiu ha estat de 24,6 graus de mitjana, gairebé un grau més fresca que l'any passat en aquest mateix període (25,5º). És el segon estiu consecutiu de retrocés respecte a les temperatures rècord del de 2022, però tanmateix l'aigua ha estat encara un grau per sobre de la mitjana climàtica dels últims 40 anys. Segons els registres de l'Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (Icatmar), la temperatura mitjana de l'aigua davant de la costa catalana ha sigut de 21,7 graus al juny, 24,5 al juliol i 27,1 a l'agost. Així, l'oscil·lació més gran respecte l'estiu passat es va registrar al juny i al juliol (-1,4º) mentre que l'agost es va apropar més al valor del 2023.

L'aigua del mar al Mediterrani central, i més concretament a l'àrea del litoral català i valencià, ha assolit els mesos d'estiu (juny, juliol i agost) una temperatura mitjana de 24,6 graus, segons la informació facilitada a l'ACN per l'Icatmar basant-se en les dades de satèl·lit del Servei Copernicus d'Observació de la Terra de superfície del mar a l'àrea compresa entre Alacant i Leucata (França) incloent les Balears.

Tot i el retrocés de la temperatura del mar respecte a l'estiu passat i el de 2022 -que ostenta el rècord absolut de temperatures altes del mar amb 25,9 graus de mitjana pel període de juny, juliol i agost-, la mitjana registrada enguany és la vuitena més càlida dels darrers 40 anys (1982-2022) i se situa 0,9 graus per sobre de la mitjana climàtica de tot aquest període. Val a dir que els deu estius amb temperatures del mar més càlides d'aquestes quatre dècades són tots del segle XXI i, amb excepció de l'any 2003 (el segon del rànquing amb una temperatura mitjana de 25,6 graus a l'estiu), són tots estius a partir de l'any 2010. A més, des del tombant de segle, només tres estius (2000, 2002 i 2007) han registrat variacions en negatiu (més fred que la mitjana) apreciables.

Tarragona supera els 28º a l'agost

Com és habitual, l'àrea de Tarragona té la temperatura mitjana més alta de l'aigua del mar en superfície, en concret ha estat de 25,6 graus aquest estiu segons les dades recollides per una boia de Ports de l'Estat. Això són dues dècimes per sota de les de fa un any, malgrat que a l'agost s'han superat per poc els 28 graus, que no es van assolir l'any passat.

Més al sud, a l'àrea del Delta de l'Ebre, l'aigua en superfície ha registrat una mitjana de 25,34 graus els tres mesos d'estiu (22,4 al juny. 25,7 al juliol i 27,9 a l'agost), també per sota de la de l'any passat en aquesta època (25,5 graus).

A la costa central, i segons la mateixa font, la mitjana ha sigut de 24,7 graus, per tant, gairebé mig grau més freda que ara fa un any.

Pel que fa a la costa gironina, en aquest cas segons les observacions i registres facilitats per l’observador Josep Pascual, també s'ha notat un descens: 23,2 graus de mitjana amb una temperatura mitjana màxima de 25,1 graus corresponent a l'agost. No s'han tornat a assolir els 26 graus de l'excepcionalment càlid estiu del 2022, però tanmateix, el nou registre segueix més de dos graus per sobre de la mitjana climàtica de tots els estius des del 1974, segons els seus registres.

Menys onades de calor marines

En comparació amb els dos anys anteriors, aquest ha estat un estiu amb poques onades de calor marina al mediterrani occidental i en particular a l'àrea de Catalunya, València i les Illes Balears. Segons els registres de l'Icatmar novament a partir de dades satèl·lit, tan sols hi va haver un pic al voltant del 15 d'agost i un altre menys acusat a inicis de setembre, ambdós de poca durada.

El mar Adriàtic i en general el mediterrani oriental han estat més castigats aquest estiu per aquest tipus de fenomen, que es defineix per una temperatura anòmalament alta respecte la mitjana climàtica en una extensió determinada de superfície marina durant com a mínim cinc dies.

Això no obstant, les onades de calor marina són "cada cop més freqüents, extenses i intenses", amb efectes visibles en la mortalitat d'espècies i transformació del fons marí i empobriment de la diversitat a les costes, segons alertava fa un any a l'ACN l'expert en ecologia marina de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), Joaquim Garrabou.