La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura elabora un informe “ambiciós” per a assolir el milió d’usuaris de tren el 2035

La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) ha presentat aquest dilluns un estudi “ambiciós” per a aconseguir el milió de passatgers diaris del tren l'any 2035. Així ho ha dit el president de la FMSS, Pau Noy, que ha precisat que l’objectiu “no és molt difícil”, tenint en compte que el Pla de Rodalies 2020-2030 preveu créixer fins a 600.000 usuaris i “els altres 400.000 vindrien de diverses opcions”, ha puntualitzat. Noy ha assenyalat que per fer-ho és “important”, entre altres mesures, estendre el ferrocarril a la resta de Catalunya, reduir el temps de viatge a Barcelona i “millorar el servei de llarg recorregut” amb Europa. El treball també apunta que la xifra de viatgers podria arribar als dos milions el 2050.

L’estudi, que duu per títol ‘Full de ruta del desenvolupament del ferrocarril a Catalunya ’, i que ha comptat amb la participació d’una desena de “professionals” d’aquest àmbit, ha posat l’accent en “invertir la planificació” que es fa actualment. És a dir, que primer se “centri en la preparació del servei”, ha explicat el president de la FMSS i després es calculi quants usuaris es volen i trens i aleshores programar “la infraestructura”.

Noy ha indicat que hi ha “tres potes importants” per assolir els objectius. Per una banda, fer arribar el tren a la resta de territori català, perquè ha denunciat que en els anys de democràcia “s’ha invertit bàsicament a Barcelona” i ha criticat el “dèficit” que arrosseguen les demarcacions de fora de l’àrea metropolitana barcelonina, posant l’exemple de Girona, on “probablement sigui la demarcació que té menys quilòmetre ferroviari per habitant” de l’Estat.  Noy ha suggerit l’aposta pels trens-tram, amb un pressupost previst d’uns 2.000 milions, ja que “pot arribar a 135 nous municipis”. A la vegada, la creació de nous regionals Lleida-Figueres, Girona-Reus passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i serveis directes com, per exemple, de la capital catalana a Reus i Tarragona.

Per una altra part, el president de la fundació ha precisat la reducció dels trajectes des de Sitges, Mataró, Sabadell, Granollers, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès a Barcelona a 20 minuts i que caldrien unes “obres que no serien de gran calatge econòmic”. Alhora, també ha afegit els desplaçaments des de ciutats més allunyades com ara Blanes, Manresa, Vic o Sant Vicenç de Calders que “el tren arribi en 50 minuts”. Per últim, Noy ha apuntat al llarg recorregut “sobretot amb Europa”, perquè Catalunya i Barcelona “són destinacions turístiques i els visitants arriben en avió, però després es mouen amb tren”. En aquesta línia ha carregat contra “l’obstaculització” de França amb l’arribada de trens.  

Els túnels d’accés a Barcelona, un coll d’ampolla

El president de la FMSS ha dit que “el principal coll d’ampolla per créixer” en xarxa ferroviària catalana són la capacitat dels túnels d’accés a Barcelona (n’hi ha dos (plaça Catalunya i Passeig de Gràcia) i un tercer per a l’alta velocitat). Noy troba que a més del quart, que ha qualificat “d’urgent” projectar-lo, cal un cinquè per “pensar en el futur per multiplicar per quatre els viatgers el 2050”. 

D’altra banda, Pau Noy ha lamentat que al segle XX “s’eliminessin 450 quilòmetres de vies” i que si s’haguessin “arreglat”, igual que amb “el tren a Sarrià, al Vallès o la Pobla de Segur, el panorama d’avui dia seria diferent”.

Bitllet únic

El president de la fundació també ha afirmat que per aconseguir aquests objectius d’usuaris del tren caldria implementar un bitllet únic. En aquest sentit, ha suggerit “aprofitar la tecnologia” que hi ha actualment amb la T-Mobilitat i “integrar tots els títols”. El preu per als abonaments del transport públic ha apostat perquè fossin mensuals, trimestrals i anuals amb un preu o bé de 40 euros mensuals o de 400 a l’any.

Els autors de l’informe esperen trobar-se amb responsables tècnics del Departament de Territori, del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ajuntaments i col·legis professionals, entre d’altres, per fer arribar la proposta. Noy ha matisat que la voluntat és avançar cap a al descarbonització i ha afirmat que els autobusos poden “complementar” l’oferta, però “cal acabar amb les duplicitats” i ha refermat l’aposta pel ferrocarril, “perquè té més capacitat i és més barat”.