El transport públic a l’Alt Penedès, un sistema massa centralitzat a Vilafranca

“El transport públic a l’Alt Penedès està tractat injustament, patim un greuge comparatiu amb altres comarques, hi ha poca freqüència de trens i manca de busos per interconnectar municipis. És una situació deficitària que perjudica als ciutadans i a les empreses del territori”. Amb aquestes paraules es va dirigir Maria Rosell, alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, al Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila en la trobada d’empresaris que l’ADEPG va organitzar a Subirats a principis de mes.

El cert és que l’Alt Penedès és una comarca de nuclis de població disseminats integrats en un total de 27 municipis. En tots ells el bus és l’únic mitjà de transport públic, a excepció de sis, que també disposen de tren.

Així el servei ferroviari de RENFE el trobem a Vilafranca, Sant Sadurní i Gelida, amb un tren cada mitja hora tant en dies laborals com festius; a La Granada i Lavern (Subirats), amb el mateix servei que els anteriors en els dies festius però de cada hora en els dies laborals; i finalment als Monjos, on el tren hi para cada hora en ambdós casos.

Els 21 municipis restants només tenen servei de bus pel que fa a transport públic, però la seva freqüència és molt menor al del cas dels municipis amb tren.

En tot cas l’Alt Penedès presenta un transport públic essencialment radial, amb Vilafranca com a centre neuràlgic. De fet, la capital és parada d’un total de 25 línies de bus, a més d’un servei urbà que només tenen, també, Sant Sadurní i Gelida, si bé en el seu cas és bàsicament per accedir a l’estació de RENFE que queda allunyada del centre urbà en tots dos casos.

De totes aquestes línies de bus que circulen per Vilafranca, la majoria tenen com a destí Barcelona, mentre que únicament sis d’elles passen pels diferents pobles de la comarca, cosa que implica que en la majoria dels casos les altres localitats pertanyen únicament a una línia. Això provoca que els usuaris d’aquests indrets puguin desplaçar-se fins a Vilafranca però no a la resta de pobles si no coincideixen a la mateixa línia.

Aquesta situació implica que els altpenedesencs que no viuen a la capital es vegin molt ‘obligats’ a utilitzar el vehicle privat pels seus desplaçaments quotidians a municipis veïns.

Així doncs, en aquest sentit, Vilafranca és a l’Alt Penedès el que Barcelona és a Catalunya. Ambdós exerceixen la capitalitat i condicionen el transport públic de les respectives àrees territorials d’influència.

De fet, la diferència ja és notòria si passem de Vilafranca a Sant Sadurní, la segona major població en nombre d’habitants de la comarca. I és que la Capital del Cava compta únicament amb vuit línies de bus, quatre de les quals també passen pel municipi vilafranquí.
La solució a tot plegat, segons apuntava el propi conseller Vila en el mateix dia de les paraules de Rosell, “és el corredor mediterrani”, obra que hauria de servir tant pel tema de transport comercial com, aprofitant les vies existents i la infraestructura creada, per al transport de passatgers i posar així fi al dèficit dels transports públics.

Tanmateix, la solució que la Generalitat preveu per l’Alt Penedès en aquest aspecte es troba amb dues problemàtiques: una, la de no saber quan es podrà executar el tram de corredor mediterrani per les nostres terres; i dues, el fet que tot se centri en transport ferroviari, si bé pot suposar una notable millora pel territori, deixaria en les mateixes condicions la majoria de municipis que no disposen de tren.