Grups ecologistes reclamen la nul·litat de la requalificació dels terrenys dels Masos a la Bisbal del Penedès

El Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN), les entitats Bosc Verd-EdC, Gepec-EdC, i altres agrupacions com Unió de Pagesos, Salvem Els Masots, SOM Penedès i Som Lo Que Sembrem, reclamen la nul·litat de ple dret de la requalificació dels terrenys dels Masos de la Bisbal del Penedès, on s'ha d'ubicar el futur polígon industrial Les Planes del Vent. Els activistes han presentat al·legacions al pròxim ple, previst per al 17 de març, on s’han d’aprovar la proposta d’aprovació inicial del projecte de l’empresa CODELFE 2006 SL, que pretén requalificar fins a 74 hectàrees de sòl no urbanitzable per convertir-lo en sòl urbà logístic-industrial. Davant d'això, avisen que presentaran una denúncia a l'Oficina d'Antifrau.

Segons els ecologistes, el projecte és “d’interès purament privat, d’origen especulatiu”. Asseguren que l’Ajuntament el tramita en contra del que estableix la llei d’urbanisme catalana, que prohibeix la iniciativa privada de les modificacions de planejament per tal d’evitar casos d’especulació urbanística a iniciativa privada, com, sostenen, “és el cas dels Masots”.

En un comunicat, les entitats ecologistes expliquen que han impugnat la forma a través de la qual el consistori vol aprovar aquesta requalificació, que és mitjançant la modificació puntual de les normes subsidiàries de l’any 1984. L’escrit argumenta "que s’està vulnerant de forma flagrant el que estableix l’article 95.5 de la llei d’urbanisme, ja que la zona que es pretén requalificar supera àmpliament el 20% de la suma del sòl urbà i urbanitzable del municipi” asseguren.

A més, subratllen que l’informe aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès el 5 de juliol de 2024 recull que aquesta modificació representa una alteració del model urbanístic i territorial previst pel planejament vigent, i, per tant, requereix l’aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal.

Els activistes també argumenten que aquesta proposta no compleix amb el principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible que regula la llei del sòl estatal i la llei d’urbanisme catalana. “Aquest macroprojecte suposa una agressió a l’equilibri mediambiental i econòmic del municipi, ja que acabarà amb l’activitat agrària del paratge dels Masots, a més de ser un projecte logístic que no justifica ni la reducció de l’atur, ni la millora en les expectatives de renda del municipi, de qualitat en l’ocupació, ni molt menys en la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics del municipi”, manifesten.

Així mateix, apunten que l’Ajuntament pretén aprovar inicialment una modificació de planejament incomplint el que diu l’informe aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme. “Aquesta altra vulneració també implicaria la nul·litat de ple dret de l’expedient, per mantenir greus incoherències amb el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona vigent, i contravenir la planificació territorial de caràcter superior”, afegeixen.

Segons expliquen, l’informe de la Comissió Territorial indica que l’extensió màxima que preveu el Pla Territorial ja ha estat esgotada pels sectors de planejament pendents de desenvolupament que preveu les normes subsidiàries. En aquest sentit, informa que cal prioritzar el desenvolupament d’aquests sectors, i en qualsevol cas, adequar-ne la superfície a l’extensió màxima d'11,02 hectàrees que estableix el Pla Territorial. “Per tant, la Comissió Territorial ja ha advertit que aquesta nova delimitació d’un sector al paratge dels Masots, excedeix les previsions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona”, assenyalen.

Urbanisme assegura que es pot continuar amb la tramitació

Fonts d'Urbanisme asseguren a l'ACN que l'informe de la Comissió recordava que una modificació de les normes subsidiàries, com la que impulsava l’Ajuntament, només pot emparar la transformació de certa superfície de sòl, la qual es calcula tenint en compte diversos paràmetres urbanístics. Segons les mateixes fonts, la Comissió indicava que, per transformar les 74 ha del polígon industrial, primer caldria que el consistori revisés el seu planejament general. Després de constatar amb l'Ajuntament que el municipi té diferents urbanitzacions classificades com a sòl urbà, les quals no s’havien tingut en compte en el càlcul inicial, "poden continuar amb la tramitació del document sense haver d’impulsar tot un nou planejament general del municipi".

Recusació alcaldessa i regidora

Pel que fa a la sol·licitud de recusació presentada pel partit de l’oposició La Bisbal Decideix, els ecologistes reclamen que s’aprovi la recusació de l’alcaldessa Agnès Ferré i de la regidora Judith Vidal. “Ella mateixa ha manifestat públicament que té un familiar directe afectat per la requalificació, per tenir una propietat en aquell sector, per petita que sigui, i per tant tenia el deure d’abstenir-se en aquest expedient i té el deure d’abstenir-se en la votació del ple”, diuen. En el cas de l’edil, recorden que Vidal ha manifestat que té antecedents vinculats als Masots. “No és aliena als interessos que l’empresa promotora té en aquesta requalificació urbanística”, afirmen.

Els grups ecologistes remarquen que hi ha una “relació de connivència entre l’equip de govern liderat Ferré i l’empresa promotora del macroprojecte logístic, CODELFE” per “afavorir” la tramitació i aprovació d’aquesta iniciativa. Per això, els activistes adverteixen en l’escrit que presentaran una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya si s’aprova inicialment la modificació puntual de les normes subsidiàries.

Segons ells, l’objectiu és que Antifrau investigui les “irregularitats i il·legalitats” de l’expedient, i, “si s’escau, s’atribueixin les responsabilitats als funcionaris que hagin informat favorablement” i als càrrecs electes que l’hagin dirigit i que hi hagin votat a favor. Això, diuen, podria ser inclòs dins el delicte de prevaricació urbanística.

Finalment, demanen a l’equip de govern que tingui en compte el resultat obtingut de la consulta popular celebrada el dia 1 de setembre de 2024, quan la gran majoria de la població afectada va rebutjar el projecte del polígon.