Els municipis de l’AMTU demanen ser partícips del nou mapa de serveis de transport de viatgers

Més d’un centenar de municipis, que formen part de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) s’han reunit avui, al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, per debatre sobre el “Nou mapa de serveis de transport de viatgers a Catalunya. Horitzó 2028”, amb motiu de la fi de les concessions, al transport públic interurbà, que depenen de la Generalitat i que es produirà l’any 2028.

El director general de l’AMTU, Joan Serra,  ha explicat que els ajuntaments i consells comarcals són conscients de les moltes oportunitats que s’obren a partir d’aquest horitzó 2028. “Podrem actualitzar els serveis per respondre a les necessitats dels ciutadans i personalitzar-los fins a contemplar el transport a la demanda, pel qual hem apostat tantíssim des de la nostra associació; incentivar la intermodalitat, aconseguint una mobilitat més sostenible i per tant saludable; o regular els nous modes o millorar l’oferta”. Serra ha intervingut durant l’acte de benvinguda en el que també han participat l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, i la directora del Museu del Ferrocarril, Mayte Castillo,

Així mateix, la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, ha reclamat que els ajuntaments puguin participar en el procés de desenvolupament del nou mapa de serveis interurbans que hi haurà després de 2028, ja que la fi de les concessions també afecta aquells municipis que actualment disposen d’un servei de transport urbà mitjançant conveni amb la Generalitat, l'ATM i l'operador. “Volem ser dins dels espais on es dibuixi el nou mapa”, ha dit la presidenta de l’AMTU.

La jornada ha permès valorar com ha funcionat fins ara el model de transport de viatgers, i si cal continuar amb el model actual o és el moment de canviar algunes coses. En aquest sentit, el subdirector general de Transport Públic per Carretera, Benjamí Cubillo, ha donat la visió de la Generalitat sobre aquest tema. Després de presentar quina és l’estructura del sistema de transport públic per carretera de la Generalitat i els principis que regeixen l’actual sistema concessional, Benjamí Cubillo ha admès que “el marc legal actual no preveu les necessitats reals d’explotació” i ha afegit que és necessari “treballar en el nou marc de relació entre empreses i administració per garantir el manteniment de la qualitat dels serveis”. En aquest sentit, ha apuntat que “cal incorporar sistemes de gestió flexible i garantir una coordinació adequada de les necessitats de mobilitat urbana i interurbana més enllà dels títols competencials, i també cal millorar la coordinació amb els serveis ferroviaris”. Cubillo també ha admès que el nou marc normatiu ha de permetre als ajuntaments gestionar la seva mobilitat de forma adequada.

Benjamí Cubillo també ha explicat quins són els nous requeriments del transport públic: priorització d’infraestructures que permetin un accés ràpid i eficient a les àrees metropolitanes, la transformació digital del transport, i desenvolupar una xarxa d’intercanviadors que facilitin la connexió entre diferents modes de transport públic. A més, en la configuració del nou mapa de serveis caldrà, la Generalitat preveu intensificar i millorar els serveis existents, oferir un marc tarifari adequat - integració tarifària a tot Catalunya -, detectar noves necessitats de mobilitat i incorporar serveis de transport a demanda i altres serveis no tradicionals. “L’usuari ha de ser el centre en l’adopció de decisions sobre el nou sistema”, ha dit Cubillo. Finalment, també ha afirmat que cal una nova llei de transport de viatgers per carretera.

De la seva banda, el responsable d’Estudis i Projectes de l’AMTU, Carles Labraña, ha exposat la visió d’aquesta entitat sobre com ha de ser el nou sistema de transport interurbà a partir de 2029: jerarquitzat – eixos troncals i alimentadors -; intermodal; amb cobertura territorial completa; accessibilitat universal; integrat a tot el territori; integral – serveis conjunts de transport púbic, transport escolar, transport a demanda i vmps-; inclusiu; sostenible; amb tecnologia 5G; amb informació en temps real a l’usuari; i flexibilitat de contractes.

Seguidament, s’ha dut a terme una primera taula rodona amb la visió de l’administració, empreses operadores i usuaris, i on han participat Benjamí Cubillo i Carles Labraña, a més de Sergi Martínez-Abarca, cap del Servei de Gestió del Transport de l’ATM de Barcelona; Adrià Ramírez, portaveu de la PTP; i Enric Acero, representant dels operadors de transport de viatgers per carretera de Catalunya.

El representant dels operadors ha posat de manifest la urgència que tenen les empreses per fer alguns canvis abans de 2028, sobretot relacionats amb les baixes emissions. I també ha dit que algunes empreses posen en dubte que el termini de les concessions sigui al 2028. Tanmateix des de la Generalitat s’ha refermat que, efectivament, la fi de les concessions és aquell any.

Des de l’ATM també s’han apuntat diversos reptes i oportunitats que ofereix el sistema i s’ha reclamat que tots els serveis de transport públic compleixin el decret d’accessibilitat, que s’introdueixi la perspectiva de gènere, i que es garanteixi per contracte que els operadors facilitin les dades.

La PTP ha posat sobre la taula la limitació que suposen certes rigideses en la gestió del servei urbà, i també ha reclamat que el marc jurídic estigui molt ben travat.

I, de la seva part, l’AMTU ha reclamat que els serveis de transport a demanda estiguin integrats.

Posteriorment, s’ha dut a terme una segona taula rodona en la qual municipis de diferents tipologies han pogut donar expressar la seva opinió. En aquest sentit, s’ha comptat amb representants dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Granollers, Cunit i Caldes de Montbui. Els ajuntaments han afirmat que cal una aposta decidida per les línies interurbanes de connexions ràpides -com l'expres.cat-, i també millorar la coordiniació entrer transport urbà i interurbà. A més, també han reclamat, entre d'altres, que els intercanviadors modals no estiguin dins les ciutats o que es millori l'oferta de bus nocturn i caps de setmana. En definitiva, consideren que "a l'usuari li hem de posar fàcil". Finalment, també s'ha fet evident els greuges comparatius que hi ha entre els municipis que formen part de l'àrea metropolitana i els que no.