Les comarques del Penedès i el Garraf registren un nou màxim en la taxa d'atur

L'Alt Penedès és l'única de les tres comarques que mostra una taxa d'atur (15,3%) inferior a la del conjunt de Catalunya (16%). Sempre amb dades del proppassat 31 de març, el nombre d'aturats a la comarca marcava un màxim en relació amb el que portem de segle, amb un total de 8.434 persones sense lloc de treball. A la capital, Vilafranca del Penedès, també s'ha incrementat l'atur i ara ja són 3.656 persones les que no tenen feina, la qual cosa representa una taxa del 17,8%.

Al Baix Penedès les coses tampoc no van gens bé i la taxa d'atur sobre la població activa (base estimativa) ja arriba al 24,42%, amb 11.113 persones que no tenen feina. Al Vendrell la situació també és pitjor que el mes anterior i que el referent interanual, ara amb 4.482 persones aturades.

Pel que fa al Garraf, el màxim assolit representa que 13.198 persones estan en situació d'atur, la qual cosa suposa una taxa del 16,87%, lleugerament per damunt de la mitjana catalana (16%). La ciutat més gran de la comarca, Vilanova i la Geltrú, conté un total de 6.557 aturats, un 18,61% de la població activa. Per contra, Sitges, amb 1.575 persones sense feina, és una de les viles de mitjana dimensió demogràfica amb menor taxa d'atur de Catalunya, amb un percentual del 10,27% sobre la població activa.

En aquests tres territoris i en el conjunt de Catalunya (611.269 aturats) resulta evident que la balança del mercat de treball continua sent deficitària i que la creació d'empreses és del tot insuficient per absorbir els excedents laborals. En la mateixa tònica de l'any anterior, cal preveure que aquest mes d'abril, tot i la circumstància favorable de la Setmana Santa, la situació es mantindrà estable i lleugerament a la baixa, mentre que el mes de maig podria suposar un canvi de tendència favorable que es perllongaria els mesos d'estiu.

De nou cal proposar una major coordinació d'esforços i de recursos disponibles per part dels sectors públics i privats. No s'està fent tot el que cal fer. Tot i que el cicle recessiu ve de lluny es troben a faltar actuacions planificades i orquestrades que obeeixin a un disseny estratègic, sigui a mitjà o a llarg termini. En aquest sentit, la proximitat de les eleccions municipals i el període de campanya no hauria de suposar un abandonament de les seves funcions pal·liatives i preventives per part dels agents polítics.

Un dels indicis més clamorosos i paradoxals de com s'afronta la situació per part de l'estament públic és el fet que les persones amb situació d'atur no tenen accés a cursos de formació perquè els centres ocupacionals no reben les subvencions necessàries per ofertar programes formatius. D'aquesta manera es perd l'oportunitat de requalificar el capital humà excedent per tal de dotar-lo de més capacitat i major probabilitat de resituació laboral.