Comencen els treballs de restauració de la pedrera de Begues, al parc natural del Garraf

El proper dilluns, 26 d’octubre, començaran els treballs per restaurar l’espai natural afectat per la pedrera Montau II, en compliment dels acords a què han arribat els antics explotadors amb l’Ajuntament de Begues i la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat. En virtut d’aquests acords, en els treballs no s’utilitzaran materials externs. El relleu final s’obtindrà repartint les terres i àrids propis de la pedrera. També està previst efectuar-hi hidrosembres i plantacions amb especies autòctones del Garraf.
 
Detalls de la intervenció

Durant el mes d’octubre s’han realitzat els aixecaments topogràfics detallats dels terrenys que caldrà restaurar. A partir d’ara, començaran els moviments de terres, que duraran entre 2 i 3 mesos. A continuació és realitzaran les sembres i plantacions d’espècies del Garraf, que es preveu acabar a l’inici de la propera primavera. En els dos anys següents es duran a terme tasques de manteniment de la vegetació, com regs periòdics i reposició d’exemplars morts, i altres treballs complementaris per adequar l’indret a la seva futura inclusió dins de la Xarxa Natura 2000.

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ajuntament efectuaran el seguiment dels treballs de restauració per assegurar que es compleixen els objectius de recuperació de l’espai natural degradat des de fa molts anys per la pedrera.

Un projecte històric

La pedrera Montau II és una antiga explotació de roques calcàries que afecta 16,72 hectàrees en els límits de l’espai de la Xarxa Natura 2000 “Serres del Litoral Central”, al Massís del Garraf. L’activitat existeix des dels anys 70, tot i que ha canviat diversos cops de propietaris. L’any 1991, la concessió estava en mans de Readymix Asland, actualment Lafarge Áridos y Hormigones, que va tancar l’any 2003 per ordre de l’ajuntament de Begues, tot i que fins l’any 2009 no es va aconseguir caducar la seva autorització minera, sense que es portés a terme l’obligació de restaurar la ferida produïda en el territori. Aquesta va quedar condicionada a través d’un conveni signat l’any 2007 entre Lafarge i l’empresa GRCSA. Aquesta última es comprometia a la restauració morfològica i paisatgística mitjançant el rebliment dels terrenys amb terres i runes de la construcció, però no ho va fer.

L’any 2012, fruït de la col·laboració entre l’ajuntament i la Direcció General de Qualitat Ambiental, es va autoritzar GRCSA a presentar un nou projecte de remediació ambiental de la zona amb la utilització de menys materials, acceptant una morfologia final amb un major impacte, però que en feia viable la seva restauració. Aquesta autorització es va emetre amb la voluntat que la restauració es realitzés el més aviat possible, tenint en compte les dificultats d’executar el programa de restauració aprovat anteriorment, per la baixada de producció de materials de la construcció en els darrers anys.

Els projectes presentats per GRCSA i Lafarge Áridos y Hormigones han estat objecte de diverses modificacions posteriors, que ara s’han aprovat. Des d’un inici, la voluntat de la Generalitat i de l’ajuntament ha estat que la restauració es fes únicament amb terres netes i runes, sense aportar-hi cap tipus de producte procedent d’instal·lacions de tractament de residus municipals.