Imatge de l'embassament del Foix, a Castellet i la Gornal. Melcior Rafecas
ACN/ Guifré Jordan (text) / Pau Cortina (visualitzacions) |
Barcelona
26-03-2025 08:11
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Més de la meitat d'estacions del Meteocat han registrat el març més plujós des que tenen registres, segons dades oficials analitzades per l'ACN, que només tenen en compte els primers 24 dies del mes per al 2025. Així, una setmana abans de l'inici de l'abril, 95 aparells meteorològics dels 186 operatius ja han sumat precipitacions més abundants que cap altre any –les dates en què es van posar en marxa varien, però al voltant del 2010 el gruix ja estava en funcionament. El 2025 és l'any en què el conjunt de les estacions han sumat més litres per metre quadrat fins ara per al mes de març. A més, gairebé la meitat d'elles han recollit més dies de ruixats que cap altre març, amb una mitjana de 18 dies de pluja entre els primers 24.
Els 504 l/m2 del Parc Natural del Ports les primeres tres setmanes i mitja de mes són el registre més alt del país. El massís, situat a les Terres de l'Ebre, a la frontera amb l'Aragó i el País Valencià, tradicionalment té un clima plujós, i tant el 2015 com el 2022 va registrar més precipitació en el tercer mes de l'any. No obstant això, el mig miler de litres que ha sumat ja aquest mes suposen pràcticament la meitat dels 1.100 mm que registra anualment, segons l'Atles Climàtic 1991-2020 del Meteocat.
Fins aquest dilluns, la de Viladrau (Osona) era la segona estació meteorològica amb més pluja registrada (385 mm), tot i que la zona muntanyosa del Montseny on se situa també sol ser plujosa i durant tot el març del 2023 va sumar més litres. Es tracta d'una circumstància similar a Espot (Pallars Sobirà), on els 379,5 litres d'aquest any són la segona marca més alta.
Puig Sesolles (Vallès Oriental), una muntanya també al Montseny a tocar del Turó de l'Home, i Anglès (Selva) han superat també ja els 300 l/m2 aquest març, així com el Port del Comte (Solsonès) i Ulldeter (Ripollès). Totes quatre estacions registren rècords històrics per al període, com també ho fan Molló (Ripollès) o la zona del refugi de Prat d'Aguiló, a la serra del Cadí-Moixeró (Cerdanya), entre desenes d'altres.
Màxims de precipitació a una quinzena de capitals de comarca
De fet, 95 dels 186 punts de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) superen qualsevol registre anterior, i en alguns casos la sèrie històrica és de més de 30 anys. Per exemple, al Canós (Segarra), al municipi de Plans de Sió, des de com a mínim el 1989 no s'havia vist tanta pluja com aquest any en un mes de març (104,4 mm). A tres estacions més de Ponent, des d'almenys principis dels anys 90 del segle XX, tampoc se n'havia registrat tanta: al Poal (Pla d'Urgell, 112,5 mm), Vallfogona de Balaguer (Noguera, 106,4 mm) i la Granadella (Garrigues, 127,6 mm).
Els rècords també han caigut a algunes capitals de comarca, com Olot i Banyoles, amb uns 240 litres, així com a Terrassa (183 mm), Sabadell (167 mm), Solsona (155 mm) o Granollers (147 mm). Les també capitals Vic, Tremp o la Pobla de Segur trenquen també sostres amb uns 130 mm, i Tàrrega, la Seu d'Urgell i Mollerussa superen els 100 mm, amb Vilanova i la Geltrú –que va estrenar estació fa dos anys– arribant als 71,8 mm.
Primer març amb més de 100 mm a Lleida
Pel que fa a les quatre capitals de demarcació, a Barcelona s'han registrat volums pràcticament de rècord fins al dia 24, amb 152 mm a l'Observatori Fabra, 132 a la Zona Universitària o 116 al Raval. Amb tot, no s'ha assolit un màxim a cap d'aquests punts, ja que el 2011 –i, en grau més baix, el 2013– va ser més plujós. Només s'ha trencat la barrera a la zona del Port, amb 85 l/m2, per bé que l'estació només té tres anys de vida.
