Guillem Eroles: "És més econòmic fer passar el trànsit per una autopista que va buida que fer una variant nova"

La coordinadora “No vull pagar C-32” aviat farà tres anys que es mou al territori penedesenc per reclamar la gratuïtat de l’autopista C-32 en el tram entre Sitges i El Vendrell com a alternativa a la C-31, que transita en via urbana, i una millora en el preu del peatge dels túnels de Vallcarca de la mateixa via, així com a diverses millores en la seguretat de les Costes del Garraf i el compliment de l’aixecament de barreres del peatge en cas de tall d’aquesta via. Tot i que han dut a terme accions en l’àmbit català, creuen que ha arribat el moment d’obrir fronteres i unir forces amb altres col·lectius de tot el territori amb els mateixos objectius, garantir una bona mobilitat, i ho faran a través de la plataforma MOBcat.

Guillem Eroles és un dels integrants més actius de la coordinadora, amb arrels a Cunit, i un dels que va assistir la setmana passada al naixement, a Sabadell, de la Unió de Plataformes de Mobilitat de Catalunya.

Com va ser la idea d’agrupar aquestes nou entitats i plataformes per la mobilitat en una de sola d’abast nacional?

Ja feia més d’un any que estàvem en contacte amb altres plataformes. Quan es va fer al febrer una reunió a Manresa, ja vam començar a posar les bases per treballar conjuntament, fent un pas per organitzar una plataforma d’abast nacional.

Quines són les bases principals del nou projecte?

El més important és millorar la mobilitat, garantir la seguretat de les carreteres i combatre l’alta sinistralitat. Es pot aconseguir amb una baixada del trànsit de les carreteres gratuïtes, actualment saturades, mitjançant el repartiment d’aquests vehicles en diferents vies, bàsicament amb el trasllat d’aquest trànsit a les vies de peatge, ara infrautilitzades. També s'hauria de canviar l’actual tracte de favor que tenen les concessionàries d’autopistes al rebre un mínim garantit d’ingressos, establir una nova política en la gestió de les vies ràpides i en la política d’infraestructures, i un pes més important del transport públic.

Quines plataformes en formen part ara?

La Plataforma No+ Morts a la C-55, Aturem la C-32, Coordinadora Preservem el Maresme, Plataforma Estació Premià, Prou Peatges Maresme, ADENC, novullpagar.cat, Prou Peatges, i nosaltres, tot i que estem buscant una força de totes les que hi ha a Catalunya, per això estem ara en contacte amb les Terres de l’Ebre.

Estem parlant de MOBcat, però... substituirà aquesta plataforma a “No vull pagar C-32”?

No, es continuarà fent una lluita local amb el mateix nom, igual que les altres vuit plataformes que la conformen també seguiran fent la feina més local. MOBcat és una manera de crear grups de treball per intercanviar experiències, punts de vista i, sobretot, unir forces. I és que no és el mateix representar un territori que representar tot el territori.

Parlem de formes per dotar d’una bona mobilitat les carreteres. Quin és el principal problema?

El problema global són els peatges. Per exemple, al 2021 s’acaba la concessió de l’AP7 amb Abertis en territori català, però l’autopista va buida, pel que l’administració desvia fons públics per no arribar als mínims garantits, uns fets que no són del tot legals segons una recent sentència del TS en un judici sobre les radials madrilenyes. Tenim el dubte si al 2021, amb la quantitat de diners que encara es deuen a Abertis en aquest concepte, es renovarà o no la concessió. Del tram català ningú en parla clar, mentre que del valencià ja s’ha assegurat per part del govern central que al 2019, quan acaba, no es renovarà la concessió. En el cas de rescatar abans d’hora l’AP7, però, s’ha de saber quin seria el seu cost real, i és per això que és molt important aquesta sentència del TS; de moment la nacionalització de les autopistes radials madrilenyes i la Cartagena-Vera resta aturada, en part per que la UE tampoc ho veu del tot clar. Si no es rescatés la via i prosseguissin les compensacions a les concessionàries caldria veure d’on surten els diners. En el seu dia, el Parlament va demanar al Congrés dels Diputats la creació d’un fons de rescat dels trams d’autopistes catalanes que la majoria absoluta del PP va tombar. Aquest fons provindria de l’IVA generat pels mateixos peatges catalans.

