La Generalitat es posiciona a favor de l'intercanviador a La Granada

El Departament de Territori i Sostenibilitat i els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vilafranca del Penedès han presentat al·legacions conjuntes al Ministeri de Foment per defensar la idoneïtat de situar la connexió entre l'alta velocitat i la xarxa ferroviària convencional a l’àmbit de la Granada-Vilafranca. També han instat a que Tarragona i Reus tinguin accés als TAV, de manera que, han apuntat, es guanyarien usuaris tant d'aquesta zona com de l'Alt i el Baix Penedès i l’Anoia. Així mateix, han corregit els càlculs dels estalvis en els temps de viatge i de les taxes de retorn de la inversió de l'estudi informatiu que Foment va fer públic a finals del mes de setembre.

El Departament de Territori i Sostenibilitat i els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vilafranca del Penedès han presentat conjuntament, aquesta setmana, les seves al·legacions a l’estudi informatiu del Ministeri de Foment per connectar la xarxa ferroviària Reus-Tarragona-Castellbisbal, en la qual en s’està duent a terme la implantació de l’ample de via europeu, i la xarxa d’alta velocitat.

El Ministeri sotmet a consideració dues possibles localitzacions per a aquesta connexió: l’Arboç o l’àmbit de la Granada al Penedès, i conclou que, tot i ser viables tècnicament, cap de les dues és socioeconòmicament rendible ni resulta més avantatjosa que l’actual circulació pel corredor litoral.

En canvi, les al·legacions conjuntes demostren la viabilitat socioeconòmica d’ambdues localitzacions, corregeixen alguns errors en el càlcul dels temps de viatge i consideren com a idoni l’emplaçament de la Granada del Penedès per a la nova connexió entre les dues xarxes.

Més passatgers i menys temps de trajecte

La posada en marxa d’aquesta connexió permetrà que les ciutats de Tarragona i Reus gaudeixin d’accés a l’alta velocitat dins de la seva trama urbana, en comptes d’haver de recórrer a l’estació del Camp de Tarragona.

En aquest context, les al·legacions del Departament de Territori i dels ajuntaments subratllen que el Ministeri hauria infravalorat els beneficis socials, en temps de viatge i la demanda real de la nova infraestructura.

Així, a més dels nous passatgers induïts fruit de la centralitat de les estacions de Tarragona i Reus, caldria tenir en compte que es captarien usuaris d’altres estacions de l’Alt i Baix Penedès i de comarques com l’Anoia, que es veuria beneficiada en la seva relació amb els àmbits metropolitans de Barcelona i de Tarragona-Reus.

Igualment, les al·legacions posen de manifest diferències entre els càlculs del Ministeri en relació a l’estalvi de temps i la realitat. L’estudi considera un temps de trajecte pel corredor litoral de 49 minuts, tot i que només s’aconsegueix en dos dels 81 serveis existents de la relació Tarragona-Barcelona Sants. Per aquest motiu, el Govern i els consistoris veuen més ajustat a la realitat considerar el temps mitjà de viatge actual dels serveis directes (poc més de 56 minuts) o amb poques parades (62 minuts).

Fent els càlculs de temps de viatge amb aquestes referències, l’emplaçament de la connexió a la Granada del Penedès suposaria una disminució del temps de viatge de fins a quinze minuts en el trajecte entre Reus o Tarragona i l’àmbit de Barcelona. Així mateix, la relació Vilafranca-Barcelona tindria una disminució de l’ordre dels 25 minuts.

Les al·legacions consideren convenient posar en valor l'optimització dels temps de viatge entre Reus-Tarragona i Barcelona fins als 60 i 45 minuts, respectivament. Aquesta potent millora en les prestacions ferroviàries aconseguiria, de retruc, una elevada demanda dels nous serveis.

L’emplaçament idoni de la connexió en base a la rendibilitat social

Tenint en compte aquestes correccions en els càlculs, es considera que situar la connexió a l’Arboç tindria una taxa interna de retorn (TIR) de la inversió del 14,90%, molt superior a la que indica l’estudi informatiu. No obstant, l’elecció de l’àmbit de la Granada del Penedès tindria taxes de retorn encara més elevada, del 20,96%.

És per aquests motius que el Departament de Territori i els ajuntaments constaten la viabilitat d’ambdues ubicacions però subratllen la idoneïtat econòmica-social de la localització de la Granada del Penedès.

Finalment, sol·liciten al Ministeri de Foment l’aprovació de l’estudi informatiu, l’impuls prioritari del projecte constructiu i la programació de la inversió per assegurar l’execució de les obres.