La sequera malmet l’arbrat i el matollar de 170 hectàrees del Massís del Garraf

La falta d’aigua dels últims tres anys ha malmès de forma moderada i alta els arbres i matolls d’unes 170 hectàrees del Massís del Garraf. És l’estimació del Servei de Prevenció d’Incendis del Departament d’Agricultura, que des de fa uns dies dies treballa a la zona de Can Pere de la Plana de Sant Pere de Ribes per retirar els arbres morts, malformats o afectats per malalties a causa de la sequera. Són pins blancs (‘Pinus halepensis’) de poc diàmetre i que tenen risc de caiguda. Al mateix temps, la seva retirada busca minimitzar el perill d’incendi i evitar la propagació de plagues forestals. La previsió és deixar una densitat d’entre 750 i 800 peus per hectàrea. Els treballs en aquesta zona s’allargaran tres mesos.

El Departament d’Agricultura calcula que, de les 12.000 hectàrees de bosc que hi ha al Garraf, la sequera n’ha mort unes 81 arbrades i 65 forestals no arbrades, bàsicament de matollar o masses joves d’arbrat. En una afectació més moderada hi ha 24 hectàrees. El cap de la secció de Boscos dels Sserveis Territorials de Barcelona, Eloi Beules, ha assegurat que el Massís del Garraf és entre les zones de Catalunya més arrasades per la sequera. Dins el conjunt del parc, la vessant que toca al mar “és de les pitjors, amb diferència”.

Les tasques que han començat els darrers dies es focalitzen, però, en uns boscos de Sant Pere de Ribes on s’hi fan “actuacions quirúrgiques perquè actuar tots els boscos malmesos arreu de Catalunya és una tasca inabastable”. En aquest cas, són unes 20,5 hectàrees de titularitat municipal on hi ha nombrosos exemplars partits, caiguts o en risc de fer-ho perquè estan morts o bé malalts. En concret, s’han detectat diversos casos de perforador petit dels pins (‘Orthotomicus erosus’) i perforador dels brots (‘Tomicus destruens’).

L’espècie que més ha fulminat la sequera és el pi blanc. “Tot i que hagi plogut els últims mesos, la sequera no ha acabat i hi ha un debilitament de molts arbres que no es poden recuperar”, ha avisat Beules. En contraposició a la mortalitat elevada de pins blancs, en canvi, hi ha espècies que han superat millor la falta d’aigua. És el cas del coscoll (‘Quercus coccifera’) i l’alzina (‘Quercus ilex’), que tenen més capacitat d’adaptar-se a la sequera i de recuperar-se quan arriba la pluja.

Amb la retirada d’arbres, la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes destaquen que hi ha l’objectiu de guanyar seguretat en un concepte ampli. En aquest sentit, l’alcaldessa Ana Herrera ha apuntat que treuen arbres morts perquè serien un element de combustió letal en cas d’incendi, però també per evitar caigudes que puguin ferir les persones que transiten els boscos o que viuen a les urbanitzacions properes.

Al mateix temps, l’actuació permet donar esperances de futur als arbres que han sobreviscut a la sequera. Beules ha precisat que aclarir els boscos permet repartir millor l’aigua entre pocs exemplars: “Si no retirem els arbres més tocats, tampoc sobreviuran els que ara estan en millors condicions”.

Els troncs caiguts retirats i els arbres talats aquests dies a Sant Pere de Ribes s’estan triturant al mateix bosc. La previsió és que les restes serveixin per abastir les calderes de biomassa que hi ha al municipi, i que proporcionen calor a vuit equipaments. L’actuació té un cost de més de 47.300 euros per part de la Generalitat. Al seu torn, l’Ajuntament ha invertit recentment en netejar diversos camins d’accés als boscos per garantir l’accés dels vehicles d’emergència en cas d’incendi.