A Lleida mai s'havia arribat als 100 mm en un mes de març en cap de les diverses estacions que hi ha hagut en funcionament al llarg dels anys, i aquest any a la zona de la Femosa s'ha arribat a 106. Al seu torn, Tarragona s'ha situat per sobre de la mitjana dels últims anys (72,5 l/m2), però sense arribar als registres d'altres anys, i a Girona, hi han caigut 144 mm fins dilluns, el segon març més plujós en com a mínim 20 anys.
En el conjunt d'estacions mai s'havien registrat tants litres d'aigua sumats en un mes de març, per bé que el nombre d'aparells en funcionament ha anat a l'alça i només l'última dècada n'hi ha operatius una quantitat que s'apropa als 186 actuals.
Pluja tres de cada quatre dies del mes de març
Els registres oficials de la XEMA no només reflecteixen un mes de març plujós, sinó una quantitat també inusualment alta de dies amb ruixats, siguin intensos o lleugers. En el conjunt de les 186 estacions s'hi han observat una mitjana de 18 dies amb precipitacions en els primers 24 del mes, és a dir, tres de cada quatre. Malgrat que no s'ha comptabilitzat encara l'última setmana del mes, ja és el març amb més dies plujosos de mitjana en el conjunt d'estacions –s'ha superat tant el 2013 com el 2022, amb 17 de mitjana.
Entre els 186 aparells meteorològics repartits pel país, en 88, el dia 24, ja s'havia superat el nombre de dies de mes amb com a mínim 0,1 mm de pluja. Un cas paradigmàtic és Olot, on ha caigut aigua tots els dies excepte el dimecres, 5 de març, una circumstància calcada a Guardiola de Berguedà (Berguedà). Els 23 dies passats per aigua suposen un rècord històric en les dues poblacions, mentre que els 22 que ja porten a Castellar de n'Hug (Berguedà) i a municipis ripollesos com Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Molló, també són un màxim.
A Solsona s'ha necessitat el paraigua en 21 dies, mentre que a Banyoles o Girona, en 20, un dia més que a Vic, la Bisbal d'Empordà o Vilafranca del Penedès. Al barri del Raval de Barcelona, a Lleida i a Tarragona hi ha plogut 15 dies i, a l'Observatori Fabra, 18.
Les pluges al pantà de Sau disparen les reserves del 6% al 60%
Destaquen també els 21 de 24 dies de pluja al pantà de Sau, on han caigut en aquest període 164 l/m2, el segon volum més gran des del 1996. Les precipitacions han ajudat a impulsar l'embassament del 6% al 60% en escasses quatre setmanes. Pel que fa al de Darnius-Boadella, a l'Alt Empordà, hi han caigut 280 l/m2, tercera xifra més alta en tres dècades, cosa que ha contribuït a pujar els nivells del pantà del 16% al 60%. El conjunt de les conques internes estaven al 31% a principis de mes i ara ja enfilen el 60%.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!- Albinyana
- Argençola
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- Bellprat
- Bellvei
- Bonastre
- Cabrera d'Anoia
- Calafell
- Canyelles
- Capellades
- Carme
- Castellet i la Gornal
- Castellolí
- Castellví de la Marca
- Copons
- Cubelles
- Cunit
- El Bruc
- El Montmell
- El Pla del Penedès
- El Vendrell
- Els Hostalets de Pierola
- Font-rubí
- Gelida
- Igualada
- Jorba
- La Bisbal del Penedès
- La Granada
- La Llacuna
- La Pobla de Claramunt
- La Torre de Claramunt
- L'Arboç
- Les Cabanyes
- Llorenç del Penedès
- Masllorenç
- Masquefa
- Mediona
- Montmaneu
- Òdena
- Olèrdola
- Olesa de Bonesvalls
- Olivella
- Orpí
- Pacs del Penedès
- Piera
- Pontons
- Puigdàlber
- Rubió
- Sant Cugat Sesgarrigues
- Sant Jaume dels Domenys
- Sant Llorenç d'Hortons
- Sant Martí de Tous
- Sant Martí Sarroca
- Sant Pere de Ribes
- Sant Pere de Riudebitlles
- Sant Quintí de Mediona
- Sant Sadurní d'Anoia
- Santa Fe del Penedès
- Santa Margarida de Montbui
- Santa Margarida i els Monjos
- Santa Maria de Miralles
- Santa Oliva
- Sitges
- Subirats
- Torrelavit
- Torrelles de Foix
- Vallbona d'Anoia
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova del Camí
- Vilanova i la Geltrú
- Vilobí del Penedès