I què en dieu de l’estudi que va presentar fa pocs dies el RACC sobre el pas de la C31 pel municipi de Cunit?

Doncs que les rotondes de Cunit poden estar ben projectades, però la realitat que pateixen amb més de 20.000 vehicles diaris fa que no restin perillositat a la vila. De fet, en un altre recent estudi del RACC referent a les rotondes projectades per la N340, es senyala que aquestes no solucionen el risc d’accident, sinó que l’incrementaria.

Des de la vostra coordinadora, doncs, quina seria la situació més factible a dia d’avui?

La solució a les nostres comarques és fer passar el trànsit per les autopistes. És més barat que fer unes variants que no se sap per on fer-les passar ni a quin preu, que és el que defensa el Ministeri de Foment i el conseller Santi Vila, també en el seu moment els alcaldes del “Pacte de Berà”. Aquestes variants provocarien un doble cost: la creació d’aquesta nova via (expropiacions de terrenys, cost de construcció i manteniment) i l’augment del pagament de les compensacions per poc trànsit de l’autopista ja existent. És tan senzill com fer passar els vehicles per una via ja construïda i que va buida, l’AP7 o la C32, amb la gratuïtat del tram El Vendrell-Sitges. Com exemple dues dades: la C31 en el seu tram El Vendrell-Cubelles té un trànsit de més de 20.000 vehicles al dia, mentre que la C32 en té menys de 10.000.

Citava els alcaldes del “Pacte de Berà”. Aquest proper cap de setmana preparen un tall de la N-340. Hi assistireu?

De moment no ho tenim clar. Realment desconeixem totalment les actuals demandes al detall, han variat en diverses ocasions allò que reclamen i mai s’han posat en contacte amb nosaltres, fet una mica estrany plantejar una acció al carrer sense comentar el tema amb una plataforma ciutadana força activa en el tema i que ha presentat diverses accions i solucions a l’actual conselleria.

El què no trobem gaire coherent, per exemple, és que els alcaldes de Calafell i Cunit, per on no passa la N-340, hi participin mentre deixen de banda la reivindicació de la C-32. Imaginem que el temps electoral també té la seva importància en aquesta decisió, i també que, per alguns, és més fàcil reclamar a Madrid que és de qui depèn la N-340 i l’AP-7, que reclamar el compliment del compromís del Govern de la Generalitat amb la presentació del estudi de l’impacte socioeconòmic que la gratuïtat del tram El Vendrell-Sitges de la C-32 tindria sobre les comarques del Baix Penedès i Garraf, que ja porta un endarreriment de més d’un any, i està inclòs en els pressupostos de la Generalitat pel 2015; tampoc entenem la manca de contacte amb nosaltres per part del Consell Comarcal del Baix Penedès.

I és que, amb la nostra solució per a l’autopista Pau Casals, la N340 també en sortiria beneficiada: nosaltres entenem la gratuïtat de la C-32 al seu tram El Vendrell-Sitges com un bypass, ja que el trànsit que ara mateix transita per la N-340 podria prendre com a alternativa la C-32 (llavors gratuïta d’El Vendrell a Sitges) per enllaçar posteriorment amb la C-15 direcció Vilafranca del Penedès, o bé, continuar fins Barcelona i la seva anella metropolitana, i a la vegada permetria un trànsit induït als Túnels de Vallcarca; aquest increment de trànsit suposaria més ingressos per la concessionària, que sumats al estalvi per la no construcció d’una nova variant i als efectes positius en l’activitat econòmica al territori, podrien sufragar el cost del rescat del tram, molt millor que invertir diners en la construcció d’una nova variant que, com he comentat, suposaria una doble despesa.